Homo insciens

18 Relats, 65 Comentaris
3991 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància

Últims relats de Homo insciens

Últims comentaris de l'autor

  • Homo insciens | 13-04-2021

    És molt bo! Com diuen en castellà, “el roce hace el carino”, i si el bon marit no ho és, i al seu lloc i deixa un robot idèntic en aspecte però atent, servicial i amb iniciativa... Ja he vist com acaba!

  • Homo insciens | 10-04-2021

    A mi també m'agraden molts els animals. És una bonica història  en forma de poema que descriu molt bé el sentiment vers els nostres animalons de companyia. M'ha agradat!

    Respecte als teus comentaris, allà on hi ha relacions poc exitoses també hi ha oportunitats, reafirmació, superació... en els meus relats parlo de la vida, les relacions, pors i anhels de les persones, no hi trobaràs històries reeixides sinó històries de persones que creixen aprenent de la vida.

  • Homo insciens | 09-04-2021

    Un relat que t’apropa al sentiment d’amor del protagonista vers la casa. Sempre contat amb dolcesa i amb les paraules adients. Estil brins!

  • Homo insciens | 09-04-2021

    Un relat molt original i entretingut, m’ha agradat especialment això de les injeccions d’il·lusonosi! Al final, estiguem en la realitat que estiguem, les preguntes  transcendentals són sempre les mateixes... I el sentit, potser el trobes quan menys t'ho esperes, en la visita de la finiquitadora...

  • Homo insciens | 09-04-2021

    Vaig veure l’altre dia aquest “relat” i avui que tinc temps l’he buscat per comentar-te. Si de debò vols saber com s’ho munten altres relataries, potser podries penjar això mateix al fòrum, on segurament ho llegiria més gent, ja que penjat com un relat, moltes vegades s’escapa ràpidament de la vista... I també crec que t’anirà bé si el que vols és que et llegeixin i comentin més, perquè d’alguna manera, et presentes... Bé és una idea, jo no ho sé tampoc. I tampoc fa massa que passejo per aquí...

    Pel que fa a mi mateixa, la veritat és que tinc el temps que tinc, i moltes vegades llegeixo els relats que estan més a la vista, o als relataires que “conec”, o a vegades encuriosida segueixo els fils dels comentaris i trobo relataires nous i interessants també...  

    Com que veig que ets tan activa escrivint i penjant contes i poemes t’animo a que participis en els reptes del fòrum. Actualment hi ha el repte clàssic (relats de fins a 500 paraules), el nanorepte(relats de menys de 20 paraules) i el niporepte (hikús i tankes). No és més que un joc, però és divertit.

    Ens trobem per aquí!

  • Homo insciens | 09-04-2021

    Dels relats que t’he llegit sempre hi trobo un punt de realitat amarga, a vegades més subtil i a vegades més evident, com en aquest cas, que comences horroritzat i acabes trastornat. Una història molt trista, amb tots els agreujants per ser encara més amarga.

  • Homo insciens | 09-04-2021

    M’agrada la força d’aquesta pregaria en forma de poema. Demana, crida, es revela, implora! Jo no sóc massa de resar, però si ho fes, ho voldria fer així...

  • Homo insciens | 07-04-2021

    I si és cert que són les desgràcies i el sofriment el que ens uneix a les persones? Perquè ens uneixi l’amor cal ser humil i respectuós. Cal deixar de mirar-se el mèlic una miqueta. En canvi quan el sofriment de l’altre s’assimila al teu et reconfortes de forma gairebé inevitable. Molt més fàcil. Ostres! És gairebé un relat de terror!

  • Homo insciens | 07-04-2021

    Per sort tens traça per a l’esgrima amb paraules i en saps treure una bona rima de gairebé tot. Jo sense rimes i amb poca música et retorno senzillament amb allò que m'ha despertat...

    Crits emmudits rere el morrió
    mentre el comptador de morts no para.
    El desgast i l’esgotament
    ja guanya
    fins i tot a la por.
    Ni les vacunes ni fer bondat
    ens dona treva.
    El comptador de morts no para!
    No para.
    I jo, tot i que no puc més,
    dono gràcies;
    fins al dia d’avui
    l’hem esquivat a casa.
    Però sempre aguaita
    i va un pas per davant,
    se’n riu quan pren la calma
    i s’entreté
    donant-nos un ensurt
    de tant en tant.

  • Homo insciens | 07-04-2021

    I així ens tenen... bé, gairebé. Guenyos i entretinguts, cercant sempre la felicitat en una realitat fictícia. Bon relat!

  • Homo insciens | 06-04-2021

    Hahaha! M'has deixat descol·locada! Que la imaginació no falti mai!! Molt bo!

  • Homo insciens | 27-03-2021

    I resulta q havíem malinterpretat el conte... No era la bellesa de la Blacaneu el q volia posseïr la madrastra, sinó a ella! En la teva història trenques molts estereòtips. M'agraden els contes reinventats!!

  • Homo insciens | 18-03-2021

    Un joc fi i sensual amb la mar. M'ha agradat molt com ho expresses i l'ambient que crees.

  • Homo insciens | 17-03-2021

    El teu relat de prosa poètica irradia la llum de l'amor i la tendresa. Perla, quan escrius poesia, ens obres la porta a un món idíl·lic en el qual les sensacions s'intensifiquen i s'alliberen i l'únic que existeix, dins i fora, és amor. Sempre me n'emporto una mica per a mi!

  • Homo insciens | 17-03-2021

    M'agrada la sensualitat que desprèn el teu relat. És fàcil entrar en l'escena que descrius, crees com un núvol de sensacions, amb la contraposició entre ambdós, que s'encomanen.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: