QUI ETS TU?

I ara! Com vols que estigui ofès? Ans el contrari...Per ami és un goig que em comentis i m'exposis els teus dubtes si no acabes de copsar el significat d'un dels meus poemes. El missatge principal és que el xapero decideix fer un senyor (un servei), a fi de fer diners i poder costejar una habitació.Quan lo lògic que fóra jo qui pagués per a estarar amb ell. Quin honor!, oi? Vull que sàpigues que sempre et segueixo i esperò amb candeletes.

Un diàleg ben portat, una manera d'aturar el rellotge de present, amb la fredor d'un mirall que t'increpa i et vol fer parar el ritme. Aquí el mirall és important, i és allò que ens demana el repte d'aquest mes, que el mirall ens interpel·li d'alguna manera, que ens digui que ell és important, perquè és nosaltres, i la noia que s'acaba de llevar no vol sentir-ne parlar.
Insisteixo, ben portat el diàleg, sense gaires més explicacions, ens descrius tota una història vital.

Gràcies per comentar el meu relat, i sort!

Bona tarda, Rosa,

molt bon relat. La veu de la consciència que parla des del mirall l'hem sentida tots més d'un cop. En el teu conte, com que no hi ha acotacions, es barregen mentalment les dues veus. Són la mateixa persona, ara una, ara l'altra, el dimoni bo i l'angelet, l'estrès i la calma, que confonen la protagonista a cada nova apreciació.

Molt ben portat!

PD: gràcies pel comentari al conte de l'Humor medieval.

Ostres, quina conversa més profunda de bon matí. Sempre hi ha una part de tu mateix que t'avisa quan estàs sobrepassat, però normalment no la volem escoltar, aquí ho plasmes molt bé. Gràcies pel comentari al meu relat i molta sort!

Quin diàleg de bon mati!
Entenc que la protagonista, captiva d'un fort estrès, s'enfronta a la imatge d'ella mateixa que el mirall (o el seu subconscient) li mostra amb l'esperança de fer-la reaccionar.
Molt ben transmesa la sensació de desconcert, d'impaciència i de negació de tot plegat.
Enhorabona. Sort.

(Gràcies per llegir-me)

Passem èpoques de la vida que ni temps tenim de mirar-nos al mirall. Si l'escoltéssim més sovint, potser posaríem el fre de mà abans d'estavellar-nos.
Ingeniós diàleg.
Gràcies, Rosa, per deixar un comentari al meu relat d'aquest mes.

..aquest diàleg amb el mirall m'ha semblat molt interessant. Esta molt ben pensat i certament fa reflexionar. Gràcies per llegir-me i comentar el meu relat Rosa. Enhorabona! Salutacions.

Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
És important per a tots aquesta oració.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Jo fins fa dos anys en mirar-me al mirall m'he agradat molt i quan em llevava estava frec com un capoll!. Però ara, d'ençà fa dos anys he notat que em faig gran, serà que no em fixo en els de la meva edat que estan tots desmanegats i fets una coca i si en els joves del voltant dels vins anys! Nostàlgia de la joventut perduda? El teu relat m'ha encantat no solament perquè és molt enginyós, anys també perquè té una forta connotació psicològica, tot ell és un manual l'autoconeixement. Enhorabona! Nil

És un relat molt enginyós, com sempre, on la protagonista no veu la seua pròpia realitat. El diàleg està molt ben trobat i acceptable. Estar ofuscada, l'Anna no és gens bo.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Per què, en lloc d'empipar-se, no s'hauria pogut trobar agraciada davant del mirall? Que potser s'han exterminat els narcisistes? A mi, el que em passa, és que sempre m'he llevat de bon humor, no em quep al cap la situació del relat, i entenc que sóc jo, l'estrany. Enhorabona, Rosa, un diàleg molt versemblant per als que es lleven amb el peu esquerre. Ara, a provar la versió narcisista, hahaha!

La dura realitat d'enfrentar-nos a nosaltres mateixos.
Relat amb toc d'humor, sens dubte, però on hi apareix un diàleg de reflexió personal que pot donar molt de si.
Al matí, despentinats, adormits, sense arreglar ... som, al capdevall, la més pura essència de nosaltres mateixos, encara que moltes vegades no ho volguem acceptar. Un cop arreglats i disfressats sortim al món a seguir la obra de teatre tot i que la persona del mirall segueix estant dins nostre, encara que volguem mirar cap a un altre cantó.
Bon relat!

La protagonista no veu la realitat senzillament perquè NO VOL!
El poder del subconscient guanyarà la partida? Això sembla segons el final del relat que transmet una certa esperança!
Un diàleg introspectiu que va cap enfora i rebota en el mirall que diu molt!
Distret, llenguatge amè i contingut profund. Una amalgama difícil i que has sabut lligar com un bon all-i-oli que no s'ha negat.
Sort
Amb total cordialitat

La protagonista té un problema greu d'estrès. Encara sort que el nostre subconscient té mecanismes per avisar-nos abans no sigui massa tard. M'ha agradat el diàleg intern, s'exterioritzi. El mateix ens passa quan llegim els nostres microrelats en veu alta. Un bon relat que ens adverteix dels excessos. Felicitacions i bona sort!

M'agrada't molt el Relat, ROSA, enganxa i molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre TOLERÀNCIA.
Molt cordialment,

El mirall sempre ha estat una de les eines més eficaces per psicoanalitzar-nos. És barata i tots en tenim a casa. Quan ens emmirallem, el nostre superjò contempla el nostre jo i comença la seva feina de controlar i reprimir les pulsions del jo que l’allunyen de la perfecció i batalla per aconseguir la seva integració en la societat. Mentre, des del núvol, l’allò de l’instint de supervivència, sexe i autoconservació, observa, neguitós, la confrontació. Una molt bona sessió de psicoanàlisi.

Potser sí que porta una vida massa accelerada aquesta Anna, jo em preocuparia una mica.
Divertit relat però que ens fa pensar en el ritme frenètic que vivim a vegades.
Sort en el concurs!

Salutacions

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats