Història viva

Com sens dubte t'hauràs imaginat, en el comentari precedent hi faltava la paraula "fàcil": ... et serà més fàcil buscar-les com a annexos...

El defecte més gran del meu blog amb 300 Sudokus Hexagonals Simètrics (SHS) és el llarg i mal explicat camí que cal seguir per trobar les entrades (arxius pdf amb 6 SHS i les seves solucions). Si t’ho vols mirar et serà més buscar-les com a annexos a uns quants relats meus, concretament els compresos entre "Biblioteques, picaresca i Sudokus Hexagonals Simètrics" (11-02-2019) i "Em dic Pep i sóc rinotilexòman" (27-02-2020).

Gràcies, no saps el pes que m’has tret del damunt. D’acord amb el que dius, suposo que en el relat "NanoRepte Clàssic" le respostes més "narratives" serien "Amor precoç", "Fills" i "Restaurant poc freqüentat". A partir d’ara ja aniré en aquesta direcció.

Pel que fa al "tinglao" que m’he muntat jo sol, és veritat: per circumstàncies que no fan al cas, tinc certa tendència a imitar Juan Palomo ("yo me lo guiso, yo me lo como"). No és per casualitat que el meu nom de guerra sigui Joan Colom: en un blog bilingüe rudimentari que vaig anar editant setmanalment durant un any i que tenia el propòsit de donar a conèixer uns sudokus hexagonals de la meva invenció, en català signava Joan Colom i en castellà Juan Palomo.

Valoro molt el teu vot en primera posició a "camí amunt" al nanorepte clítoris. Gràcies.
Amb total cordialitat

Hi ha una cosa que no m’acaba de quadrar: el pessimisme de la reincidència que s’insinua hàbilment en el relat contrasta amb el desmesurat optimisme de suposar que encara ens queden vint-i-un segles per a la gran devastació.

A no ser que hi hagi hagut un lapsus i vulguessis dir alguna cosa com "...l’última era: el segle I aD, que per a ells fou el segle XXI dC".

És així, en l’era de la mentida, la ignorància, el fanatisme i la ceguesa són els tres components de la saviesa, aquest atribut que dona sabor a la vida.
Ves a saber, però, quins components confegeixen l’atribut que dona gust a la vida en les galàxies d’allà enllà.

Quan anava llegint pensava que res ha canviat. Els personatges semblen ben bé com som ara! He vist després que el sr Garcia també ho diu... És per reflexionar molt...sembla que els nostres adn's siguin indestructibles per molt que ens ho "proposem" amb la conducta social, política i colectiva actual.
Molt imaginatiu i ben descrit!

Quant al meu relat seixanta, gràcies pel comentari i gràcies per la recomanació del guionet en els diàlegs. Jo escric en una tauleta (tablet) i no el trobo ni sé com convertir un guió curt en un de llarg....em pots orientar de nou? Gràcies
Amb total cordialitat

... supera la ciència-ficció. De veritat que ho he llegit talment com si estigués passant. M'encanta com a relat crític.

Sergi

Veient els personatges: el setciències, el graciós, la tímida, el sensible, sembla que la naturalesa humana no hagi canviat gaire, a més, el professor els ha d'avisar contra la verborrea. Em temo un etern retorn, és el mateix capteniment que el de l'Homo sapiens, però ja han après una lliçó important.
M'agrada el sensible que vol fer amanyacs al caparró dels líders; si jo em trobés amb Trump, potser seria l'últim que se m'acudiria.

Un relat impressionant, on li has posat tanta imaginació, tanta crítica i etc., que per a copsar-lo un poc, m'has costat llegir-lo tres vegades. Ha, ha, ha, ha...
Espere que tot et vaja bé. Et recomane el meu relat sobre "El líder". titulat "Les belles arts", quan pugues naturalment.
Enhorabona per aquest relat, que és molt original i entretingut.
Que tingues sort.
Cordialment.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats