Els colors de la vida i de la mort

Ja t'ho vaig dir, que el teu era dels millors microrelats que havia llegit en aquesta convocatòria i voi-là! Vas guanyar! Enhorabona, Montseblanc, i moltes gràcies pel teu comentari a "Virgília". Per cert, ja podeu llegir el tercer microrelat de la sèrie, "El bar del tio Nicolau". Espere que t'agrade tant com els anteriors. I tindré en compte allò de les indigestions per als propers relats; la narració continua. ;)

Hola, bona vesprada Montseblanc: Gràcies per la teua amabilitat de llegir-me el meu poema “Desesperació”. Em dius que és l'angoixa la que tinc dins de mi. Sí, i és veritat.
Cordialment.

Benvolgut/Benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats


/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .............................................................................................
Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
Vila/Ciutat ......................................................................................
comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
AUTORITZO
a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2023,
on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data ......................................................

Hola, Montseblanc: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat “Records de la Catedral de Sevilla”. M'alegre que t'haja fet recordar-la.
Cordialment.

Oh! Curt i bona lletra. Tendresa i nostàlgia.
Els concursos son una rifa. El teu relat és sentiment i ho diu tot i bé.
Cordialment.
MariaM

Sempre tan ben portats, els teus relats, i escrits amb una tendresa, un aire, tan especial... Molta sort en el concurs!

Hui m'he recordat de tu. Vaja! No sé què podrà passar-te. Els dies passen volant i com sempre em dius alguna cosa sobre els meus relats, espere que em digues en el meu últim, de relat. Que passes un bon cap de setmana. Gràcies.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Una narració plena de tendresa. És dels millors microrelats que he llegit en aquest certamen. Enhorabona i sort!

Els pous, tostemps han format part de la meva infantesa, hi havia el de casa, el de ca l'avi, els de les finques de conreu de la familia. Trapella com jo era m'encantava llençar-hi pedretes i sentir com anaven colpejant a banda i banda de les parets fins a tocar l'aigua, fent un ressò fred i esfereïdor. Llegir el teu relat m'ha fet recordar aquestes perforacions que el pare i els oncles havien fet a cop de pic i pala i també valent-se de dinamita que esplosionava abans de que ells arribessin arribessin a la superficie. La majoria d'aquests pous ara són tapats amb runa per l'urbanització de les finques. Estic segur que si en el moment present tingués l'oportunitat d'enfilar-me en un d'aquest pous..., em vindria a la ment la imatge terrorífica del teu relat. Perquè amb poques paraules no només has aconseguit crear un excel·lent relat sinó també remoure'm la consciència del que representa aquesta tragèdia com són els nadons no desitjats. Enhorabona! Nil.

Comença poètic, continua enigmàtic i acaba demolidor.
Fantàstic.

Bon dia Montseblanc:

Destaco la intensitat del teu relat, amb poques paraules però les justes per crear l'escenari necessari. A partir de l'aparició del pou, he intuït que la història no havia acabat bé. El mal pressentiment que he sentit m'ha guiat a conéixer el final: quina foscor de principi a fi i quina poca justícia a l'ofegar un ésser viu pel seu color.
Un cop més, el color i la superstició s'han imposat.

Una forta abraçada,

Helena

Curt, precís, intens, bona redacció. Ha estat un plaer llegir-lo. Enhorabona!

Un relat impressionant. Un fill blanc, dos fills negres. Quina dualitat per culpa de la mala sort del gat negre. Superstició radical.
Bon relat i molta sort. Enhorabona, Montseblanc.
En tinc un nou relat nou, quan pugues i tingues temps. Gràcies.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

El color negre que ens han venut com a sinònim de malastrugança. Si no existeix la nit, tampoc el dia. No seria millor que el dia i la nit és donessin la mà.

Un fantàstic relat Montse.

Salutacions.

Rosa.

Relat curt però suficient, intens, ens descriu en poques paraules la situació i desenllaç. Com pot arribar a determinar el color de la pell!
Molta sort

Salutacions

Marina

El negre és sinònim de foscor, i tot el que és fosc ens fa por, no ho controlem i això ens fa arribar al pànic. Molt ben relatat.
Fins aviat,
Neus

Quan la superstició amenaça la vida, la vida de l'ésser que sigui, s'auto-desqualifica. A l'Àfrica, el fills albins nascuts de pares negres no tenen millor sort que els gatons negres del relat, una crueltat sobre éssers humans del tot injustificable. Les noies pèl-roges a l'edat mitjana podien ser acusades de fetilleres i acabar cremades sense gaires miraments. He acabat el relat amb mal regust a l'ànima, però també penso que podria ser un excel·lent text acusatori contra totes aquelles supersticions que atempten contra la vida.

crec que hi ha altres societats on el negre no representa allò dolent , trist, fosc...En algunes cultures el blanc és el color de dol, per exemple. Però mala sort haver nascut un gat negre...perquè ja tens macat el final.

Ben escrit el relat, com sempre...i fins el final m'he imaginat una dona i no he vist la gata i els gatets...

El negre es menja els colors de la vida i alhora els magnifica quan es posa al seu costat. Atracció i rebuig alhora per una de les tantes contradiccions que, com la Blanca, mai arribarem a entendre.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats