Cercador
Buscant la resposta
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Fa tres setmanes que la van donar d’alta i els hi havia promès que aquest cop sí que es prendria les pastilles. Era l’única manera de treure-se’ls de sobre.
—No hi pensis més. Si hi penses, truca’ns.
—Si, sí. És clar.
En arribar a casa, va guardar les pastilles al calaix i allà es van quedar.
Tot ha anat bé fins avui. Hi ha tornat a pensar després d’esmorzar i encara tremola. Però no els trucarà. Farà el que sempre feia la seva àvia: “No me’n fio de ningú, nena. Quan no sé cap a on tirar, l’hi pregunto al meu mirall”.
Se’n va al tocador, agafa el mirall de l’àvia i li fa la pregunta. No hi ha temps per a més, el tremolor torna. El mirall l’hi cau a terra i es trenca, fent un soroll sec. Quan s’ajup per recollir-ne els trossos, el més gran i punxegut li fa un tall al palmell de la mà dreta. Va al lavabo per rentar-se i unes gotes de sang cauen a la pica. En estar humida, les taques es fan escandalosament grans i es queda com hipnotitzada mirant-les. “El mirall sempre respon”, deia l’àvia. Quan el record s’esvaeix, es cura la ferida i surt decidida del lavabo. El tremolor ha desaparegut.
Ho prepara tot a consciència. Tanca la porta de casa per dins, apaga el mòbil i omple la banyera amb aigua calenta. Aprofita per escriure aquelles quatre ratlles que fa temps que té al cap. Després es despulla i es mira els canells. Deixa un tamboret al costat de la banyera. A sobre hi posa el tros més gran del mirall trencat. El que talla com un ganivet.
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Anna Jorba Ricart | 05-03-2023
Excel·lent relat. Un final sorprenent que diu i no diu i s'entén molt bé. Enhorabona.
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 28-02-2023
Benvolgut/Benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
En el teu cas, no cal que ens enviïs una nova autorització, amb la primera ja en tenim prou.
Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats -
Recollint el guant?[Ofensiu]TerricheT | 24-02-2023
Sí, el guant llençat el mes passat pels meus dos avis suïcides una nit de Cap d'Any, volia dir. Però el teu relat suïcida és molt més tràgic i cruel, potser per la solitud de l'acte, que no pas el meu, que era un comiat en parella, amorós i potser amable, segons com es miri.
Crec molt trobada la implicació del mirall en el teu relat, protagonista involuntari d'una història tràgica, càlida potser, que ens durà a la fredor.
Diuen els metaliteraris que les coses càlides són les humanament més agradables, i les fredes el contrari, així tu ens fas entrar a la mort amb un bany calent, que esdevindrà fred, quan el cos ja no respiri. La vida és caliu, la mort, fredor.
Un relat metaliterari molt interessant i ben narrat, amb senzillesa, que has conduït amb destresa, utilitzant les imatges necessàries, les justes, per mostrar-nos tot un món, tota una història passada, i un escàs futur.
Molt bona feina, Mansuba, et desitjo el millor (el relat s'ho mereix), i que puguem compartir un altre recull, amb sort!
I gràcies pel teu comentari! ;-) -
Decisió [Ofensiu]Prou bé | 22-02-2023
Com que no sabem quina malaltia pateix, jo he entès que es psiquiàtrica i la decisió que pren, meditada, està mancada de llibertat. Tràgic que fa pensar molt, ben descrit.
Sort
Amb total cordialitat -
Massa real[Ofensiu]Marina i punt | 18-02-2023
Un relat punyent i esfereïdor, ben narrat. Per desgràcia un problema ben real avui dia.
Salutacions -
Punyent[Ofensiu]Rosa Gubau | 17-02-2023
aquest relat. Deixa entreveure el suïcidi d'una persona que no volia ajuda real i que ha decidit posar fi al seu patiment, influenciada pel mirall. Potser l'he interpretat malament?
Un relat engoixant però molt ben escrit.
Salutacions i sort Mansuba.
Rosa.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.