FORATS DE CUC

Un relat de: Endevina'm
Forats de cuc


Feia temps que no en rebia cap, i per això se m'ha fet estrany veure una carta dins la bústia. De fet, en agafar-la m'ha encuriosit més el color esgrogueït del paper i que el nom i l'adreça estigués tot escrit a mà, i amb ploma estilogràfica.
He entrat a casa amb l'ai al cor. Als vuitanta i tants anys les sorpreses em fan patir més que no pas m'alegren. En guaitar el remitent sols hi he vist unes inicials, que d'entrada no em diuen res; M.A.R.

Assegut a la butaca d'orelles i mirant el sobre em revenen imatges al cap; ones, sorra, sal. I torno als quinze anys, a l'últim estiu que retinc de la platja on estiuejava, de quan em vaig acomiadar d'aquella noia, es deia Mar. Però no hauria de ser possible.

Era una noia curiosa i m'agradava quan em parlava dels misteris de l'univers, volia estudiar la física dels astres. Jo era molt poruc aleshores, i ni somnis de quins estudis triar. Però em va marcar el camí, per on mai no varem coincidir. Totes aquelles converses varen acabar marxant per un forat, de cuc potser. Recordo que un dia vàrem parlar dels anys i que tot plegat, quan passéssim dels vuitanta, tot hauria estat un instant.

Érem joves! Perquè ho voldria ella? parlar de la vellesa en plena explosió jovenívola.
Mar Amorós i Renom. Encara em fa gràcia aquesta curiositat del seu nom, jugant amb les inicials. La carta, també escrita amb ploma, és un comiat. Em diu que s'ha de morir un dia d'aquest, i que li agradaria veure'm. Afirma que mai no m'ha oblidat, que sóc el millor record de la seva joventut i que li hauria agradat mantenir la nostra amistat en el temps. Calia que ho dubtés? sempre hem estat amics.

Miro el mata-segells, és de fa cinquanta anys. Em roda el cap i la carta em cau de les mans. Tanco els ulls, la veig i li concebo el mirar de la Mar jove. Em fa que la segueixi, que no tingui por. Tot és fosc i tan sols m'afiguro la llum del seu somriure, al final d'un forat de cuc.








FORATS DE CUC EN COLORS

Comentaris

  • Carta de comiat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-05-2024

    Un relat molt original, que m'ha fet sorprés pel seu contingut tan intrigant. Amb un remitent de la carta, que no se sap qui és.
    Una ciència-ficció dona per a pensar.
    De fantàstic també.
    Enhorabona per les 1702 lectures.

    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • M'hi sento dins[Ofensiu]
    Fidel Català | 30-05-2024

    Un relat vell que t'ha volat fins a l'ara per un forat de cuc. Tu i els fetillers del Concili feu coses ben rares.

    He gaudit molt amb la lectura del vostre últim recull; Nexe. Visca la fantasia mitològica que toqueu els fetillers.

    I vigila aquests forats de cuc, un dia ens hi trobarem tots a dins!

    Enhorabona fetiller vestit de poeta a qui se li escapen relats d'un any per l'altra.
    Quin misteri, ostitú!

  • Cartes[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-05-2024

    Hosti, tu, però si hi ha comentaris de l'any 2016, pot ser sí que va de veres això dels forats de cuc.
    Jo no me n'hauria fiat d'una carta amb les inicials M.A.R., aquest és el mentor de la diablessa dels 2791, una xifra que remet a un any futur, podria ser una carta de l'infern.

  • La física i la literatura[Ofensiu]
    llpages | 27-05-2024 | Valoració: 10

    Un gran relat on es barregen sentiments, memòria, relacions... i física! Lligar-ho tot, i lligar-ho bé, té molt de mèrit, m'ha agradat molt. Enhorabona, Endevina'm!

  • Autocomentari estrany[Ofensiu]
    Endevina'm | 26-05-2024

    Queda clar que els forats de cuc han d'existir, si no, no entenc com ha pogut tornar a sortir aquest relat com publicat recent, si en realitat és de fa vuit anys!
    I sembla que ha seguit, amb una mica de temps de diferència, l'estela del relat i dela carta que en ella s'explica, tot i que aquesta va trigar més anys a arribar al destinatari.

    Bé, un altre forat de cuc. Ja sabeu que jo aquí ara faig poesia, sols això, i aquest relat ha viatjat força pel temps! I l'espai, ves a saber quin espai!

  • Què bonic![Ofensiu]
    Canela fina | 26-05-2024

    Què bonic ho escrius! Tants cops ha passat a les vides anònimes que han patit l'amor en silenci, l'enyor forçat, sempre hi haurà persones estimant-se en silenci.
    Correus però, podria millorar en agilitat a l'hora d'entregar les cartes!!!!
    Una abraçada:)

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Intens[Ofensiu]
    Vicent Terol | 03-04-2016 | Valoració: 10

    L'últim paràgraf arredoneix un relat molt bo, introduint un salt magnífic que canvia el to del text. Una història intensa, ben escrita i amb un possible toc fantàstic (o no).

  • Sentimental[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    M'esperava un desenllaç en clau futurista i de ciència ficció i, mira per on, aquest mes, en Jaume Dargó ens ha tocat la fibra sensible.
    Gràcies pels comentaris (ja ho sap en Ferran que aquest mes m'han agradat especialment) i fins al proper relat!

  • Sí; m'agrada..[Ofensiu]
    brins | 23-03-2016 | Valoració: 10

    Un forat de cuc que ens permet viatjar en el temps...

    M'agrada el fet que t'hagis inspirat en un fenomen físic, en una anada i i tornada entre el present i el passat, m'agrada l'argument de la història que expliques, i també m'agrada l'original ús que has fet d'alguns pronoms febles. Això què vol dir? Doncs que tot el relat m'ha agradat. Que tinguis sort en l'elecció.

    Pilar

  • Genial[Ofensiu]

    Aquest mes ens presentes un relat carregat de poesia, de bellesa, i també de reflexió filosòfica sobre el pas del temps. Tant de bo tingués una amistat d'aquestes tan profundes que duren tota una vida, no se sap mai. Suposo que per al protagonista ha estat una avantatge el fet de fer-se amic d'una física, que el pot venir a buscar amb el seu forat de cuc. Molta sort!
    Edgar

  • Aquest mes...[Ofensiu]

    Aquest mes no coincidim tant com en els dos anteriors. Encara que ben mirat hi ha el fet de jugar una mica amb els noms. A mi, això de jugar o fer equilibris amb els noms em ve d’antic, possiblement el culpable sigui el meu germà gran, que quan jo era molt petit em va fer veure que la nostra mare es deia Maria Marí Mariné.
    Si no hi ha cap més relat... fins el mes que ve!
    —Joan—

  • Passat i present[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Magnífic, Jaume! Un present que retorna al passat i, de nou, retorn al present i al passat alhora. Realment és una carta impressionant; ho dic per la impressió que rep el protagonista, viatjant al costat de la Mar, acabant la vida, acabant el relat de forma magnífica. Una espiral molt ben trobada. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Es una carta amb un final inesperat. Es un bon escrit
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

66 Relats

276 Comentaris

49539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!