Quin conte més bonic! M'ha agradat molt, divertit i entranyable!

Que bonic! Celebrar LA VIDA en majúscules! Així ha de ser! Avui escoltava una entrevista i deia la noia que la felicitat és reconèixer les coses bones que passen cada dia i donar-los-hi una mica més d'importància que a les dolentes. A vegades ens costa tant... Però penso que té tanta raó... Als protagonistes no els hi cal celebrar res, perquè arribar-hi junts ja és un festeig!!!

Sobre el text et diré, que potser ja ho saps, que en els diàlegs el guió que s'utilitza és el llarg "—" i s'ha de posar empegat al text, així: —Li faré. Un de teu i uns quants de meus…

Tants cops no veiem l'evidència si no encaixa amb les idees preconcebudes que tenim d'allò.  Que curiosos som els humans... M'ha agradat molt el relat! Divertit i amb un rerefons que fa pensar...
Aprofito per donar-te les gràcies per visitar i comentar els meus relats!

La veritat de cada mentida, o també la mentida de cada veritat. Perquè tota veritat o mentida és relativa, depèn dels ulls que la miren,  de la ment que la pensa; de les creences de cadascú, que alhora depenen de la família en què t'has criat, de la societat en què vius, i de tantes altres coses...
M'han agradat aquestes reflexions que fas en el poema.

Aprofito per donar-te les gràcies per llegir-me i comentar-me.

Hola, Perla,

Un relat molt poètic! Molt bonica tota aquesta primera part on expliques com les belles arts imiten la naturalesa. Sort també per a tu!

Moltes gràcies per comentar-me. Ens anem llegint!

Una bona combinació: Un amic i una cervesa! I les històries surten soles! Quina deu ser la seva?

Comparteixo tots els aspectes de la teva reflexió. Si ho hagués de dir jo, diria el mateix. 

Feia dies que no et llegia, perquè vaig de bòlit.
Una abraçada Prou bé!

M'he imaginat al teu personatge agafant un tren en una andana intermèdia, com el 9 i 3/4 per anar a Hogwarts. Potser aquest estranger extravagant va a un món paral·lel on, per exemple, hi ha en vigor un nou decret de sequera, com el que descriu Kefas en "Els mitjons vermells".  ;)

M'ha agradat aquesta mescla de realitat i ficció amb  Descartes i la llegenda de l'autòmat amb l'aparença de la seva filla morta. Són sempre molt ocurrents i entretingudes les teves històries!

Déu n'hi do quin munt d'excuses és capaç d'inventar-se aquest dependent per fer escampar la boira als clients, i és que raó no li'n falta davant la bogeria dels clients per adquirir productes, de vegades, fins al punt, de fer hores de cua; com si s'acabés el món i allò els salves del tràgic destí!

I és que al final l'extravagància ho és segons el context des d'on es miri. En un món en què les calces i els calçotets van al cap, qui gosi posar-se dos mitjons aparellats és l'extravagant (i en aquest cas, a sobre, l'insensat!) 
Una idea esbojarrada que en fa del relat un relat divertit i original! 

M'ha agradat molt com jugues en el relat: amb els déus, amb les paraules, amb la mitologia i la realitat I com no podia ser d'altra manera, amb un bon epitafi per acabar la història.

Que bonic ho dius!

Gràcies per llegir-me i per perdre una estona explicant-me la teva percepció d'alguns detalls en el relat "Neteges Flora",  m'ha ajudat a valorar la resolució d'algun dubte que jo mateixa he tingut a l'hora d'escriure'l. 

D'altra banda, donar-te l'enhorabona per les teves esportistes seleccionades. Quan el vaig llegir em va fer la sensació d'un doble efecte final, i per això em va cridar l'atenció.
  
Ens seguim llegint!

Un relat escrit amb molta tendresa, d'inici a fi. És d'aquelles coses que llegeixes i et deixen el cor confós, però seré; desperta intimitat, tristesa, amor, nostàlgia i un somriure d'aquells que venen a dir: que bonic...