Un poema espiritual molt bonic, Perla! M'ha agradat molt llegir-lo i rellegir-lo...

Sempre hi ha més d'una opció, però de vegades no sabem com albirar-les, el relat enganyós i catastrofista de la ment ens cega...

en l'amor sempre hi quedi una guspira de misteri i.... les ganes de descobrir-lo! 

...estic xopa,

per dins.

Reescriure un conte clàssic és en si mateix crear-n'hi un de nou. Per sort o per desgràcia, l'antic ple d'estereotips no desapareixerà, però ens serveix per adonar-nos de com ens hi veiem representats pel que fa al gènere, a la condició sexual, a la raça... Per sort, cada cop més, els contes expliquen històries en les quals ens podem veure reflectides (i reflectits) de moltes maneres diferents...

Un bon relat! Molt descriptiva la part sàdica on esquartera el cap i ben lligat amb un final punyent!

Ai les iaies! Jo de vegades les renyo si "mimen" massa el meu fill, però quins records de la meva...  :)  Bonica història!

Una idea molt interessant, m'ha agradat la història i imaginar-me aquesta dona  fent les seves combinacions, gaudint-ho en secret... Vivint en la contradicció de gaudir amb quelcom que pensa que no és socialment acceptat... D'altra banda, sentiment en relació amb el plaer molt interioritzat per les dones...

Que bonic aquest relat a trossets guiat per les olors. Entranyable i emotiu. La memòria de les olors és fascinant. M'han encantat els teus records! Espero que n'expliquis més.

Ostres! És una bufetada de realitat ignorada! Molt ben plasmat i transmès. Certament colpidor el poema, a més de molt fluid i ben trobat. Fantàstic!

M'agrada aquest moviment subtil de blaus entre els versos, entre la vida. Molt bonic! 

Quin poema més bonic Perla! M'ha agradat molt com expresses vers a vers aquesta cerca en l'absència... 

M'agrada el relat perquè és atrevit i desinhibit, i això ajuda a normalitzar una sexualitat lliure i sense prejudicis també per la dona, clar que sí. Fer-lo amb dues parts ha sigut una bona idea perquè la primera et deixa enganxada, tot i que ja imagines com continua... Em recorda a un llibre de l'Elisabet Benavent que narra també la història d'una noia que es troba en una relació a tres bandes amb dos nois. Ella abans de poder-ho gaudir ha de superar les seves pròpies idees preconcebudes sobre el sexe, les relacions i els rols que s'hi juguen. 

"quina fogositat en el teu hàlit!, jo com una font plena d’amor!", "mirant els teus ulls de quars, tota altiva i excel·lent", sempre tan sensuals i plens de sentiment els teus versos!!! De vegades em pregunto per la teva mussa...  :)

Quina fotografia més nítida evoques amb els teus versos. Sento la calma, el misteri, i fins i tot com xiula el vent de lluny...