Cercador
Últimes voluntats
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Després de la seva mort, el metge li va dir a ella: «Al congelador hi ha prou Manel, no pateixi». Avui encara li ressonen a les orelles aquelles paraules, mentre entra a la clínica i l’envaeixen els records. Ella i el Manel vivien al mateix barri. Des de sempre havien estat bons amics i amb els anys un sentiment nou va anar arrelant. Ella només se’n va adonar quan ell va caure malalt. Llavors li va confessar el que sentia. I s’hi va voler casar, malgrat que molts no ho van entendre.
Es dirigeix a la sala d’espera. No li costa gens trobar-la. És la mateixa on va seure al costat del Manel. Ell ho va voler fer abans de començar el tractament d’aquella terrible malaltia, s’ho havien parlat molt. I ara ella no pot evitar enrojolar-se quan li ve al cap la imatge del seu estimat fent broma mentre signava el consentiment: «Mai m’hauria imaginat fer una donació com aquesta». El Manel no volia tristesa al seu voltant.
Al cap d’una estona, anuncien el seu nom per megafonia i enfila decidida el passadís cap al Servei d’Admissions. Sent que el seu cos està preparat. El Manel ja no hi és, però ella pensa que, si tot va bé, els pròxims nou mesos seran els més feliços de la seva vida.
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 30-04-2022
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
En el teu cas no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització per altres relats finalistes anteriors.
Cordialment,
Comissió de Concursos - ARC -
Bo![Ofensiu]E. VILADOMS | 14-04-2022
Fins al final no he arribat a pescar a què es referia el congelador de l'inici.
M'ha agradat, Mansuba.
Fins al proper relat! -
Preciós[Ofensiu]Neus Marín Cupull | 12-04-2022 | Valoració: 10
M'ha agradat molt la tendresa d'aquest relat . Has convertit l'imprescindible en una petita esperança de vida i que millor que sigui part d'ell mateix.
Felicitats , sort .
Neus Marín -
Enginyós[Ofensiu]TerricheT | 11-04-2022
Un relat ple de tendresa i que ens encamina a la fascinació fantàstica, com voler donar sortida a un somni més enllà de la vida.
Molt enginyós, sí, i ben resolt. Felicitats i sort. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 11-04-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5738 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.