Arrugues

Un relat de: Atlantis
Arrugues

Feia temps que notava que se li formaven arrugues a la cara. No sap quan va adonar-se de la primera, la va veure al voltant dels llavis. Després al front i a les temples. I així se li ha anat poblant tot el rostre. El primer cop li va assenyalar la seva germana, que té la cara llisa com el culet d’un nadó i és que ja de molt joveneta es posa crema hidratant al matí i una crema a la nit abans d’anar a dormir. També li ha aconsellat que vagi amb compte quan estigui preocupada, que no rigui ni plori gaire. Que es controli. Tota expressió que faci amb la cara se li quedarà marcada per sempre.
Però ella és massa espontània, no pot deixar de riure a tot drap, veient una pel·lícula o escoltant un acudit ni de plorar amb crits i gemecs quan li passa alguna desgràcia grossa. I sobretot arruga les celles del front quan està preocupada i aquest senyal és el que més li ha deixat empremta.
Pren la decisió de posar-hi remei. Ha demanat hora a una esteticista de gran prestigi. Surt de la visita carregada de pots i potingues i amb una llista de massatges i exercicis de relaxament que ha de fer al matí, al vespre, quan prengui el sol, quan faci fred... Activitats que ha d’afegir a les trifulgues de la seva vida.
A poc a poc, però, veu que va millorant. Es mira al mirall i troba que no se li veuen tant els solcs de la cara. Està contenta. Almenys el temps que hi dedica i les peles que es gasta li serveixen per a alguna cosa.
Però dilluns passat es va espantar: una ratlla subtil en diagonal li parteix la cara. Ha anat corrents a la seva esteticista que li ha recomanat més cremes i massatges. Ja fa una setmana i ella no nota cap canvi.
Fa una estona que ha vingut el lampista a arreglar-l’hi la cisterna del vàter. Quan ha acabat li ha dit: senyora, ja sap que té el mirall esquerdat? Se l’hauria de canviar, diuen que porta mala sort.
.

Comentaris

  • Així, doncs, no eren arugues?[Ofensiu]
    TerricheT | 24-02-2023

    L'esquerda és allò que l'ha de fer patir més, les arrugues són el resultat d'una vida plena, de la plenitud d'haver viscut sense manies, i això és el que més importa, però l'esquerda…
    Això du mala sort, així que potser li cal emmirallar-se en el problema real amb el mirall, la resta són foteses.

    Bona narració i ben portada.

    Sort, Atlantis, això d'escriure relats cada dia que passa va cap a millor.

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 22-02-2023 | Valoració: 10

    Que al principi fa "peneta" per això em quedo amb el final.
    Bon i original relat.
    Amb cordialitat
    MariaM

  • Agraiments[Ofensiu]
    MariaM | 22-02-2023

    Gràcies pel teu comentari "retorn?" Compte amb deixar-nos atrapar!
    Gràcies per seguir-me!
    MariaM

  • Arrugues i miralls[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-02-2023

    De vegades, com la teva protagonista, passem de no fer res a capficar-nos de mala manera. I al final l'obsessió ens porta a veure coses que no són. Encara que no sé què és pitjor, si una nova arruga o un mirall trencat hahaha.

  • Estirar la realitat[Ofensiu]
    Homo insciens | 15-02-2023

    Hola, Atlantis,

    No sé si hauria de canviar d'esteticista aquesta noia... Un relat divertit que estira la realitat fins a arribar a l'absurd.  Molta sort!

    Sobre el meu relat, sí, la història, de fet, és només la d'un home amb trastorn d'identitat dissociatiu, el mirall no és més que l'objecte de la superstició. No m'ha estat fàcil de plasmar en clau de micro i és possible que no me n'hagi sortit gaire airosa... Gràcies pel comentari.

  • Esquerdes i arrugues[Ofensiu]
    Cesca | 14-02-2023

    Que divertit! Un final insospitat i genial. Enhorabona!
    Sort!

  • Només faltaria![Ofensiu]
    Marina i punt | 12-02-2023

    Doncs això. Només ens faltaria deixar de riure o plorar, deixar de ser espontanis amb l'absurda pretensió que no ens surtin arrugues a la cara. No ens agraden, és evident, però ens cal acceptar-ho en lloc de lluitar-hi.
    Un relat per la reflexió, ben explicat i divertit.

    Salutacions

  • El temps sempre ens deixa senyals[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 12-02-2023 | Valoració: 10

    Gràcies pels ànims;
    També jo soc mes lector que comentador.

  • El temps sempre ens deixa senyals[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 12-02-2023 | Valoració: 10

    Gràcies pels ànims;
    També jo soc mes lector que comentador.

  • E. VILADOMS | 10-02-2023

    El que he posat a dalt és una cara que riu (que aquesta web no té emoticones.
    Bon relat i amb final divertit.
    Gràcies per llegir i deixar un comentari al meu. Fins al més vinent!

  • Obsessions imposades [Ofensiu]
    Solsona Bot | 07-02-2023

    Jo també he sentit dir per alguna persona que cal evitar arrugar el front i riure amb massa ganes. Sembla que per a fer bona cara i envellir bé hem d'evitar ser espontanis. Un bon relat que també ens fa pensar en les obsessions i les imposicions estètiques que ens venen des de fora, i no en som conscients. Felicitacions i sort!

  • Ai! Els miralls[Ofensiu]
    Prou bé | 07-02-2023

    Com la nostra pell els miralls també s'esquerden! Així és com ens anem veient quan avancem cap a la vellesa, esquerdats per tot arreu! I, benvingudes les arrugues, O rufes,
    Són reflex de la nostra vida!
    Un relat que fa pensar en com ens revelem davant del que no ens agrada. Un relat ben escrit i ben descrits els sentiments i pensaments...
    Un microrelat amb un final com cal!.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • L'arruga és bella... , ens han dits per a consolar-nos. Jo diria que l'arruga és el nostre mapamundi de les vicissituds que hem passat al llarg de la vida. Són els solcs que fa l'arada que mena el pagès. Una cara treballada és un rostre que ha fruitsat, un rostre que va de camí en acabar essent terra estèril, amb patogies al final de la vida. Llegint el teu relat he captat el neguit de moltes dones i també ara homes devers la l'enminent vellesa. I ho exposés de manera realista i amb un cert esclat d'humor. Ai las! dels vidres badats....
    Per cert..., sabies que la paraula "arruga" és un castellanisme infiltrat? i acceptat com si ho fos de tota la vida... El mot nostrat és "Rufa", d'esquí ve l'expresdió: "Arrufar el nas". Només els nostres germans catalans del Rosselló que no han estat tant influïts pel castellà l'han preservat aquesta paraula.


  • Que bo![Ofensiu]
    Magda Garcia | 07-02-2023 | Valoració: 10

    El mirall esquerdat! M'ha agradat molt el relat i sobretot el final! Sort del lampista que s'adona del mirall esquerdat! Gràcies per llegir-me i comentar el meu relat. Salutacions

  • COMUNICAT D'OLGA MOLERO [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2023


    Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
    També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
    Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
    És important per a tots aquesta oració.
    Moltes gràcies pel teu res per a Hugo, que ha deixat la vida i ja està en el cel.
    Quina pena em dona a mi i tots els que som familiar.

    Cordialment.

  • CANVIAR EL MIRALL. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2023 | Valoració: 10

    A través del temps tots tenim arrugues, és indiscutible. Un relat senzill i directe sobre les arrugues que ens fan pensar que seran. Bon relat que fa pensar.
    Pot ser que siga una mala sort per mirar-se en ell?
    Bon relat, i que tingues sort.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • De visita a cal dermatòleg?[Ofensiu]
    llpages | 06-02-2023 | Valoració: 10

    Ca! El que necessita la protagonista és un oftalmòleg, ben urgent. El professional de la medicina que l'ha atesa com a especialista en dermatologia hauria de perdre tots els permisos per exercir, que si l'arruga era al mirall i no a la cara de la soferta protagonista, vol molta barra de receptar-li més tractament, on hi ha món! Bé, Atlantis, molt bé!

  • Mirall mirallet[Ofensiu]
    Aljezurful | 06-02-2023

    Com bé saps, m'encanten aquestes històries curtes amb un gir final inesperat...
    Sort amb el concurs!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-02-2023

    Què bo i divertit. El final sorprenent .
    M'agrada molt Atlantis.

    Molta sort.

    Rosa.

  • La pell és el més profund que tenim[Ofensiu]
    kefas | 06-02-2023

    El que abans era l'essència dels humans, l'ànima, ha emergit de les profunditats i ha esdevingut pell. Per això cal cuidar-la perquè no es malmeti i els ulls del nostre proïsme l'enviïn a l'infern de la indiferència. Cal estar a l'aguait i mantenir en bon estat totes les eines de control, els miralls, principalment. D'ells depèn la nostra felicitat eterna, fins a la setmana vinent, com a mínim.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

165 Relats

1422 Comentaris

105828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com