rautortor

163 Relats, 558 Comentaris
97894 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.


Últims relats de rautortor

  • Com la darrera fulla

    rautortor - 20-12-2020 - 290 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un any més, deixant de banda que aquest ha estat especialment dur, em plau desitjar-vos unes bones festes i un 2021 que per força ha de ser millor. més

  • Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por

    rautortor - 12-12-2020 - 232 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Seguim amb el retorn minuciós a les experiències de la infantesa. De totes maneres, caldrà anar insinuant què hi ha en aquesta relació del protagonista amb el seu alter ego. més

  • [1] En Watson i jo

    rautortor - 10-11-2020 - 180 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Un relat a mig camí entre l’elenc protagonista del petit príncep de Saint-Exupéry i el joc literari sobre el retorn a la infantesa. Com en altres ocasions intentaré lligar tots els relats a un únic protagonista: Cròniques de l’alter ego. més

  • Retorn

    rautortor - 29-10-2020 - 87 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Com cada any, per les engires de l’onze d’octubre, dia del traspàs del pare, la ment em porta a Menàrguens, a casa meua, als dies feliços, a la vida en família, a tot allò que vaig tenir la sort de gaudir a la seua vora. més

  • Setanta-cinc [anys]

    rautortor - 04-10-2020 - 222 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Setanta-cinc anys acabats d’estrenar. La temptació es revisar, endinsar-te en la memòria i amerar-te de records. Però aquest exercici és perillós. Per això he intentat mirar-ho des d’una alta perspectiva. més

  • La veu de les fulles

    rautortor - 25-09-2020 - 174 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una nova tardor em convida a escriure sobre el pas del temps i les rutines que hem assajat durant els anys -que ja són molts. Què puc aprendre del cicle de les fulles, què em poden dir? més

  • Espurnes

    rautortor - 19-06-2020 - 210 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Després de tres mesos vivint una primavera des de la llunyania i sense poder tastar de prop la vida que sempre ens regala, és el moment de demanar l’alliberament dels esperits enclaustrats de grat o per força. més

  • La ciutat buida

    rautortor - 19-06-2020 - 105 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La pandèmia que estem patint ara mateix m’ha portat a un relat amb un rerefons en certa manera apocalíptic. més

  • Una flor trista

    rautortor - 30-04-2020 - 131 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Corria l’any 1968, la meva vida es trobava enmig d’un cúmul de dubtes i d’incerteses, a més d’un pessimisme provocat per una existència rutinària i insulsa que no conduïa enlloc. Així va néixer aquest poema. més

  • 6. Carta d’amor [des de l’amagatall]

    rautortor - 14-04-2020 - 169 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una breu història d’amor en forma de dietari escrita des de l’amagatall d’un fugitiu de guerra. Els missatges foren trobats aleatòriament en diferents ports de pescadors de la costa dels països catalans. més

  • Haikus del desamor

    rautortor - 03-04-2020 - 171 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Enmig de la soledat de la reclusió, que, en el meu cas, ha comportat un allunyament, m’he sentit atret pels mals pensaments. Per tant, ara, tot emulant Catul, espero que la figuració d’una ruptura revitalitzi els sentiments dels amants. Coses de viure en clau de sol. més

  • 5. En Martí Sanmartí

    rautortor - 17-03-2020 - 314 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qui més qui menys ha conegut algun rodamón singular, captaire i bon jan. El que us presento té alguna retirada amb lo Manelet, un mendicant que, de petit, rondava pel meu poble. més

  • Fins que caiguin les fulles

    rautortor - 17-03-2020 - 195 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Enguany, malgrat tot, tornarà la primavera. Quan s’assoleix certa edat, en veure l’eufòria de les hormones alterant el ritme vital de la gent, un es mira i pensa que aquest rebombori ja no és per mi. Aquesta vegada m’he posat en la pell d’un arbre centenari. més

  • La falda

    rautortor - 16-02-2020 - 182 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Cada vint-i-u de febrer em revenen a la memòria les darreres hores en companyia de la meua estimada mare. Trenta-tres anys ja d’aquell moment infaust. Per això, any rere any la recordo amb allò que tant m’agrada, escriure-li un poema. més

  • Pecador empedreït

    rautortor - 12-02-2020 - 187 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Arribat el moment, fins i tot els personatges més roïns tenen sortides aparentment il·lògiques i paradoxals. més

Últims comentaris de l'autor

  • rautortor | 14-12-2020


    Estem esperant els teus vots al Nanorepte del "cagadubtes" per cloure'l. Sisplau.

  • rautortor | 06-12-2020

    Només una cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Si et va bé, esclar.

  • rautortor | 06-12-2020


    Un relat ple de fantasia des del primer moment. I ple de lirisme, tot sigui dit. El cant que arriba en forma de carícia, creuar l’oceà cercant un dofí d’ulls riallers, passar la vida al voltant de les seues paraules, la nit va cobrir la part adormida del planeta Terra, el llambreig de la lluna sobre l’oceà o sobre les fulles mullades no s’havia encès aquella nit, els més romàntics ploraven, els més racionals miraven els seus ordinadors... I tot això envoltat de la tendresa amb què descrius la personalitat incompresa de la Berta Galian. Certament un relat rodó. Et felicito per la nominació.

    Ah, una altra cosa, hauries de votar els poemes presentats al Niporepte 308, el de les llàgrimes. Gràcies.

  • rautortor | 21-11-2020


    La imaginació al poder, malgrat l’advertiment de la mare no, que son molins, parafrasejant Cervantes. Aquesta vegada ens has ofert un conte molt creïble i molt imaginatiu. T’has posat de part del nen i has donat vida als seus cargols vegetals i al gegant amb orelles de bolets. Com en el Quixot has posat en evidència amb bona literatura la confrontació imaginació versus realitat. Així i tot, el nen, que és molt bona persona, no vol esmenar l’error evident de sa mare. Com és possible que no ho vegi! Però no li dirà pas.
    I, com sempre, has encertat en la descripció i l’ambientació.
    Bé, ja hi tornem a ser, una nova temporada per posar en pràctica les nostres ganes d’escriure. Sort.

  • rautortor | 15-11-2020


    Veig que segueixes amb la teva filosofia, la del pot petit i la bona confitura. I, així mateix, ens has deixat clares les teves preferències en tornar amb aquesta immersió en el món de la fantasia en estat pur. Es nota que ets seguidor de les sagues de Sapkowski, Tolkien, Bola de drac, George R. R. Martin, sense oblidar les referències a les mitologies nòrdiques i celtes. I, després de recordar-nos les dificultats insalvables per recuperar els tresors més preuats, ens ho deixes ben clar: L’optimisme, malgrat que de vegades ajudi una mica, no fa impossibles.

    Benvingut novament a casa. Bona rentrée, Edgar.

  • rautortor | 01-11-2020


    No és poca cosa gaudir dels regals d’uns ulls i una mirada resseguint el teu cos. Ni tampoc cal menystenir el desig d’acaronar el somriure de la persona estimada, de beure els seus tresors a la cerca de l’eternitat desitjada, disposat, fins i tot, a sentir el seu dolor i fer-lo teu. I és estimulant la il·lusió d’aprofitar tot plegat a cada instant.
    Això és el que hi veig en el teu poema. De totes maneres, et segueixo encoratjant a tenir cura dels recursos lingüístics i de la narració poètica.
    Gràcies pels teus amables comentaris.

  • rautortor | 13-09-2020

    He equivocat la fòrmula per redirigir-te als meus poemes.
    T'ho torno a enviar. Espero que ara funcioni.

    Com d’una deu de llum i eclipsis
    Retrobament
    Tal com eres, tal com soc

    Disculpa.

  • rautortor | 13-09-2020

    Fa anys que he perdut pare i mare. Els vaig perdre i, malgrat tot, intento fer realitat allò material que es va esvair. Per això, cada any els recordo en un poema amb què intento fer reals les presències en l’absència, les vivències en el buit, tangible allò intangible que el temps mai no podrà esborrar.
    En definitiva, allò que tu paleses bellament en el teu poema. Sempre ens unirà... cada gest, cada paraula, cada abraçada i petó que a la pell queda allotjada... si et quedes als nostres cors.
    Si et serveix de consol et convido a llegir els darrers tres poemes dedicats a mon pare.

    Com d’una deu de llum i eclipsis
    Retrobament
    Tal com eres, tal com soc

    Marta, t’acompanyo en el sentiment.

    Raül

  • rautortor | 12-09-2020

    Feia dies que no passava per casa teua. Avui he recordat que l’endemà del meu era el teu aniversari. I m’he trobat amb aquesta petita joia. Petita en el format, però enorme, descomunal, en la força passional que emana. Com t’ho fas per escriure tan bé?
    Ànima, sal, sageta. Cada paraula és una metàfora, com cal en la bona poesia. Gràcies per seguir fent públics els teus versos.

    Ah, per molts anys, amic Aleix.

    Raül

  • rautortor | 12-09-2020

    Feia dies que no passava per casa teua. Avui he recordat que l’endemà del meu era el teu aniversari. I m’he trobat amb aquesta petita joia. Petita en el format, però enorme, descomunal, en la força passional que emana. Com t’ho fas per escriure tan bé?
    Ànima, sal, sageta. Cada paraula és una metàfora, com cal en la bona poesia. Gràcies per seguir fent públics els teus versos.
    Ah, per molts anys, amic Aleix.

    Raül

  • rautortor | 09-09-2020

    Ara t'escric no pas per comentar, que fa dies que no ho faig. Encara enyoro aquells anys de fecunditat creadora i, sobretot, els artífex d'aquell bell i espatarrant espectacle.
    Ara t'escric per felicitar-te. Ho has deixat anar en convocar el Nano. PER MOLTS ANYS, doncs, amic Ramon!
    I com a deferència em plau fer-te saber que el meu "cumple", com diuen els néts, es precisament d'aquí a dos dies. Sí, l'onze de setembre.
    Ho deixo aquí. Una forta abraçada i cuida't que necessitem anar llegint i admirant les teves imatges, literàries i gràfiques.
    Salut i rebolica.

  • rautortor | 23-05-2020


    T’he de confessar que mentre escrivia el relat, a més a més de la sensació de desemparança que m’han provocat aquests dos mesos i escaig de confinament -l’estic passant a Madrid, lluny de la meva esposa-, em vaig recordar del meu pare. D’ell, em venen a la memòria els comentaris que feia cada vegada que perdia algun coetani o company de partida, mira com van caient, cada cop ens anem quedant més sols. I, d’altra banda, quan va despertar de l’anestèsia de la darrera intervenció quirúrgica, es va enderiar que algú li havia robat la pel·lícula. I en relació al tallem final, recordo amb emoció els seus ara, ara!, cada vegada que les fiblades del dolor es feien presents.
    Ben bé podia haver seguir aquesta via, però em va semblar massa intimista i amb una simbologia més pròpia d’un poema que de ben segur escriuré un dia o altre. Per això em vaig decantar per un tema més adient i actual, la soledat del supervivent. En aquest cas, el tallem tant podia ser d’un fictici director de cinema -poc creïble i poc convincent, incapaç d’alleugerir l’esglai del possible lector- com d’una mena de demiürg misericordiós; respecte al decorat, més que una tramoia, l’he incorporat pensant en un món real, que no és tal sinó un simple circumstància.
    Ah, i molt agraït pel teu amable i elogiós comentari.

  • rautortor | 22-05-2020


    Com és habitual en els teus versos, ens ofereixes a flaixos carregats de sensibilitat un poema protagonitzat pels dits dels amants. Dits i pell confegeixen tot un repertori “enjogassat” d’una nit especial, on ella, transmutada en formosa lluna, respon amb paraules tendres i dolces a un amant que en el llit de noces desferma tota la força del seu amor apassionat, sense reserves.
    Veig que segueixes i insisteixes en el tema amorós que tants i tants versos que la inspiració t’ha regalat i ens regales.
    Sempre és agradable de llegir poemes tan romàntics.

  • rautortor | 20-05-2020


    Comences amb una feliç paradoxa. Coses dels temps que ens ha tocat viure, sobretot durant aquests darrers mesos. Després vas desgranant la magrana de la tragèdia. Aquesta situació ens ha deixat moltíssimes realitats difícils de comprendre i que corprenen només de pensar-hi. Morir-se sol, morir-se intentant viure i fer viure, morir-se quan no toca... La Bet et fa plorar, però el seu plançó et trasllada cap al futur. Incert, això sí, després de viure aquest malson que no acaba de cloure’s i que ens amenaça amb tornar. Com és possible?
    El joc de dates que ens planteges m’ha portat a la ment la meua realitat familiar. En aquest cas és la xifra 1. La meva germana gran va néixer l’onze de novembre, la petita, el dia u, jo l’onze de setembre, ma mare va morir el 21 de febrer i el pare, l’onze d’octubre.
    Tornant al teu relat, m’ha entendrit el cor el diàleg final amb la petita Lluïsa. Pensaràs que mirar-te vol dir plorar; tu ja m’entens, oi que sí?; esmorzarem llàgrimes amb llet, la dansa del rotet...Tu m’ajudaràs, oi que sí? Tendre, però tràgic, com entre els clàssics, amic.
    M’alegro de retrobar-te per RC. Nosaltres estem bé.
    Ah, gràcies pel teu amable comentari.

  • rautortor | 19-05-2020


    ...La ciutat buida, pretén ser una possibilitat entre un milió de la realitat. Ja sigui per una pandèmia o per una espècie d’hecatombe provocada per la mala llet que la humanitat gasta, sobretot per part de governs bel·licosos i bel·licistes que no tenen cap tipus ni ganes de remordiment si passa quelcom com el que descric.
    D’altra banda, com que he nascut optimista de mena, hi he afegit un final amorosit -que podia ben bé estalviar-me-, un deus ex machina que alleugerís en el lector la desgràcia que això suposaria. El que no he volgut aclarir és si el que pronuncia tallem! és un director de cinema o un déu misericordiós que ens vol evitar tant de sofriment.
    Espero haver-te aclarit una miqueta els teus dubtes al respecte.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: