Batega

Tot i saber que la situació és un coma irreversible, és dur autoritzar que li retirin a una persona la respiració assistida, i ho dic per pròpia experiència: fa cinc anys, la meva dona, i fa nou mesos, un amic.

Anant al relat, em sembla enginyós això d'utilitzar la grandària de la lletra —augmentant-la i empetitint-la— per representar un cor que s'apaga i que torna a reviure per donar vida.

Espere que et vaja bé la vida. No sé, però últimament no tens temps per a llegir-me alguna cosa. Et comente que els dos últims poemes editats, encara no me l'has llegits i són molt interessants. Quan pugues ja em diràs alguna cosa.
A més hui edite el relat per al concurs d'aquest mes de A. R. C.
Gràcies per ser una bona amiga relataire.
Cordialment.

És molt complicat acceptar certes coses de la vida quan fan mal. I molt revitalitzant i lluent trobar en la vida una nova esperança feta realitat. Són dos pols oposats que transformes molt bé en poesia, una poesia que permet enfocar moltes perspectives.

Sergi

Hola, em sembla que t'han passat per alt alguns relats meus. No sé què et passarà. A la millor que no tens massa temps per a llegir. Gràcies per ser una bona relataire i que passes bona nit.
Cordialment.

És un relat tan curt com intens! Enhorabona!

Un relat ben curt que juga amb la grandària de les paraules per a transmetre'ns quan el batec del cor s'apaga o torna a funcionar. Molt enginyós! Tinc un dubte: és ell qui dona els òrgans o és una decisió dels seus pares?

Curt, planer, però ho diu tot , no cal afegir res més , és evident que el seu cor és imprescindible per viure.
Molt bo,
fins aviat ,
Neus

A la Gina li han salvat la vida, però a d'en Cai ha estat mort. Per a la Gina li era imprescindible el cor.
Enhorabona i sort, Homo insciens. Un relat molt important que m'ha fet pensar.
Cordialment.

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats