Càsting

Un relat de: Mansuba
Havia lluitat molt per tenir un futur engrescador i ara ja era a la cua. La sala d’actes estava plena a vessar i amb els representants de les multinacionals més importants a primera fila. El company que anava davant seu tenia a la mà el sobre que contenia la cartolina i estava a punt de sortir. Ell seria el següent.

Avui finalment sabria quina era la fita per a la qual l’havien triat. Només calia llegir en veu alta el que posava a la cartolina i seguidament dir el seu nom.

Es mirà els peus i observà amb orgull les seves membranes interdigitals. Va fer el darrer pas cap a les escales amb empenta. S’acaronà els cabells pèl-rojos que feia un temps li anaven sortint i, mentre ho feia, escoltà el que llegia el seu company i també els aplaudiments. Havia estat afortunat, però ell aspirava a més.

Encreuaren la mirada per les escales. Ja davant del faristol, obrí el sobre. Era l’hora de la veritat.

—President dels Estats Units —llegí somrient—. Em dic Donald, Ànec Donald —va concloure.

I va baixar les escales amb el pas ferm de qui es vol menjar el món. Els aplaudiments eren tan ensordidors que el van fer tornar. Per primera vegada un dels seleccionats havia de fer un bis.

Comentaris

  • Premonitori?[Ofensiu]
    Prou bé | 15-05-2022

    Què no ho sigui i cap Donald, ànec O no, faci un bis...
    (Com està el món?!!!)
    Amb total cordialitat

  • Fantasia política?[Ofensiu]
    llpages | 15-05-2022 | Valoració: 10

    Un relat original que molt em temo que podria resultar profètic en un futur no tan llunyà. Els polítics d'arreu han fet perdre tant la fe dels votants que podríem veure coses grosses com la que descriu el relat (Deu no ho vulgui). M'ha fet riure!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mansuba

8 Relats

25 Comentaris

1307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.