Incomplet

Un relat de: Homo insciens
Fa una llambregada a través de la porta del laboratori. Torna a estar capficada en un dels seus invents. Què serà aquesta vegada? Té muntat un bon enrenou. Entreveu microxips i plaques connectades a una munió de cables que van a parar a l’ordinador central. Absorta en la lògica de les fórmules i algoritmes, tecleja apressada, com si no volgués deixar escapar les idees que circulen dins el seu cap. Sempre li explica en què està treballant, però avui no han creuat ni quatre paraules, s’ha llevat més d’hora que de costum i des d’aleshores no ha sortit de la cambra per a res.

Ajusta la porta i continua feinejant resignat. La Margot viu amb el cap als núvols; sempre persegueix fites insòlites: imagina, conjectura, experimenta... L’admira, però, també el fa sentir incomplet. Per què ell no té aquesta capacitat? El sorprèn una fiblada al pit. Podria ser enveja? La veu de la Margot interromp el seu argumentari: «Jofre, pots venir un moment?». Deixa immediatament el que està fent i va cap on està ella. Li demana que s’ajegui sobre la llitera metàl·lica i tanqui els ulls. Tot sovint fa de conillet d’índies. Sent com a poc a poc perd el coneixement. Quan es desperta, nota que l’ha estat regirant per dins. Mira de cua d’ull: els cables que abans anaven a parar a la placa ara són a la seva testa. Busca els ulls de la Margot, que li contesta amb un somriure dolç. «Hauràs d’estar molt quiet durant una hora», li diu. I ell, obedient, assenteix amb la mirada. «Crec que ho he aconseguit, Jofre. Si funciona seràs el primer androide amb la capacitat d’engendrar i perseguir les teves pròpies quimeres.»

Comentaris

  • Jofre i sant Tomàs.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-02-2022

    Després de llegir el relat tan realista d'en llpagès, em trobo amb aquest, tan diferent i tan complementari.
    Ara per ara, en dubto bastant de les capacitats d'en Jofre, però per això hi ha la ciència-ficció; per fer-nos somiar i perquè ja estiguem preparats mentalment per les coses que han de venir.
    Jo, per això, com sant Tomàs; m'ho creuré quan ho vegi; tot i que està molt bé fer-nos somniar.

  • A punt de ser complet[Ofensiu]
    Prou bé | 07-02-2022

    Magnífica fantasia que entreveus com a realitat possible. Bastant per pensar-hi tranquil·lament!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Futur[Ofensiu]
    Manelfoo | 07-02-2022

    Valoro el teu relat perquè ens transportes a un món imaginari, potser no tan llunyà com pugui semblar. Ja se sap que la ciència avança a la carrera. El sentit del relat no s'explica fins al final, la qual cosa el fa més interessant.
    Enhorabona!

  • Il.lusions. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-02-2022 | Valoració: 10

    Un bon relat que descriu com fer i elaborar un androide que tinga capacitat per a produir les seues quimeres. Una gran invenció per a un futur "incomplet" però prop. Tot pot ser en aquesta vida!
    Molt imaginatiu. Jo també en tinc un del "somiador".
    Saluts i abraçada...

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: