rautortor

173 Relats, 590 Comentaris
106249 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen

Últims relats de rautortor

  • El cel de l'espluga

    rautortor - 17-07-2021 - 62 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Presentat al RPV L’avenc, he construït aquest poema des de la perspectiva d’un ésser que viu, precisament, dins d’una espluga i es conforma (?) amb el bocí de cel del forat exterior. Qui vulgui ho pot llegir també en sentit metafòric. més

  • La nit encesa

    rautortor - 09-07-2021 - 156 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema presentat al RPV Fogueres i destinat a celebrar el solstici estiuenc. Bon estiu! més

  • Cròniques de l’alter ego [i 7]: Viatge de retorn o el perquè de tot plegat

    rautortor - 19-05-2021 - 92 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Més que un relat històric he pretès amb els set capítols confegir una mena d’història personal a partir d’un element comú, en Watson. Amb el permís de Quim Monzó he manllevat el títol del seu llibre de relats. més

  • Obrir un llibre

    rautortor - 20-04-2021 - 114 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llibres i roses, ofrena obligada per Sant Jordi. Això no obstant, les roses m’han portat a les parets de Myanmar. You can cut all the flowers but you cannot keep spring from coming. més

  • Cròniques de l’alter ego [6]: Watson, els orígens

    rautortor - 12-04-2021 - 89 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una fabulació entre fantàstica i versemblant per explicar la interrelació entre el protagonista i el seu visitant nocturn. més

  • Llavors d’espígol

    rautortor - 21-03-2021 - 318 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llavors d’equinocci. Títol alternatiu al poema de salutació a una nova primavera. Aquesta vegada, però, amb l’afegit que és la segona que iniciem enmig d’una situació pandèmica. més

  • Cròniques de l’alter ego [5]: Pel forat del pany

    rautortor - 10-03-2021 - 189 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A cavall entre la realitat i la ficció hem intentat descriure una època fosca i obscurantista quant al sexe. Tabú, sentiment de culpa, estigmatització ens barraven el pas. Només podíem trobar respostes amb gosadia personal o traspassant fronteres. més

  • Tu i jo, mare

    rautortor - 21-02-2021 - 367 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un any més, i ja són trenta-quatre, necessito portar la contrària al rètol de la seua tomba. T’estimo, mare. més

  • Cròniques de l’alter ego [4]: Del gris al negre

    rautortor - 18-02-2021 - 173 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En plegar del seminari algú va escriure que havia deixat un magre futur de seminarista. Això em va doldre perquè era una afirmació massa simplista i obviava molts altres detalls. Tal vegada aquest relat no sigui tan negre com caldria esperar. més

  • Cròniques de l’alter ego [3]: Una tarda inoblidable

    rautortor - 19-01-2021 - 164 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una nova incursió biogràfica a la infantesa evocada i contada ensems amb el meu alter ego. Val a dir que tots els llocs, personatges i fets són absolutament reals. més

  • Com la darrera fulla

    rautortor - 20-12-2020 - 447 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, deixant de banda que aquest ha estat especialment dur, em plau desitjar-vos unes bones festes i un 2021 que per força ha de ser millor. més

  • Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por

    rautortor - 12-12-2020 - 315 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Seguim amb el retorn minuciós a les experiències de la infantesa. De totes maneres, caldrà anar insinuant què hi ha en aquesta relació del protagonista amb el seu alter ego. més

  • [1] En Watson i jo

    rautortor - 10-11-2020 - 270 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un relat a mig camí entre l’elenc protagonista del petit príncep de Saint-Exupéry i el joc literari sobre el retorn a la infantesa. Com en altres ocasions intentaré lligar tots els relats a un únic protagonista: Cròniques de l’alter ego. més

  • Retorn

    rautortor - 29-10-2020 - 182 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Com cada any, per les engires de l’onze d’octubre, dia del traspàs del pare, la ment em porta a Menàrguens, a casa meua, als dies feliços, a la vida en família, a tot allò que vaig tenir la sort de gaudir a la seua vora. més

  • Setanta-cinc [anys]

    rautortor - 04-10-2020 - 407 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Setanta-cinc anys acabats d’estrenar. La temptació es revisar, endinsar-te en la memòria i amerar-te de records. Però aquest exercici és perillós. Per això he intentat mirar-ho des d’una alta perspectiva. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 09-06-2021


    Recursos plens de metàfores que van saltant de forma progressiva mitjançant els verbs amar, mesurar, omplir, sentir voler, amar-te. Veig com vas progressant dia rere dia en aquest exercici de la poesia que, pel que dius una i altra vegada, és el teu mitjà preferit d’expressió. Segueix així.

    De totes maneres, encara hi ha alguns detalls que caldria millorar. Col·locació apropiada de comes i punts, algun verb agafat amb pinces.

    Moltes gràcies pels teus amables comentaris. I, a propòsit del darrer, per entendre’l millor caldria llegir tota la sèrie, ja que forma part d’un conjunt de set amb què vaig participar al darrer concurs de Microrelats a la Ràdio. Gràcies novament.

  • rautortor | 05-06-2021


    Primavera al cos que és on més plau, verdíssima, vivíssima. I si pot ser a càmera lenta, plaent molt millor. Quin goig llegir aquests versos plens de delit i sensualitat. Quin devessall de metàfores ens regales, Aleix! Llavis d’estiu, esquena encesa de llum blanca, el terratrèmol infinit de les cames, com el baix continu. Gràcies, moltes gràcies per compartir tanta bellesa.
    Una abraçada
    Raül

  • rautortor | 31-05-2021

    Aquí t’he enxampat! Has confegit una metàfora interesant on ens has convertint en experts jardiners -tots hi hem començat d’aprenents- i, si més no, jo m’hi he sentit molt a gust amb el tractament. Agraït per la part que em pertoca.
    Espero que el plançó que hi has plantat vagi creixent en bona literatura i en bones i sinceres amistats.
    Espero també que el xicon rnbonet se senti gratament al·ludit amb l’adjectiu rebolicat.
    Benvinguda al jardí-biblioteca de Relats en Català.

    Raül

  • rautortor | 20-05-2021

    La segona part del diàleg final quedaria millor canviant el tractament del fill/a envers el seu pare ja gran i malalt utilitzant l'apel·latiu "vos". Quedaria així:

    - Tranquil, pare, tranquil. El tinc jo guardat a casa, l’autèntic. Ara us convindria dormir una estona

  • rautortor | 05-05-2021


    El tema de les bruixes sempre ha estat un referent de la crueltat devers persones, sobretot dones, amb una ment oberta i creativa, durant uns temps i unes circumstàncies obscures i obscurantistes. Així i tot, la cacera de bruixes, en principi, mai no va estar encapçalada per la Inquisició -aspirava a perseguir personatges més rellevants i més perillosos contra el dogma i la fe. Sovint hi havia components d’enveja, revenja o senzillament animadversió contra aquest grup de criatures, diguem-ne especials, i a vegades també, com tu dius clarament, per amagar delictes propis, com és el cas del batlle del teu relat. Relat, per cert, que recorre amb pèls i senyals tot un procés cruel i sanguinari, ple de tortures, humiliacions i sadisme. I el que és més pervers, els delators davant la justícia civil solien servir-se del nom de Déu i dels sants per tal d’assegurar-se l’èxit de la cacera. Un bon relat, tot i la inusual reivindicació feminista de la protagonista, atès el context temporal en què situes els fets.

    El teu relat m’ha portat al meu poble, Menàrguens, que es feu famós pel procés a una tal Francina Redorta, condemnada injustament a la forca i penjada a Castellserà, sota la jurisdicció del monestir de Poblet. D’aquest procés se’n pot consultar tota la documentació a l’arxiu del monestir pobletà.

    A propòsit d’aquest judici i sentència fa alguns anys vaig escriure el poema Per bruixa i metzinera, per si el vols llegir.

  • rautortor | 01-05-2021

    M’ha vingut a la ment la paradoxa del cretenc Epimènides a propòsit de la suposada tomba que els de Creta havien construït destinada al déu Zeus -Epimènides creia que era immortal.

    Tots els cretencs són uns mentiders. Aleshores, si ell era de Creta, en què quedem?

    Bona circumferència la que proposes.

  • rautortor | 21-04-2021


    Una visió panoràmica de la bellesa silvestre, com si hagués estat escrita pensant exclusivament en la natura. Un acte de reconeixement que no necessita ni de fotografies, ni espectadors ni, molt menys, d’aplaudiments. La bellesa en si mateixa. De fet, com molt bé dius, un acte altruista d’amor.

    Ah, quan puguis, ens aniria bé que votessis al Niporepte 318, per cloure’l si més no.

  • rautortor | 13-03-2021


    Dels deu ens havien fet creure que només calia observar-ne un de sol dels manaments, llevat, es clar, del no mataràs -i això fins a cert punt, amb l’excusa del mal menor. Aleshores només ens quedaven els seients del darrere del cinema, els balls lents, el tenir compromís durant la festa major o els petons furtius a l’entrada després del ball de nit. I si no te’n confessaves, el capellà t’obligava a fer-ho amb preguntes capcioses i malintencionades, sobretot si sabia que festejaves -què no sabia el mossèn!
    Quins temps aquells! Sort en vam tenir del maig del 68 i, segons una amiga, dels viatges a Andorra per adquirir la píndola.
    Un relat on descrius tot això amb la delicadesa i el toc poètic que et caracteritza.

  • rautortor | 02-03-2021


    M’assec al sol, miro enlaire i començo a entendre el buit de la mort. Paraules concloents. Començar a entendre la mort és comprendre qui som. Pel que fa al meu cas, cada d’any em contemplo al mirall de la mort el vint-i-u de febrer i l’onze de novembre tot recordant, enyorant i revifant les imatges i les vivències dels meus pares. Ho necessito, certament, la meva sensibilitat ho necessita. La darrera vegada fins i tot he recriminat a la làpida el seu agosarament per recordar-m’ho.
    Em quedo amb algunes expressions del teu poema: escolto la resposta sense voler escoltar-la; sota els peus les petjades i el sentir de la mar com a estança que em vulgui aixoplugar; és massa curt el temps de raonar i massa llarg per assumir-lo tot.
    Gràcies, Aleix, als teus escrits sempre trobo respostes adients.

  • rautortor | 02-03-2021


    Despertar d’un somni, lentament, per un instant més, assaborint un somni somiat ensems. Un despertar ple de lirisme que aconsegueixes que sigui quelcom habitual, envejable, ple de tendresa.
    Em quedo amb la nit despentinada; sota l’aigua embolcallo el teu nom; el somriure que em rius cada instant de cada matí.
    Francament, deliciós. Sento enveja, sana enveja d’aquest poema.

  • rautortor | 22-02-2021


    Només t’hi falta la música de les pel·lícules de Hitchcock. Una ambientació molt aconseguida i un ritme molt adequat. M’ha fet gràcia l’encert de l’expressió ha fet temps parlant del temps. Jo destacaria en tot aquest relat l’espai que dediques als
    pensaments del perseguit, com si parlés amb si mateix, dibuixant estratègies. I també el final, intrigant i inesperat, però esperat en un relat d’aquest tipus.

    Ja veus pels comentaris que els teus habituals lectors no et perden de vista quan et deixes alguna convocatòria sense participar.
    Et felicito novament. Sort

    A propòsit de la llagasta, jo coneixia el seu sinònim, paparra.

  • rautortor | 14-12-2020


    Estem esperant els teus vots al Nanorepte del "cagadubtes" per cloure'l. Sisplau.

  • rautortor | 06-12-2020

    Només una cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Si et va bé, esclar.

  • rautortor | 06-12-2020


    Un relat ple de fantasia des del primer moment. I ple de lirisme, tot sigui dit. El cant que arriba en forma de carícia, creuar l’oceà cercant un dofí d’ulls riallers, passar la vida al voltant de les seues paraules, la nit va cobrir la part adormida del planeta Terra, el llambreig de la lluna sobre l’oceà o sobre les fulles mullades no s’havia encès aquella nit, els més romàntics ploraven, els més racionals miraven els seus ordinadors... I tot això envoltat de la tendresa amb què descrius la personalitat incompresa de la Berta Galian. Certament un relat rodó. Et felicito per la nominació.

    Ah, una altra cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Gràcies.

  • rautortor | 21-11-2020


    La imaginació al poder, malgrat l’advertiment de la mare no, que son molins, parafrasejant Cervantes. Aquesta vegada ens has ofert un conte molt creïble i molt imaginatiu. T’has posat de part del nen i has donat vida als seus cargols vegetals i al gegant amb orelles de bolets. Com en el Quixot has posat en evidència amb bona literatura la confrontació imaginació versus realitat. Així i tot, el nen, que és molt bona persona, no vol esmenar l’error evident de sa mare. Com és possible que no ho vegi! Però no li dirà pas.
    I, com sempre, has encertat en la descripció i l’ambientació.
    Bé, ja hi tornem a ser, una nova temporada per posar en pràctica les nostres ganes d’escriure. Sort.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: