És molt bo! Com diuen en castellà, “el roce hace el carino”, i si el bon marit no ho és, i al seu lloc i deixa un robot idèntic en aspecte però atent, servicial i amb iniciativa... Ja he vist com acaba!

A mi també m'agraden molts els animals. És una bonica història  en forma de poema que descriu molt bé el sentiment vers els nostres animalons de companyia. M'ha agradat!

Respecte als teus comentaris, allà on hi ha relacions poc exitoses també hi ha oportunitats, reafirmació, superació... en els meus relats parlo de la vida, les relacions, pors i anhels de les persones, no hi trobaràs històries reeixides sinó històries de persones que creixen aprenent de la vida.

Un relat que t’apropa al sentiment d’amor del protagonista vers la casa. Sempre contat amb dolcesa i amb les paraules adients. Estil brins!

Un relat molt original i entretingut, m’ha agradat especialment això de les injeccions d’il·lusonosi! Al final, estiguem en la realitat que estiguem, les preguntes  transcendentals són sempre les mateixes... I el sentit, potser el trobes quan menys t'ho esperes, en la visita de la finiquitadora...

Vaig veure l’altre dia aquest “relat” i avui que tinc temps l’he buscat per comentar-te. Si de debò vols saber com s’ho munten altres relataries, potser podries penjar això mateix al fòrum, on segurament ho llegiria més gent, ja que penjat com un relat, moltes vegades s’escapa ràpidament de la vista... I també crec que t’anirà bé si el que vols és que et llegeixin i comentin més, perquè d’alguna manera, et presentes... Bé és una idea, jo no ho sé tampoc. I tampoc fa massa que passejo per aquí...

Pel que fa a mi mateixa, la veritat és que tinc el temps que tinc, i moltes vegades llegeixo els relats que estan més a la vista, o als relataires que “conec”, o a vegades encuriosida segueixo els fils dels comentaris i trobo relataires nous i interessants també...  

Com que veig que ets tan activa escrivint i penjant contes i poemes t’animo a que participis en els reptes del fòrum. Actualment hi ha el repte clàssic (relats de fins a 500 paraules), el nanorepte(relats de menys de 20 paraules) i el niporepte (hikús i tankes). No és més que un joc, però és divertit.

Ens trobem per aquí!

Dels relats que t’he llegit sempre hi trobo un punt de realitat amarga, a vegades més subtil i a vegades més evident, com en aquest cas, que comences horroritzat i acabes trastornat. Una història molt trista, amb tots els agreujants per ser encara més amarga.

M’agrada la força d’aquesta pregaria en forma de poema. Demana, crida, es revela, implora! Jo no sóc massa de resar, però si ho fes, ho voldria fer així...

I si és cert que són les desgràcies i el sofriment el que ens uneix a les persones? Perquè ens uneixi l’amor cal ser humil i respectuós. Cal deixar de mirar-se el mèlic una miqueta. En canvi quan el sofriment de l’altre s’assimila al teu et reconfortes de forma gairebé inevitable. Molt més fàcil. Ostres! És gairebé un relat de terror!

Per sort tens traça per a l’esgrima amb paraules i en saps treure una bona rima de gairebé tot. Jo sense rimes i amb poca música et retorno senzillament amb allò que m'ha despertat...

Crits emmudits rere el morrió
mentre el comptador de morts no para.
El desgast i l’esgotament
ja guanya
fins i tot a la por.
Ni les vacunes ni fer bondat
ens dona treva.
El comptador de morts no para!
No para.
I jo, tot i que no puc més,
dono gràcies;
fins al dia d’avui
l’hem esquivat a casa.
Però sempre aguaita
i va un pas per davant,
se’n riu quan pren la calma
i s’entreté
donant-nos un ensurt
de tant en tant.

I així ens tenen... bé, gairebé. Guenyos i entretinguts, cercant sempre la felicitat en una realitat fictícia. Bon relat!

Hahaha! M'has deixat descol·locada! Que la imaginació no falti mai!! Molt bo!

I resulta q havíem malinterpretat el conte... No era la bellesa de la Blacaneu el q volia posseïr la madrastra, sinó a ella! En la teva història trenques molts estereòtips. M'agraden els contes reinventats!!

Un joc fi i sensual amb la mar. M'ha agradat molt com ho expresses i l'ambient que crees.

El teu relat de prosa poètica irradia la llum de l'amor i la tendresa. Perla, quan escrius poesia, ens obres la porta a un món idíl·lic en el qual les sensacions s'intensifiquen i s'alliberen i l'únic que existeix, dins i fora, és amor. Sempre me n'emporto una mica per a mi!

M'agrada la sensualitat que desprèn el teu relat. És fàcil entrar en l'escena que descrius, crees com un núvol de sensacions, amb la contraposició entre ambdós, que s'encomanen.