Junts!

Ep, un poema! Ple d'humor com els teus relats. Amb un fons seriós, perquè, qui no s'ha preguntat, en el cas de que hi hagi vida més enllà, com s'ho faran els que han tingut diverses parelles? O, en el cas de ressuscitar el dia del judici final, tindrem el cos de quan vam morir, de quan érem joves, anirem podridets, serem una pila de pols, ànimes de llum?

Una història ben divertida. Quan no hi ha una resposta clara sempre va bé fugir d'estudi com ho fa el capellà.

Sempre és agraït llegir un poema lleuger i fet amb picardia. Molt divertit! Moltes gràcies pel teu comentari al meu últim relat! Una abraçada :)

ben sorprenent i que m'ha fet riure.
Prou difícil que és escriure poesia i encara amb to d'humor. Molt bona feina.

Poesia amb humor, m'encanta!
Enhorabona. Un plaer.

(Moltes gràcies pel teu comentari)

El sentit de l’humor al servei de la poesia. Els versos posen ritme al clímax de l’homilia del capellà i arrenquen un somriure al lector.

M’ha sorprès molt gratament la teva innovació literària. I a més, el to del sonet, amb l’humor que et caracteritza. T’animo a continuar escrivint poesia. Una forta abraçada.

Bon dia,
Gràcies pel teu interès.
Tot marxa segons el protocols mèdics.
Ganes de " recuperar" la normalitat.

Una abraçada.

Bon Relat. Suggerent. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

Com que no coneixia cap acudit que t'hagi pogut inspirar he trobat el poema original divertit i un poema-acudit que m'ha dut alegria que ja ens fa falta. A mi segur!
Gràcies per la sorpresa d'un poema!
Amb total cordialitat

Té ritme, el trobo d'un humor fi, nostrat comptat i debatut m'ha sorprès aquesta última incursió teva a RC, avesats com ens tenies al relats en prosa. Dos marits i ple d'infantaments i a damunt un capellà pel mig, per força ens havia de fer saltar un somriure. Nik

Home, divertit, sí; original, no gaire. És un acudit ben conegut, especialment a la versió mexicana del Pinterest.

Treure arguments d'altres autors és una cosa que em sembla molt bé (jo ho he fet i ho faré). Ho feien Shakespeare, Boccaccio i Lope de Vega; per què no ho podem fer nosaltres?

Allò que importa és la versió que en facis. Sobre aquest punt, només es poden dir coses bones, Posar l'acudit en forma de sonet és un cop de geni; la versió és fantàstica, francament bona.

Un poema divertit i original que m'ha fet somriure d'allò més.

Molt encertat llpages.

Una abraçada.

Rosa.