Cercador
Microdivertiment.
Un relat de: Joan ColomL’impacient.
Estava assegut en un banc del parc, sol i abstret, però a intèrvals cada cop més curts consultava el rellotge i mirava impacient a dreta i esquerra. Fins que una mà reposà delicadament sobre la seva espatlla. Només li calgué veure aquells dits descarnats per dir-li, sense girar-se:
—A tu no t’esperava.
—A mi ningú mai no m’espera.
Ara que l’he acabat, m’adono que sols puc intervenir dient que consta de 58 paraules i 330 caràcters: si em poso a preguntar i a avançar interpretacions us aixafarè la guitarra, perquè us faré anar per on potser no volíeu i avortaré la possibilitat que teníeu d’aportar el vostre legítim cinquanta per cent a la narració. Així que em limitaré a dir que és autoconclusiu i que no és un assaig, una anècdota ni un acudit.
Bé, el que acabo de dir seria cert si ho deixés aquí. Perquè si seguís, arrogant-me a partir d’ara i en exclusiva el paper d’autor-narrador que es desmarca de la seva obra, afirmant que aquesta abasta tot el text precedent, aleshores passaria a la categoria d’assaig i per tant no podria rebre l’homologació de microrelat, malgrat les 201 paraules i 1.157 caràcters. O potser sí?
Comentaris
-
Més relats i...[Ofensiu]llpages | 08-05-2023 | Valoració: 10
menys comptar. El microrelat "L'impacient" és boníssim, tota la resta sobra. Ens seguim llegint, Joan!
-
Homo insciens | 07-05-2023
És un microrelat, L'impacient i, a més, molt bo. :)
-
Assaig[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 07-05-2023
A escala literària, diria que això és un micro assaig, modalitat encara per classificar. I dins d'aquest escrit, hi has afegit un petit microrelat, a manera d'explicació d'allò que ens estàs dient. El cos principal narratiu no ens l'estàs transmetent d'una manera fantàstica o com una narració ficcionada. I si realment fas un relat absurd, que també podria ser, aleshores no és exactament com caldria presentar-lo, li falta el sentit de la meravella, un canvi de paradigma narratiu.
Diria que estàs a un pas de dos mons narratius, i que no en practiques cap dels dos, d'una manera prou convincent, ja que en un assaig, al final sempre fan falta relacionar les fonts del treball que ens presentes.
I ja per acabar, si parléssim de mons diegètics, el petit relat és en un altre nivell de diègesis, diferent de la narració principal.
Bon dia tingui!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre UN ELECTRODOMÈSTIC AMB VIDA PRÒPIA. [text no creat amb IA]
- Penúltim relat de Joan Colom. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre UNA DE DETECTIUS. [text no creat amb IA]
- Elogi del microrelat. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre L'HIVERN / LA MITJA TARONJA. [text no creat amb IA]
- Polisèmia de "bon any". [text no creat amb IA]
- Memento mori. [text no creat amb IA]
- Tres impacients. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre ADEU, 2025, I/O HOLA, 2026! [text no creat amb IA]
- Excentricitats. [text no creat amb IA]
- La zona de confort. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre NEOLOGISMES. [text no creat amb IA]
- Experiència completa de la mort (ECM). [text no creat amb IA]
- Relat per commemorar les 250000 lectures. [text no creat amb IA]

