Cercador
EXAGERADA MENT
Un relat de: Marina i punt- Compartir:
La tria del restaurant havia estat un encert. El sopar i el servei excel·lent i aquella sala apartada del menjador principal, els permeté despreocupar-se per si feien massa xivarri perquè eren una bona colla.
Havent sopat se’ls veia a tots contents i enriolats. L’ambient era festiu i distès, lluny de l’ensopiment i la formalitat a què estaven acostumats a la feina, fins i tot el cap de comptabilitat, aquell home tan ranci i esquerp, va ser qui els va fer riure més amb un grapat d’acudits força poca-soltes però divertits.
Van començar a obrir els regals d’un en un, no coneixien gaire els gustos personals així que, la majoria, eren ximpleses que donaven peu a fer broma. Tot anava sobre rodes... fins que va arribar el regal de la Sandra.
Desembolica una capseta ben bufona. L’obre una mica i mira al seu interior sense ensenyar-ho a la resta. Li canvia la fesomia de cop, empal·lideix, se li neguen els ulls, s’aixeca irada i crida fora de si “qui ha sigut?” “qui ha gosat?” “malparits, aneu a la merda!” Agafa les seves coses i marxa escopetejada. El regal es queda sobre la taula. Silenci sepulcral, ningú es mou, s’han quedat tots de pasta de moniato, es miren sense entendre res.
Qui més qui menys al despatx s’havia fixat que la Sandra tenia moltes manies, però només una persona d’aquella taula coneixia fins a quin extrem n’era de supersticiosa i la seva obsessió sobretot amb els miralls, gairebé ratllava la paranoia. Havia volgut fer una prova. Com reaccionaria? Arribaria a aquest extrem?
Al cap d’una estona de desconcert, algú s’atreveix a agafar el paquet, obre la capsa i en treu un llibre: Mirall trencat, Mercè Rodoreda.
Comentaris
-
Susceptibilitat[Ofensiu]Joan Colom | 29-04-2023
La realitat imita l'art i va força més enllà, així que és possible que hi hagi persones tant o més susceptibles que la Sandra. En qualsevol cas, un relat ben construït i que manté la intriga fins el cop d'efecte final.
-
Agraïments[Ofensiu]MariaM | 16-03-2023
M'alegra la coincidéncia, però, alerta, estimem-nos!
Salutacions.
MariaM -
Bon relat[Ofensiu]MariaM | 16-03-2023 | Valoració: 10
Ben trobats, regal escaient, però, cruel, i relat ben entenedor.
Salutacions
MariaM -
Castell de focs.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 25-02-2023
No t'havia llegit mai i la veritat és que m'has deixat parat de com escrius. Tot el relat llisca com la seda per la qualitat de la seva prosa. Totes les paraules escollides amb una precisió tan gran que fa que el lector es deixi portar per la història de se entrebancs. I que et diré del regal?Doncs que no m'ho esperava pas!. Sols el mot Trencat ja fa esclatar pels aires, com un castells de focs, la teva excel·lent creativitat literària.
-
Ben jugat[Ofensiu]TerricheT | 24-02-2023
No, de fet, molt ben jugat.
Sembla, d'entrada, una narració amb excés de detalls, que no saps on t'han de conduir, i vas pensant que potser no calen tantes explicacions; és un microrelat!
Però no, vas errat, lector! No sobra cap paraula, és un relat ben mesurat, sense cap punt fora de lloc (he!, ni en el nom de la usuària). Tots els detalls descrits ens condueixen a un final inesperat, amb un gir final de traca, segons el meu punt de vista, amb aquest toc metaliterari, on et diria que el nom de l'autora del llibre és sobrer, però és una tria personal que no puc discutir-te, tanmateix, a un lector entrenat, li sobrarà.
Molt ben trobat el nivell maniàtic de la protagonista final davant de certes pors atàviques personals. Un molt bon relat a qui desitjo tota la sort d'aquest mes.
Jo també t'aplaudeixo! -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 20-02-2023
Hola, Marina: Gràcies per la teua amabilitat de dir-me que és “Sempre al cor”, el poema d'Epitafi al meu germà José Molero.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment. -
Fílies i fòbies[Ofensiu]fesolmenut | 20-02-2023 | Valoració: 10
Bon dia, Marina i punt,
un relat molt ben trenat. Hi fas aparèixer un mirall diferent, més literari, però que acaba destapant la caixa dels trons de la protagonista d'aquesta història. Mantens la tensió i deixes encara algunes incògnites per revelar.
Bon conte!
PD: gràcies pel comentari a Humor medieval! -
La ment[Ofensiu]Montseblanc | 19-02-2023
Un relat amb una anècdota que sembla divertida, que ho és, però que per a la persona supersticiosa, fins i tot obsessionada amb els miralls, és un autèntic mal tràngol. Només pel fet que ella cregui que li porta mala sort ja veurà les coses negres. I encarar els dies amb por i mal humor està clar que atreu fets negatius.
-
Tots som fets[Ofensiu]marialluïsa | 16-02-2023 | Valoració: 9
de llums i ombres, a part de les anomenades manies, paranoies i supersticions.
Un bon relat on s'entreveia un final sorprenent, però encara has superat les meves expectatives. Original i molt ben desenvolupat. Sort. -
He, he[Ofensiu]Homo insciens | 15-02-2023
He, he, quina mala llet el company de feina. I sí, que exagerada la noia... això sí que és superar els límits de la superstició... Molta sort!
-
el regal maleït [Ofensiu]Atlantis | 14-02-2023
Tot hem tingut algú a la feina especial i també qui s'ha atrevit a fer-li un regal punyent.
Ben explicat el relat i la sorpresa del regal que et fa està pendent del què podrà ser.
Bon regal -
Final "tremendo"![Ofensiu]llpages | 14-02-2023 | Valoració: 10
Un relat d'allò més entretingut amb un final de traca i mocador. I el títol? Tot un encert! Una narrativa breu fruit d'una inspiració que sembla dictada per les muses, quina enveja més sana! Enhorabona, Marina!
-
Bon titol[Ofensiu]Cesca | 13-02-2023
Un bon títol per a una superstició ben exagerada.
Un bon relat. Enhorabona i sort! -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-02-2023
Hola, Marina: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema Pupil·la Coral·lina, on em dius que té «Sensibilitat».
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Les manies de la Sandra [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 13-02-2023 | Valoració: 10
En aquell restaurant va ser oportú per aquell sopar, però la Sandra, en tenia moltes manies i obsessions pels miralls. Què podia fer, si ella era així. El paquet va ser una sorpresa, per a tots.
Espere que guanyes amb aquest relat, que és molt original. La sort cadascú la té quan la té. És així.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Final inesperat[Ofensiu]Solsona Bot | 13-02-2023
M'ha agradat el relat. M'imaginava un mirall trencat, però no pas el llibre. Felicitacions per un relat ben narrat amb un final inesperat. Sort!
-
Ella s’ho perd[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-02-2023 | Valoració: 10
És una llàstima que aquesta noia tingui aquesta fòbia pels miralls. L’obra de la Rodoreda és una meravella. Ara, el que li va fer el regal i coneixia aquesta fòbia, és ua mala bèstia. Una forta abraçada.
Aleix -
Mirall[Ofensiu]Prou bé | 13-02-2023
És el títol del tema del mes que tu has sabut entrellaçar en un relat molt bo.
Enhorabona per com escrius!
Sort
Amb total cordialitat -
Mirall[Ofensiu]Prou bé | 13-02-2023
És el títol del tema del mes que tu has sabut entrellaçar en un relat molt bo.
Enhorabona per com escrius!
Sort
Amb total cordialitat -
Agraïment[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-02-2023
Per cert, el títol molt encertat. I agraïda pel teus comentaris al meu relat.
Rosa. -
Boníssim....[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-02-2023 | Valoració: 10
i original del tot. El relat molt ben trenat, amb un vocabulari ric i encertat. Un final sorprenent. He gaudit molt llegint-ho.
Salutacions i molta sort.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
14 Relats
165 Comentaris
6580 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97