Les rareses d’en Jeroni

Un relat de: Homo insciens

Quan els pares adoptius d’en Jeroni van acollir-lo, van haver d’acceptar les seves rareses. Al principi tenia al·lèrgia a tot: les plantes li provocaven urticària, la llum del sol cremava la seva pell fina i la majoria d’aliments li produïen nàusees i vòmits. Li fascinaven els colors vius; sempre vestia amb combinacions escandaloses que provocaven el riure d'hom amb qui es creuava. I a l’escola, mentre els companys jugaven a les bales, ell resolia equacions i llegia novel·les sense entendre per què els altres perdien el temps amb futileses. Sentia que no encaixava enlloc. Però amb el temps, va assolir una tolerància acceptable a l’entorn i va aprendre a imitar els altres, dissimulant així, les seves extravagàncies. No va ser fins que va conèixer l’Èlia, la seva xicota, que el van envair de nou les pors i inseguretats del nen incomprès que va ser.

Una nit d’agost, ajaguts al ras enmig del no-res, observaven els Perseids i jugaven tímids entre petons i carícies. En Jeroni, però, no podia seguir endavant si abans no li explicava la veritat sobre qui era. Li confessà amb basarda que provenia d’un punt molt llunyà de la galàxia i que els seus autèntics pares, sota l’amenaça d’una guerra interestel·lar, havien decidit buscar-li una nova llar més segura en la que créixer.

L’Èlia, sense perdre la serenor, va abraçar-lo fort. Ell l’apartà amb la intenció d’aclarir-ho. Li acabava de contar una història increïble i no semblava gens sorpresa: potser no ho havia entès. Va dubtar uns segons com continuar i, a la fi, es va decidir. Amb delicadesa li mostrà l’erecció que amagava sota els pantalons, revelant els dos penis característics de l’anatomia de la seva espècie. L’Èlia, intrigada i emocionada, es va abaixar de pressa les calces i els va encaixar amb les seves dues vulves.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que ens enviïs l'autorització per haver estat finalista en una convocatòria anterior

    Cordialment,
    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Hola, Homo insciens: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-03-2022

    Bona vesprada, Homo insciens, espere que et vaja. Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu "Un estranger extravagant". M'ha fet gràcia com m'ho has comentat, perquè fas referència a uns altres relats.
    Et dic també, que no m'has dit res sobre els relats, anterior i posterior, al que m'has llegit. No sé si t'han passat per alt. "La teua promesa" i "La jugada d'escacs.
    Gràcies per tot i continuem llegint-nos.
    Abraçades.

  • Emigrants[Ofensiu]
    Manelfoo | 14-03-2022

    Allò que semblaven rareses inconnexes es converteixen en trets característics dels éssers d'un altre planeta. Fantàstic! De sobte, a mitja narració hem passat d'un relat més aviat social a un relat de ciència-ficció: un bon gir de guió. Dins d'aquests paràmetres, la sorpresa final és la guinda.
    Penso que els emigrants es troben en situacions similars, en xocar amb els costums de la terra on s'acullen. Enhorabona!

  • Fidel Català | 14-03-2022

    I els preliminars del festeig!
    Bé, si, s'han explicat secrets i han d'haver compartit moixaines, segur, però vinga, acoblament de penis i vulves per partida doble!!!

    Un relat fantàstic, això sí!
    Molt bon relat, bon estil i ben escrit, et desitjo sort, o et desitjo fortuna, aquest mes estic llegint relats molt bons. Us feu molta competència els bons! I així ho gaudim millor els lectors que no som tan bons escrivint.

    Però vinga... sort!

  • sutil[Ofensiu]
    marialluïsa | 13-03-2022 | Valoració: 10


    un relat molt ben mostrat i amb final sorpresa, escrit amb una sutil delicadesa.
    Molt bona feina.

  • Boníssim[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-03-2022 | Valoració: 10

    Molt bo, molt divertit, i amb un final que més que extravagant és esplèndid. Enhorabona.
    Molta sort,
    Neus

  • El. T.[Ofensiu]
    Prou bé | 13-03-2022

    Fantasiós i fantàstic relat des de tots els punt de vista: llenguatge, estil, argument i final!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Aquest és de bona sorpresa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-03-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt bé redactat i amb una sorpresa que no esperava. Un extravagant, en Jeroni, amb dos penis. Això sí que és una raresa espectacular.
    Molt bo i original.
    Enhorabona i sort.
    Quan pugues, ja em diràs en la meua pàgina, al meu "extravagant".
    Cordialment.

  • El plural.[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-03-2022

    Sempre m'havia preguntat quin era el plural de "penis", ara ja no tinc aquest dubte; fins i tot un extraterrestre et pot ensenyar la gramàtica de la teva llengua.
    Un relat distret, curiós i bonic. Em sembla que d'extraterrestres n'hi ha més que no sospitem. Fa estrany que l'Èlia no hagués fet la raresa de resoldre equacions a primerenca edat.; potser tots dos ja s'ho ensumaven això.

  • llpages | 11-03-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt original, ben escrit i amb sorpresa final, no puc demanar més. Si, per acabar-ho d'arrodonir, hi barregem un polsim de tendresa, l'efecte final encara és més reeixit. Enhorabona, a seguir escrivint!

  • original[Ofensiu]
    Atlantis | 11-03-2022

    original, ben escrit, tendre. M'ha agradat molt.

  • Tendresa[Ofensiu]
    kefas | 11-03-2022


    És tanta la tendresa amb què expliques l'estada entre nosaltres de l'alienígena Jeroni que ara mateix sento que l'alienígena soc jo. I no m'hauria desagradat gens ser-ho, també per la dotació de fava de reserva. A Ciències Naturals em contaven que de les coses importants sempre n'hi ha dues.
    Un relat rodó, en tots els aspectes.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: