Arrugues

L'esquerda és allò que l'ha de fer patir més, les arrugues són el resultat d'una vida plena, de la plenitud d'haver viscut sense manies, i això és el que més importa, però l'esquerda…
Això du mala sort, així que potser li cal emmirallar-se en el problema real amb el mirall, la resta són foteses.

Bona narració i ben portada.

Sort, Atlantis, això d'escriure relats cada dia que passa va cap a millor.

Que al principi fa "peneta" per això em quedo amb el final.
Bon i original relat.
Amb cordialitat
MariaM

Gràcies pel teu comentari "retorn?" Compte amb deixar-nos atrapar!
Gràcies per seguir-me!
MariaM

De vegades, com la teva protagonista, passem de no fer res a capficar-nos de mala manera. I al final l'obsessió ens porta a veure coses que no són. Encara que no sé què és pitjor, si una nova arruga o un mirall trencat hahaha.

Hola, Atlantis,

No sé si hauria de canviar d'esteticista aquesta noia... Un relat divertit que estira la realitat fins a arribar a l'absurd.  Molta sort!

Sobre el meu relat, sí, la història, de fet, és només la d'un home amb trastorn d'identitat dissociatiu, el mirall no és més que l'objecte de la superstició. No m'ha estat fàcil de plasmar en clau de micro i és possible que no me n'hagi sortit gaire airosa... Gràcies pel comentari.

Que divertit! Un final insospitat i genial. Enhorabona!
Sort!

Doncs això. Només ens faltaria deixar de riure o plorar, deixar de ser espontanis amb l'absurda pretensió que no ens surtin arrugues a la cara. No ens agraden, és evident, però ens cal acceptar-ho en lloc de lluitar-hi.
Un relat per la reflexió, ben explicat i divertit.

Salutacions

Gràcies pels ànims;
També jo soc mes lector que comentador.

Gràcies pels ànims;
També jo soc mes lector que comentador.

El que he posat a dalt és una cara que riu (que aquesta web no té emoticones.
Bon relat i amb final divertit.
Gràcies per llegir i deixar un comentari al meu. Fins al més vinent!

Jo també he sentit dir per alguna persona que cal evitar arrugar el front i riure amb massa ganes. Sembla que per a fer bona cara i envellir bé hem d'evitar ser espontanis. Un bon relat que també ens fa pensar en les obsessions i les imposicions estètiques que ens venen des de fora, i no en som conscients. Felicitacions i sort!

Com la nostra pell els miralls també s'esquerden! Així és com ens anem veient quan avancem cap a la vellesa, esquerdats per tot arreu! I, benvingudes les arrugues, O rufes,
Són reflex de la nostra vida!
Un relat que fa pensar en com ens revelem davant del que no ens agrada. Un relat ben escrit i ben descrits els sentiments i pensaments...
Un microrelat amb un final com cal!.
Sort
Amb total cordialitat

L'arruga és bella... , ens han dits per a consolar-nos. Jo diria que l'arruga és el nostre mapamundi de les vicissituds que hem passat al llarg de la vida. Són els solcs que fa l'arada que mena el pagès. Una cara treballada és un rostre que ha fruitsat, un rostre que va de camí en acabar essent terra estèril, amb patogies al final de la vida. Llegint el teu relat he captat el neguit de moltes dones i també ara homes devers la l'enminent vellesa. I ho exposés de manera realista i amb un cert esclat d'humor. Ai las! dels vidres badats....
Per cert..., sabies que la paraula "arruga" és un castellanisme infiltrat? i acceptat com si ho fos de tota la vida... El mot nostrat és "Rufa", d'esquí ve l'expresdió: "Arrufar el nas". Només els nostres germans catalans del Rosselló que no han estat tant influïts pel castellà l'han preservat aquesta paraula.

El mirall esquerdat! M'ha agradat molt el relat i sobretot el final! Sort del lampista que s'adona del mirall esquerdat! Gràcies per llegir-me i comentar el meu relat. Salutacions

Estimada família, amb molta pena però també amb esperança i fe, que ens ha transmés Hugo Molero, en tot moment, vos transmet que ell ens ha deixat.
També vos vull transmetre les seues paraules cada vegada que li deia que aquí la família d’Espanya estaven amb ell, que li acompanyem amb les nostres oracions i els nostres pensaments.
Reseu tots per la seua ànima, que ell ja ens dona l’esperança de viure una altra vida en el cel.
És important per a tots aquesta oració.
Moltes gràcies pel teu res per a Hugo, que ha deixat la vida i ja està en el cel.
Quina pena em dona a mi i tots els que som familiar.

Cordialment.

A través del temps tots tenim arrugues, és indiscutible. Un relat senzill i directe sobre les arrugues que ens fan pensar que seran. Bon relat que fa pensar.
Pot ser que siga una mala sort per mirar-se en ell?
Bon relat, i que tingues sort.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Ca! El que necessita la protagonista és un oftalmòleg, ben urgent. El professional de la medicina que l'ha atesa com a especialista en dermatologia hauria de perdre tots els permisos per exercir, que si l'arruga era al mirall i no a la cara de la soferta protagonista, vol molta barra de receptar-li més tractament, on hi ha món! Bé, Atlantis, molt bé!

Com bé saps, m'encanten aquestes històries curtes amb un gir final inesperat...
Sort amb el concurs!

Què bo i divertit. El final sorprenent .
M'agrada molt Atlantis.

Molta sort.

Rosa.

El que abans era l'essència dels humans, l'ànima, ha emergit de les profunditats i ha esdevingut pell. Per això cal cuidar-la perquè no es malmeti i els ulls del nostre proïsme l'enviïn a l'infern de la indiferència. Cal estar a l'aguait i mantenir en bon estat totes les eines de control, els miralls, principalment. D'ells depèn la nostra felicitat eterna, fins a la setmana vinent, com a mínim.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats