rautortor

169 Relats, 572 Comentaris
102344 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen

Últims relats de rautortor

  • Cròniques de l’alter ego [6]: Watson, els orígens

    rautortor - 12-04-2021 - 31 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una fabulació entre fantàstica i versemblant per explicar la interrelació entre el protagonista i el seu visitant nocturn. més

  • Llavors d’espígol

    rautortor - 21-03-2021 - 175 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Llavors d’equinocci. Títol alternatiu al poema de salutació a una nova primavera. Aquesta vegada, però, amb l’afegit que és la segona que iniciem enmig d’una situació pandèmica. més

  • Cròniques de l’alter ego [5]: Pel forat del pany

    rautortor - 10-03-2021 - 142 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A cavall entre la realitat i la ficció hem intentat descriure una època fosca i obscurantista quant al sexe. Tabú, sentiment de culpa, estigmatització ens barraven el pas. Només podíem trobar respostes amb gosadia personal o traspassant fronteres. més

  • Tu i jo, mare

    rautortor - 21-02-2021 - 318 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un any més, i ja són trenta-quatre, necessito portar la contrària al rètol de la seua tomba. T’estimo, mare. més

  • Cròniques de l’alter ego [4]: Del gris al negre

    rautortor - 18-02-2021 - 142 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En plegar del seminari algú va escriure que havia deixat un magre futur de seminarista. Això em va doldre perquè era una afirmació massa simplista i obviava molts altres detalls. Tal vegada aquest relat no sigui tan negre com caldria esperar. més

  • Cròniques de l’alter ego [3]: Una tarda inoblidable

    rautortor - 19-01-2021 - 130 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una nova incursió biogràfica a la infantesa evocada i contada ensems amb el meu alter ego. Val a dir que tots els llocs, personatges i fets són absolutament reals. més

  • Com la darrera fulla

    rautortor - 20-12-2020 - 380 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, deixant de banda que aquest ha estat especialment dur, em plau desitjar-vos unes bones festes i un 2021 que per força ha de ser millor. més

  • Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por

    rautortor - 12-12-2020 - 287 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Seguim amb el retorn minuciós a les experiències de la infantesa. De totes maneres, caldrà anar insinuant què hi ha en aquesta relació del protagonista amb el seu alter ego. més

  • [1] En Watson i jo

    rautortor - 10-11-2020 - 232 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un relat a mig camí entre l’elenc protagonista del petit príncep de Saint-Exupéry i el joc literari sobre el retorn a la infantesa. Com en altres ocasions intentaré lligar tots els relats a un únic protagonista: Cròniques de l’alter ego. més

  • Retorn

    rautortor - 29-10-2020 - 138 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Com cada any, per les engires de l’onze d’octubre, dia del traspàs del pare, la ment em porta a Menàrguens, a casa meua, als dies feliços, a la vida en família, a tot allò que vaig tenir la sort de gaudir a la seua vora. més

  • Setanta-cinc [anys]

    rautortor - 04-10-2020 - 304 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Setanta-cinc anys acabats d’estrenar. La temptació es revisar, endinsar-te en la memòria i amerar-te de records. Però aquest exercici és perillós. Per això he intentat mirar-ho des d’una alta perspectiva. més

  • La veu de les fulles

    rautortor - 25-09-2020 - 211 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una nova tardor em convida a escriure sobre el pas del temps i les rutines que hem assajat durant els anys -que ja són molts. Què puc aprendre del cicle de les fulles, què em poden dir? més

  • Espurnes

    rautortor - 19-06-2020 - 249 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Després de tres mesos vivint una primavera des de la llunyania i sense poder tastar de prop la vida que sempre ens regala, és el moment de demanar l’alliberament dels esperits enclaustrats de grat o per força. més

  • La ciutat buida

    rautortor - 19-06-2020 - 149 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La pandèmia que estem patint ara mateix m’ha portat a un relat amb un rerefons en certa manera apocalíptic. més

  • Una flor trista

    rautortor - 30-04-2020 - 166 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Corria l’any 1968, la meva vida es trobava enmig d’un cúmul de dubtes i d’incerteses, a més d’un pessimisme provocat per una existència rutinària i insulsa que no conduïa enlloc. Així va néixer aquest poema. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 13-03-2021


    Dels deu ens havien fet creure que només calia observar-ne un de sol dels manaments, llevat, es clar, del no mataràs -i això fins a cert punt, amb l’excusa del mal menor. Aleshores només ens quedaven els seients del darrere del cinema, els balls lents, el tenir compromís durant la festa major o els petons furtius a l’entrada després del ball de nit. I si no te’n confessaves, el capellà t’obligava a fer-ho amb preguntes capcioses i malintencionades, sobretot si sabia que festejaves -què no sabia el mossèn!
    Quins temps aquells! Sort en vam tenir del maig del 68 i, segons una amiga, dels viatges a Andorra per adquirir la píndola.
    Un relat on descrius tot això amb la delicadesa i el toc poètic que et caracteritza.

  • rautortor | 02-03-2021


    M’assec al sol, miro enlaire i començo a entendre el buit de la mort. Paraules concloents. Començar a entendre la mort és comprendre qui som. Pel que fa al meu cas, cada d’any em contemplo al mirall de la mort el vint-i-u de febrer i l’onze de novembre tot recordant, enyorant i revifant les imatges i les vivències dels meus pares. Ho necessito, certament, la meva sensibilitat ho necessita. La darrera vegada fins i tot he recriminat a la làpida el seu agosarament per recordar-m’ho.
    Em quedo amb algunes expressions del teu poema: escolto la resposta sense voler escoltar-la; sota els peus les petjades i el sentir de la mar com a estança que em vulgui aixoplugar; és massa curt el temps de raonar i massa llarg per assumir-lo tot.
    Gràcies, Aleix, als teus escrits sempre trobo respostes adients.

  • rautortor | 02-03-2021


    Despertar d’un somni, lentament, per un instant més, assaborint un somni somiat ensems. Un despertar ple de lirisme que aconsegueixes que sigui quelcom habitual, envejable, ple de tendresa.
    Em quedo amb la nit despentinada; sota l’aigua embolcallo el teu nom; el somriure que em rius cada instant de cada matí.
    Francament, deliciós. Sento enveja, sana enveja d’aquest poema.

  • rautortor | 22-02-2021


    Només t’hi falta la música de les pel·lícules de Hitchcock. Una ambientació molt aconseguida i un ritme molt adequat. M’ha fet gràcia l’encert de l’expressió ha fet temps parlant del temps. Jo destacaria en tot aquest relat l’espai que dediques als
    pensaments del perseguit, com si parlés amb si mateix, dibuixant estratègies. I també el final, intrigant i inesperat, però esperat en un relat d’aquest tipus.

    Ja veus pels comentaris que els teus habituals lectors no et perden de vista quan et deixes alguna convocatòria sense participar.
    Et felicito novament. Sort

    A propòsit de la llagasta, jo coneixia el seu sinònim, paparra.

  • rautortor | 14-12-2020


    Estem esperant els teus vots al Nanorepte del "cagadubtes" per cloure'l. Sisplau.

  • rautortor | 06-12-2020

    Només una cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Si et va bé, esclar.

  • rautortor | 06-12-2020


    Un relat ple de fantasia des del primer moment. I ple de lirisme, tot sigui dit. El cant que arriba en forma de carícia, creuar l’oceà cercant un dofí d’ulls riallers, passar la vida al voltant de les seues paraules, la nit va cobrir la part adormida del planeta Terra, el llambreig de la lluna sobre l’oceà o sobre les fulles mullades no s’havia encès aquella nit, els més romàntics ploraven, els més racionals miraven els seus ordinadors... I tot això envoltat de la tendresa amb què descrius la personalitat incompresa de la Berta Galian. Certament un relat rodó. Et felicito per la nominació.

    Ah, una altra cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Gràcies.

  • rautortor | 21-11-2020


    La imaginació al poder, malgrat l’advertiment de la mare no, que son molins, parafrasejant Cervantes. Aquesta vegada ens has ofert un conte molt creïble i molt imaginatiu. T’has posat de part del nen i has donat vida als seus cargols vegetals i al gegant amb orelles de bolets. Com en el Quixot has posat en evidència amb bona literatura la confrontació imaginació versus realitat. Així i tot, el nen, que és molt bona persona, no vol esmenar l’error evident de sa mare. Com és possible que no ho vegi! Però no li dirà pas.
    I, com sempre, has encertat en la descripció i l’ambientació.
    Bé, ja hi tornem a ser, una nova temporada per posar en pràctica les nostres ganes d’escriure. Sort.

  • rautortor | 15-11-2020


    Veig que segueixes amb la teva filosofia, la del pot petit i la bona confitura. I, així mateix, ens has deixat clares les teves preferències en tornar amb aquesta immersió en el món de la fantasia en estat pur. Es nota que ets seguidor de les sagues de Sapkowski, Tolkien, Bola de drac, George R. R. Martin, sense oblidar les referències a les mitologies nòrdiques i celtes. I, després de recordar-nos les dificultats insalvables per recuperar els tresors més preuats, ens ho deixes ben clar: L’optimisme, malgrat que de vegades ajudi una mica, no fa impossibles.

    Benvingut novament a casa. Bona rentrée, Edgar.

  • rautortor | 01-11-2020


    No és poca cosa gaudir dels regals d’uns ulls i una mirada resseguint el teu cos. Ni tampoc cal menystenir el desig d’acaronar el somriure de la persona estimada, de beure els seus tresors a la cerca de l’eternitat desitjada, disposat, fins i tot, a sentir el seu dolor i fer-lo teu. I és estimulant la il·lusió d’aprofitar tot plegat a cada instant.
    Això és el que hi veig en el teu poema. De totes maneres, et segueixo encoratjant a tenir cura dels recursos lingüístics i de la narració poètica.
    Gràcies pels teus amables comentaris.

  • rautortor | 13-09-2020

    He equivocat la fòrmula per redirigir-te als meus poemes.
    T'ho torno a enviar. Espero que ara funcioni.

    Com d’una deu de llum i eclipsis
    Retrobament
    Tal com eres, tal com soc

    Disculpa.

  • rautortor | 13-09-2020

    Fa anys que he perdut pare i mare. Els vaig perdre i, malgrat tot, intento fer realitat allò material que es va esvair. Per això, cada any els recordo en un poema amb què intento fer reals les presències en l’absència, les vivències en el buit, tangible allò intangible que el temps mai no podrà esborrar.
    En definitiva, allò que tu paleses bellament en el teu poema. Sempre ens unirà... cada gest, cada paraula, cada abraçada i petó que a la pell queda allotjada... si et quedes als nostres cors.
    Si et serveix de consol et convido a llegir els darrers tres poemes dedicats a mon pare.

    Com d’una deu de llum i eclipsis
    Retrobament
    Tal com eres, tal com soc

    Marta, t’acompanyo en el sentiment.

    Raül

  • rautortor | 12-09-2020

    Feia dies que no passava per casa teua. Avui he recordat que l’endemà del meu era el teu aniversari. I m’he trobat amb aquesta petita joia. Petita en el format, però enorme, descomunal, en la força passional que emana. Com t’ho fas per escriure tan bé?
    Ànima, sal, sageta. Cada paraula és una metàfora, com cal en la bona poesia. Gràcies per seguir fent públics els teus versos.

    Ah, per molts anys, amic Aleix.

    Raül

  • rautortor | 12-09-2020

    Feia dies que no passava per casa teua. Avui he recordat que l’endemà del meu era el teu aniversari. I m’he trobat amb aquesta petita joia. Petita en el format, però enorme, descomunal, en la força passional que emana. Com t’ho fas per escriure tan bé?
    Ànima, sal, sageta. Cada paraula és una metàfora, com cal en la bona poesia. Gràcies per seguir fent públics els teus versos.
    Ah, per molts anys, amic Aleix.

    Raül

  • rautortor | 09-09-2020

    Ara t'escric no pas per comentar, que fa dies que no ho faig. Encara enyoro aquells anys de fecunditat creadora i, sobretot, els artífex d'aquell bell i espatarrant espectacle.
    Ara t'escric per felicitar-te. Ho has deixat anar en convocar el Nano. PER MOLTS ANYS, doncs, amic Ramon!
    I com a deferència em plau fer-te saber que el meu "cumple", com diuen els néts, es precisament d'aquí a dos dies. Sí, l'onze de setembre.
    Ho deixo aquí. Una forta abraçada i cuida't que necessitem anar llegint i admirant les teves imatges, literàries i gràfiques.
    Salut i rebolica.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: