El to, com flueix i, per descomptat, el final.

Que la valoració del relat ha de qualificar només la qualitat literària, com bé dius, és el que entens tu. 

A mi m'ha semblat inadequat i que fomenta el mal rollo a la pàgina i hi he volgut posar un 1. Són els meus criteris, ves!

És lleig utilitzar els teus relats per criticar els altres relataires!

La Rosa Gubau ho expressa molt bé, el teu poema és com un bressol, que et tempera els sentits.

Aquest poema va com anell al dit al repte Línies precioses, oi? Ja em vaig imaginar en veure "fora de concurs" que no era inèdit. 
M'agrada molt aquest sentiment de confort, de regal... que desprèn el poema, amb una gran harmonia entre memòria i esdevenidor. Molt bonic, Raül.

M'encanta la perspectiva que li dones al poema. L'he trobat molt bonic.

Hi ha una intensitat en aquest poema que em sacseja. L'he llegit diverses vegades, en diferents moments, i sempre em passa.

Les teves paraules omplen.

És un microrelat, L'impacient i, a més, molt bo. :)

Hola, Cesca, primer de tot dir-te que t'agreixo molt el teu comentari.  
Fa dies que jo vull comentar el teu, però no trobo mai temps per connectar-me una estona. Quan el vaig llegir em va encantar. Trobo que és un conte molt ben escrit i molt ben portat. Fantàstic! Espero que tinguis sort en el concurs!

Ostres, quina conversa més profunda de bon matí. Sempre hi ha una part de tu mateix que t'avisa quan estàs sobrepassat, però normalment no la volem escoltar, aquí ho plasmes molt bé. Gràcies pel comentari al meu relat i molta sort!

He, he, quina mala llet el company de feina. I sí, que exagerada la noia... això sí que és superar els límits de la superstició... Molta sort!

Hola, Atlantis,

No sé si hauria de canviar d'esteticista aquesta noia... Un relat divertit que estira la realitat fins a arribar a l'absurd.  Molta sort!

Sobre el meu relat, sí, la història, de fet, és només la d'un home amb trastorn d'identitat dissociatiu, el mirall no és més que l'objecte de la superstició. No m'ha estat fàcil de plasmar en clau de micro i és possible que no me n'hagi sortit gaire airosa... Gràcies pel comentari.

S'ha de llegir a poc a poc mentre t'entra i commou cada paraula.  Felicitats pel reconeixement i pel premi. Molt bon relat!

Sempre tan ben portats, els teus relats, i escrits amb una tendresa, un aire, tan especial... Molta sort en el concurs!