Cercador
Microdivertiment.
Un relat de: Joan ColomL’impacient.
Estava assegut en un banc del parc, sol i abstret, però a intèrvals cada cop més curts consultava el rellotge i mirava impacient a dreta i esquerra. Fins que una mà reposà delicadament sobre la seva espatlla. Només li calgué veure aquells dits descarnats per dir-li, sense girar-se:
—A tu no t’esperava.
—A mi ningú mai no m’espera.
Ara que l’he acabat, m’adono que sols puc intervenir dient que consta de 58 paraules i 330 caràcters: si em poso a preguntar i a avançar interpretacions us aixafarè la guitarra, perquè us faré anar per on potser no volíeu i avortaré la possibilitat que teníeu d’aportar el vostre legítim cinquanta per cent a la narració. Així que em limitaré a dir que és autoconclusiu i que no és un assaig, una anècdota ni un acudit.
Bé, el que acabo de dir seria cert si ho deixés aquí. Perquè si seguís, arrogant-me a partir d’ara i en exclusiva el paper d’autor-narrador que es desmarca de la seva obra, afirmant que aquesta abasta tot el text precedent, aleshores passaria a la categoria d’assaig i per tant no podria rebre l’homologació de microrelat, malgrat les 201 paraules i 1.157 caràcters. O potser sí?
Comentaris
-
No ho entenc[Ofensiu]kefas | 08-05-2023
No ho entenc. Això vol dir que és bo.
-
Més relats i...[Ofensiu]llpages | 08-05-2023 | Valoració: 10
menys comptar. El microrelat "L'impacient" és boníssim, tota la resta sobra. Ens seguim llegint, Joan!
-
Homo insciens | 07-05-2023
És un microrelat, L'impacient i, a més, molt bo. :)
-
Assaig[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 07-05-2023
A escala literària, diria que això és un micro assaig, modalitat encara per classificar. I dins d'aquest escrit, hi has afegit un petit microrelat, a manera d'explicació d'allò que ens estàs dient. El cos principal narratiu no ens l'estàs transmetent d'una manera fantàstica o com una narració ficcionada. I si realment fas un relat absurd, que també podria ser, aleshores no és exactament com caldria presentar-lo, li falta el sentit de la meravella, un canvi de paradigma narratiu.
Diria que estàs a un pas de dos mons narratius, i que no en practiques cap dels dos, d'una manera prou convincent, ja que en un assaig, al final sempre fan falta relacionar les fonts del treball que ens presentes.
I ja per acabar, si parléssim de mons diegètics, el petit relat és en un altre nivell de diègesis, diferent de la narració principal.
Bon dia tingui! -
Efervescir[Ofensiu]Joan Colom | 06-05-2023
Quan un inventa un verb el menys que se li pot demanar és que sigui coherent amb els mots que se'n deriven i que sí son al diccionari, com efervescent i efervescència.Així que la sisena paraula, "eferverceix", ha de ser "efervesceix".
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]