rautortor

182 Relats, 627 Comentaris
115911 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen

Últims relats de rautortor

  • Trista, la primavera

    rautortor - 10-04-2022 - 88 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sempre puntual arriba la primavera. Ella, però, és incapaç d'amorosir tota la crueltat que fa trontollar aquest món nostre. Enguany, atesa la barbàrie de la darrera guerra, he deixat anar aquest lacònic i trist no puc. més

  • Cançó de bressol [i de dol]

    rautortor - 19-02-2022 - 124 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, en arribar el 21 de febrer, necessito escriure tot recordant el que significava ma mare en la meua vida. més

  • Francina, mans de fada

    rautortor - 08-02-2022 - 79 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat dedicat a Francina Redorta, una remeiera veïna de Menàrguens, denunciada probablement per Cosme Soler, àlies Tarragó, jutjada i condemnada a la forca per bruixa. Crònica de l’any 1616. més

  • Twenty, el tenaç

    rautortor - 15-01-2022 - 185 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Seguint la meua idea inicial, aquesta vegada he decidit retre homenatge a Moses McKissack (1790-1865), un dels primers mestres constructors afroamericans als EEUU. més

  • Hoplides, l’hemeròdrom

    rautortor - 16-12-2021 - 245 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Recreació de la llegenda de Fidípides, el missatger que el general Milcíades va enviar des de Marató a Atenes per notificar la victòria sobre els perses. més

  • Tehenas, el virtuós

    rautortor - 20-11-2021 - 170 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Escrit pensant en Sinuhé, Leonardo da Vinci, Galileu, Miquel Servet..., i dedicat a tots els qui ens ajudaren a entendre millor el món en què vivim. més

  • Carles Ferran, in memoriam

    rautortor - 17-11-2021 - 395 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El proper divendres 19 de novembre farà un any del traspàs de l’estimat relataire Carles Ferran. Un home polifacètic amb un estil literari de gran qualitat i clarividència. Ave atque vale, hola i adéu, Carles, amic! més

  • Vas i vens encara

    rautortor - 09-10-2021 - 250 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recordar el pare ha esdevingut gairebé una necessitat. Per això, en cada aniversari del seu traspàs, em plau evocar-lo amb un poema. Gràcies per llegir-lo. més

  • Tardoral

    rautortor - 22-09-2021 - 272 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com cada any deixo anar la meua vena poètica en el canvi d'estació. Aquesta vegada he tractat d'homenatjar la que s'adiu més a la meua edat. més

  • El cel de l'espluga

    rautortor - 17-07-2021 - 374 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Presentat al RPV L’avenc, he construït aquest poema des de la perspectiva d’un ésser que viu, precisament, dins d’una espluga i es conforma (?) amb el bocí de cel del forat exterior. Qui vulgui ho pot llegir també en sentit metafòric. més

  • La nit encesa

    rautortor - 09-07-2021 - 287 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema presentat al RPV Fogueres i destinat a celebrar el solstici estiuenc. Bon estiu! més

  • Cròniques de l’alter ego [i 7]: Viatge de retorn o el perquè de tot plegat

    rautortor - 19-05-2021 - 182 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Més que un relat històric he pretès amb els set capítols confegir una mena d’història personal a partir d’un element comú, en Watson. Amb el permís de Quim Monzó he manllevat el títol del seu llibre de relats. més

  • Obrir un llibre

    rautortor - 20-04-2021 - 221 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llibres i roses, ofrena obligada per Sant Jordi. Això no obstant, les roses m’han portat a les parets de Myanmar. You can cut all the flowers but you cannot keep spring from coming. més

  • Cròniques de l’alter ego [6]: Watson, els orígens

    rautortor - 12-04-2021 - 177 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una fabulació entre fantàstica i versemblant per explicar la interrelació entre el protagonista i el seu visitant nocturn. més

  • Llavors d’espígol

    rautortor - 21-03-2021 - 505 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llavors d’equinocci. Títol alternatiu al poema de salutació a una nova primavera. Aquesta vegada, però, amb l’afegit que és la segona que iniciem enmig d’una situació pandèmica. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 09-02-2022

    Un relat entre divertit i entranyable. Quan ens presentes els protagonistes, hom diria que ens vols explicar una mena de tragicomèdia. Els personatges amb els seus defectes físics, les entremaliadures dels néts -que Déu-n’hi-do. L’anècdota de la capsa i l’enrenou burlesc que complica la vida al gos i a l’avi. Però tot això només és pura i equívoca escenografia per arrodonir el final amb un crescendo que ens arriba al cor. Qui ho havia de dir que un dels somnis daurats del Ramon era el claqué!
    Una gran i espectacular tornada a Relats, Núria. Ens anirem llegint.

  • rautortor | 09-02-2022

    Relat ben travat i amb suficients senyals per descriure’ns una dona somiadora, romàntica i, potser, massa sola. Ens situes en un context adient, un tren de rodalies on pot passar de tot. A més, ja ens detalles les preferències amoroses de la Maria: un escocès, ben plantat, pèl-roig, un highlander, en definitiva. El tren arribarà amb retard per forçar la situació. A partir d’aquí has incorporat les picades d’ullet que encenen els somnis daurats de la protagonista i que el lector, d’un primer moment, no sap ben bé què pensar de tot plegat. Finalment, en baixar del tren, enfoques l’acció i l’atenció del lector en la finestreta, per descobrir, per desgràcia per la pobra Maria, que tot ha estat un trist malentès provocat per un maleït tic.
    L’enhorabona. Si jo fos jurat, el tindria en compte.

  • rautortor | 30-11-2021

    Amb les presses de darrera hora em vaig oblidar d’afegir-hi un final diferent que tenia preparat en una altra pàgina. Ara que ja s’ha publicat el resultat del concurs l’adjunto perquè en quedi constància. És aquest.


    - I vos en qui creieu?, li preguntà amb segones el jutge.
    - En mi mateix, respongué ras i curt tot mostrant-li les mans obertes.
    De continent a la sala se sentí un mormoleig d’aprovació, excepció feta del tribunal, que restà sever, comminatori, feréstec gairebé.

  • rautortor | 11-10-2021


    El teu viatge íntim i intimista pels colors tardorals s’ha convertit en un joc policrom de sentiments i metàfores. Ja ens ho avances acuradament en el títol. No t’has deixat cap matís i els has col·locat de forma adient en tots els elements del teu entorn. Ocre, roig fosc, daurat, color terrós, rosa pàl·lid i el taronja que no podia faltar a la teua paleta.
    Després ens has confessat que la tardor t’ha envaït recordant-te el temps passat. I clous la teua descripció amb dos versos definitius: No faré cap tatuatge a la paret./ Les cicatrius són dins. Bona tardor, Atlantis. No deixis d’escriure.

  • rautortor | 11-10-2021


    Et cerco arreu... i no et trobo. Has confegit una història d’amor inquietant i plena de tensió, per abocar-nos a una conclusió esplendorosa i resplendent com cada estrella que il·lumina l’ànima i per amar amb passió, ja que ets la meua flor.
    Tot i que no t’he comentat tot el que voldria, sí que he seguit tot el que escrius i em congratulo amb tu pels avenços poètics que has aconseguit amb dedicació i entusiasme. L’enhorabona.

  • rautortor | 11-10-2021


    Sempre m’han atret les vinyes. Com a arbusts semblen humils però ens ofereixen els fruits més saborosos i enigmàtics que existeixen. Ens has descrit amb pèls i senyals el misteri de les vinyes. Ceps arrenglerats, vestits de circells i pàmpols protegint el fruit preuat dels carrolls de raïm. Després, mitjançant una el·lipsi oportuna, ens transportes al punt delitós que ens permet brindar per tot... per si de cas.

  • rautortor | 11-10-2021


    Qui pogués ser un arbre com el del teu poema! Alt per mirar lluny, ple de fruits per tastar i repartir, que es balandregi amb la marinada. Realment un somni, daurat i generós. Arbre esponerós de dia i íntim de nit, alegre i amb totes les fulles cantant cançons de felicitat.

  • rautortor | 09-06-2021


    Recursos plens de metàfores que van saltant de forma progressiva mitjançant els verbs amar, mesurar, omplir, sentir voler, amar-te. Veig com vas progressant dia rere dia en aquest exercici de la poesia que, pel que dius una i altra vegada, és el teu mitjà preferit d’expressió. Segueix així.

    De totes maneres, encara hi ha alguns detalls que caldria millorar. Col·locació apropiada de comes i punts, algun verb agafat amb pinces.

    Moltes gràcies pels teus amables comentaris. I, a propòsit del darrer, per entendre’l millor caldria llegir tota la sèrie, ja que forma part d’un conjunt de set amb què vaig participar al darrer concurs de Microrelats a la Ràdio. Gràcies novament.

  • rautortor | 05-06-2021


    Primavera al cos que és on més plau, verdíssima, vivíssima. I si pot ser a càmera lenta, plaent molt millor. Quin goig llegir aquests versos plens de delit i sensualitat. Quin devessall de metàfores ens regales, Aleix! Llavis d’estiu, esquena encesa de llum blanca, el terratrèmol infinit de les cames, com el baix continu. Gràcies, moltes gràcies per compartir tanta bellesa.
    Una abraçada
    Raül

  • rautortor | 31-05-2021

    Aquí t’he enxampat! Has confegit una metàfora interesant on ens has convertint en experts jardiners -tots hi hem començat d’aprenents- i, si més no, jo m’hi he sentit molt a gust amb el tractament. Agraït per la part que em pertoca.
    Espero que el plançó que hi has plantat vagi creixent en bona literatura i en bones i sinceres amistats.
    Espero també que el xicon rnbonet se senti gratament al·ludit amb l’adjectiu rebolicat.
    Benvinguda al jardí-biblioteca de Relats en Català.

    Raül

  • rautortor | 20-05-2021

    La segona part del diàleg final quedaria millor canviant el tractament del fill/a envers el seu pare ja gran i malalt utilitzant l'apel·latiu "vos". Quedaria així:

    - Tranquil, pare, tranquil. El tinc jo guardat a casa, l’autèntic. Ara us convindria dormir una estona

  • rautortor | 05-05-2021


    El tema de les bruixes sempre ha estat un referent de la crueltat devers persones, sobretot dones, amb una ment oberta i creativa, durant uns temps i unes circumstàncies obscures i obscurantistes. Així i tot, la cacera de bruixes, en principi, mai no va estar encapçalada per la Inquisició -aspirava a perseguir personatges més rellevants i més perillosos contra el dogma i la fe. Sovint hi havia components d’enveja, revenja o senzillament animadversió contra aquest grup de criatures, diguem-ne especials, i a vegades també, com tu dius clarament, per amagar delictes propis, com és el cas del batlle del teu relat. Relat, per cert, que recorre amb pèls i senyals tot un procés cruel i sanguinari, ple de tortures, humiliacions i sadisme. I el que és més pervers, els delators davant la justícia civil solien servir-se del nom de Déu i dels sants per tal d’assegurar-se l’èxit de la cacera. Un bon relat, tot i la inusual reivindicació feminista de la protagonista, atès el context temporal en què situes els fets.

    El teu relat m’ha portat al meu poble, Menàrguens, que es feu famós pel procés a una tal Francina Redorta, condemnada injustament a la forca i penjada a Castellserà, sota la jurisdicció del monestir de Poblet. D’aquest procés se’n pot consultar tota la documentació a l’arxiu del monestir pobletà.

    A propòsit d’aquest judici i sentència fa alguns anys vaig escriure el poema Per bruixa i metzinera, per si el vols llegir.

  • rautortor | 01-05-2021

    M’ha vingut a la ment la paradoxa del cretenc Epimènides a propòsit de la suposada tomba que els de Creta havien construït destinada al déu Zeus -Epimènides creia que era immortal.

    Tots els cretencs són uns mentiders. Aleshores, si ell era de Creta, en què quedem?

    Bona circumferència la que proposes.

  • rautortor | 21-04-2021


    Una visió panoràmica de la bellesa silvestre, com si hagués estat escrita pensant exclusivament en la natura. Un acte de reconeixement que no necessita ni de fotografies, ni espectadors ni, molt menys, d’aplaudiments. La bellesa en si mateixa. De fet, com molt bé dius, un acte altruista d’amor.

    Ah, quan puguis, ens aniria bé que votessis al Niporepte 318, per cloure’l si més no.

  • rautortor | 13-03-2021


    Dels deu ens havien fet creure que només calia observar-ne un de sol dels manaments, llevat, es clar, del no mataràs -i això fins a cert punt, amb l’excusa del mal menor. Aleshores només ens quedaven els seients del darrere del cinema, els balls lents, el tenir compromís durant la festa major o els petons furtius a l’entrada després del ball de nit. I si no te’n confessaves, el capellà t’obligava a fer-ho amb preguntes capcioses i malintencionades, sobretot si sabia que festejaves -què no sabia el mossèn!
    Quins temps aquells! Sort en vam tenir del maig del 68 i, segons una amiga, dels viatges a Andorra per adquirir la píndola.
    Un relat on descrius tot això amb la delicadesa i el toc poètic que et caracteritza.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: