L'ACORD FINAL

Un relat de: Solsona Bot
L’ACORD FINAL

El compositor està desesperat. Seu a casa a la butaca de la sala i mira el piano, tot cercant inspiració. Reprodueix mentalment una vegada i una altra la melodia d’una cançó. Sap que no és perfecta. Les drogues i l’alcohol no li aporten cap solució. Acosta el vas ple de bourbon als llavis, però paralitzat, no arriba a beure. Amb cara de no entendre res, veu com un gat negre camina davant seu amb una cadència lenta i altiva. Ell no té cap gat, i encara menys un de negre, que com tothom sap, duu malastrugança.
El felí s’enfila damunt el piano, tresca, i amb les potes prem algunes tecles. Tot seguit salta i desapareix.
El vas li cau de les mans. No fa cas ni del líquid que l’esquitxa la roba ni del soroll dels vidres, quan rebenta i es trenca en mil bocins en caure a terra. Els ulls li resplendeixen de sorpresa i de felicitat. El gat li ha proporcionat l’acord que hi faltava. Ara sí! Ja té l’himne de la pau definitiu, i es podrà reconciliar amb la seva parella, amb els amics i amb el món.
Vol assaborir el moment i perllongar-lo tant com pugui. No diu res a ningú, ni quan grava un tema anterior a l’estudi de música, ni quan dina amb el seu mànager, ni quan recull la seva parella. Escriu una dedicatòria a la coberta d’un disc a un seguidor acèrrim. Més tard, la parella puja a la limusina, i el xofer els deixa al carrer de casa. Baixen, i es gira amb un somriure genuí cap a la seva dona. Ara li ho dirà!
No veu com el fan del matí se li acosta per darrere. Se senten cinc trets que li esborren l’expressió alegre de la cara, i cau a terra molt lentament, mentre taral·leja l’acord final. En els seus ulls esmerilats es reflecteix la figura d’un gat negre quan passa davant seu. Qualsevol observador convindria a dir que el gat somreia, tot i ser un animal.
El forense va localitzar quatre bales en el cos de John Lennon. La policia mai va trobar la cinquena. El porter de l’edifici Dakota va veure un gat negre mort, quan va llençar les escombraries al carreró de darrere.

Comentaris

  • Maleïda inspiració[Ofensiu]
    Manelfoo | 13-11-2022 | Valoració: 10

    Ens fas recórrer el relat al ritme que ens marques tu, i ens fas passar per uns viaranys que ens sorprenen constantment. Enhorabona!

  • El final[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2022

    Amb acord O sense, un molt bon relat amb un final al qual no li falta res, ni l'acord!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • perdó[Ofensiu]
    Atlantis | 12-11-2022

    diverses errades - compositor -ho -has

  • Original....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-11-2022

    i engrescador en la lectura.
    Molt bon relat.

    Salutacions.

    Rosa.

  • inspiració[Ofensiu]
    Atlantis | 12-11-2022

    conforme el llegia pensava amb un composició de música clàssica i tu o as lligat amb un fet històric novel.lat. Molt ben trobat i ben escrit.

  • Què bo![Ofensiu]
    llpages | 12-11-2022 | Valoració: 10

    Intriga, originalitat, final insospitat, aquest relat m'ha anat engrescant "un crescendo". Un llamp d'inspiració genuïna que ha tocat a l'autor i pel qual tots voldríem ser ferits sovint. Enhorabona, Solsona Bot!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

15 Relats

109 Comentaris

5983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller