Déu de criatures...

Un relat de: llpages
- El Cos de Crist.
- Amén.
A mesura que anaven combregant, la cua de feligresos avançava cap a l'altar. L'oficiant, amb prou feines aixecava la vista del calze que contenia les sagrades formes. En prenia una, l'alçava lleugerament, presentant-la al fidel, i la depositava sobre la llengua d'aquest. Una operació que repetia d’esma... fins que notà que l'hòstia li era arrabassada dels dits amb una estrebada del tot inesperada. Aixecà el cap i comprengué: un gos chihuahua amb dos llacets la lluïa entre els seus minúsculs ullals com si fos un vulgar trofeu de caça.
- Oh, perdoneu-la, mossèn, que la meva Cuki plora si la deixo sola a casa... Al cap i a la fi, també és una criatura de Déu, oi? - i s'esmunyí cap als darrers bancs del temple convençuda d'haver fet una defensa fallida del seu gos faldiller.
Tot hauria quedat en una anècdota si el següent diumenge no s'hagués manifestat la perícia d'un lloro, el bec del qual pinçà el primíssim cercle de pa d'àngel després de pronunciar amb la claredat de la veu humana un amén que deixà en estat catatònic al mossèn durant uns segons.
- Me l'ha confiat la Tereseta, la veïna del quart segona... ha hagut de marxar uns dies a Lourdes (sí, és molt pietosa), i si el deixo sol em voleiarà per la sala i se’m cagarà arreu - i no s'allargà més per la inquietud creixent dels que esperaven darrera seu.
L'espatlla de la mateixa dona encara tingué la gosadia d'acollir el cos camuflat d'un camaleó, la llengua del qual sortí disparada cap a la sagrada forma a la velocitat d'un llampec (segurament la confongué amb el mosquit que forma part de la seva dieta, li explicà l’agraït hindú en recollir-lo de tornada d’un salt del tigre que exigia intimitat i habilitat a parts iguales); una fura, salvada “in extremis” de formar part d’un abric de pelleteria, que li anà del negre de l’ungla que no li mossegués el dit, i un periquito blanc i blau (com no podia ser d'una altra manera), acollit després de que el cor del seu antic amo no suportés el descens a l'infern de Segona Divisió del seu equip de futbol de l’ànima.
I si un dia es presentava amb una serp enroscada al coll i que aquesta pincés l’Hòstia consagrada? Quina metàfora més real (i insuportable!) de la victòria del Maligne sobre Déu Totpoderós! Només de pensar-hi, ja es veia suspès “a divinis”.
Abans no acabessin de desfilar tots els components de l'arca de qui semblava la dona de Noè, el titular de la parròquia és vestí amb la casulla guarnida amb una petita caputxa. Encetà la missa i, quan arribà l'hora de combregar, fità la cua per identificar el duet dona-bestiola de cada diumenge. Quan aquesta es palplantà davant d'ell, una lleugera estrebada a la màniga feu que aparegués un gat mesquer del fons de la caputxa, el cap del qual quedà enfrontat amb el del ratolí albí d'ulls vermells com dos robins que mandrejava fitant els voltants des de l’alçada de l'espatlla humana.
Donat que la difícil convivència entre els gats i les rates és més vell que el cagar dret, només destacarem que la persona que suportava el rosegaire va perdre l'equilibri en rebre l'impacte del gat que s'abraonà sobre la seva presa, caient d’esquena i picant de cap a l’extrem del banc de fusta, provocant-li un traumatisme cranio-encefàlic que la deixà més lirona que qualsevol dels animals amb qui convivia; que les padrines van enfilar-se dempeus als bancs que ocupaven, tot iniciant uns cops de peus que recordaven talment el ritme sincopat de les gitanes ballant flamenc, de tan atemorides com estaven; que els més brètols feren ús del cançoner de missa com a arma llançadora contra les feres a la carrera, una iniciativa que provocà encara més ferits perquè alguns impactaren en presents sense cap culpa (o sí, que sovint s’aprofiten aquestes trifulgues per passar comptes amb el veí fill de sa mare que baixa la deixalleria orgànica el dia de la setmana que no toca després de deixar el cotxe mal aparcat); i, per més inri, que el mossèn encara va tenir la humorada de dir allò de "germans, aneu-vos-en en pau" quan el recinte sagrat estava tan animat com quan Jesús foragità els mercaders del temple.



Comentaris

  • L'Arxa de Noè [Ofensiu]

    Cagar ajupit és més adient que arrupit que té sentit diferent o també més vell que l'anar a peu. Déu i criatures, un relat que ja d'entrada m'ha fet riure per dins, sobretot l'enginyosa escena del chihuahua.... Si tots els que vivim sota la capa del sol som criatures de Déu...., perquè no han d'entrar a l'església? La teva imaginació i sentit de l'humor en el relat és excel·lent! Com se t'ocòrren aquestes histoòries? T'excumulgaran si arriba a oïdes del papa de Roma.

  • Boniques paraules[Ofensiu]
    Nua Dedins | 10-03-2024

    Oh! Agraïda moltíssim del teu darrer comentari al relat "les petjades de la vida". Que bonic el que em dius! La veritat és que hi ha vivències que ens serveixen per escriure, de fet, cada dia més em trobo que visc per escriure, és una sensació estranya però bonica. Tot pren un sentit! T'animo a escoltar en veu alta aquests relats a 'Cuinant relats sentits' i amb ganes de seguir llegint els que vagis publicant "llpages"!!! Bon diumenge!

  • Coses insòlites.[Ofensiu]
    aleshores | 05-03-2024

    Per sort no has agafat el camí de la teologia. Calia recuperar les òsties com fos, o deixar que les bestioles les paíssin? Això hagués pogut ser motiu de cisma.
    Jo una vegada, sent escolar, vaig presenciar com una òstia queia a terra. Em sembla que el capella ho devia posar-hi alguna cosa per a destruir-la i la va tapar amb una campaneta. No se si va ser el el dia en què nerviós va dir: les noies que ahir van anar al ball que no vinguin a combregar. Pobre Mn. Santiago!


  • Un parenostre i deu avemaries...[Ofensiu]
    Joan Colom | 03-03-2024

    ... de penitència, per confondre calze amb copó, que és la copa on guarden les hòsties consagrades mini per als fidels. El calze se'l reserva l'oficiant, que és l'únic que combrega amb les dues espècies i l'hòstia la pren king size.

    Dit això, l'escalada d'incidents amb l'apoteosi final resulta mès rodona contextualitzada en una església, on els xiscles queden amplificats per la reverberació a les voltes del sostre, que en un circ on es perden travessant la carpa i la presència d'animalons, sobretot a la pista, no estranya ningú.

  • Agraïda[Ofensiu]
    Nua Dedins | 26-02-2024

    Bon vespre 'llpages'! Un relat extens, eixerit i ben creatiu!!!
    Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres i més gràcies pel teu bonic comentari al relat de 'La revelació d'un esclat de llum'. Ens seguim llegint i que passis una setmana fantàstica i plena de nous escrits!!!

  • Nua Dedins | 26-02-2024

    Bon vespre 'llpages'! Un relat extens, eixerit i ben creatiu!!!
    Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres i més gràcies pel teu bonic comentari al relat de 'La revelació d'un esclat de llum'. Ens seguim llegint i que passis una setmana fantàstica i plena de nous escrits!!!

  • Que deu l'ampari![Ofensiu]
    Endevina'm | 25-02-2024

    He de reconèixer que no t'he llegit fins ara, i veig que he fet malament. Miraré de resoldre aquesta mancança!
    Una situació que dona per a un relat costumista, el fas pasar per una anècdota molt ben narrada, i amb un final del tot sorprenent, i fins una mica absurd, donant un tomb al clàssic relat calderesià, amb un toc personal teu, imagino, em calen referents! Hauré de llegir més relats teus!

    Bon relat, i bon nivell narratiu, felicitats!

    I gràcies per la teva visita al meu poema-relat.
    Dir-te que dels quatre comentaris llegits fins ara, en el poema-realt, tu ets qui més s'ha acostat a la realitat del net, que no és que sols estigui pendent de les pantalletes, és un nen que té un món tancat molt personal, i no admet que ningú hi entri, sense el seu consentiment, i no és autisme, és una altra cosa. HI ha tantes coses en la canalla! NO he volgut dir-ho explícitament en el relat, però crec que una mica sí que es veu, segons sembla.
    Gràcies per ser-hi!

  • Excels...[Ofensiu]
    Magda Garcia | 21-02-2024 | Valoració: 10

    ...com diria en Basté. L'he trobat excel·lent aquests història. M'has fet riure molt i has descrit perfectament l'Arca de Noé catolitzada i practicant de manera divertida. Sobretot m'ha fet riure la referència als pericos que han baixat a segona perquè n'hi ha més d'un que ho pateix. Enhorabona llpages!

  • Agraït pel comentari, SrGarcia![Ofensiu]
    llpages | 21-02-2024

    Efectivament, l'expressió "és més vell que el cagar arrupit" té més nostrada que la figura en el relat. Si mai el poleixo, aquest serà el primer canvi que faré, és molt encertat. Un comentari gens marginal, SrGarcia, gràcies per tenir cura del llenguatge, que mai repassem prou els texts.

  • Un comentari marginal[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-02-2024

    M'ha cridat l'atenció la frase "és més vell que el cagar dret"; jo sempre havia sentit dir "és més vell que el cagar arrupit". Cagar dret trobo que és una activitat molt poc recomanable. En canvi, pixar dret és molt més comú, entre els hòmens, entre les dones no tant.

  • Trepidant...[Ofensiu]
    Cesca | 19-02-2024 | Valoració: 10

    I trenat amb tanta habilitat que no pots parar de llegir fins al final.
    Envejable. Enhorabona.
    Un plaer. Ens llegim!

  • d'humor[Ofensiu]
    Atlantis | 19-02-2024

    Un relat mot divertit i molt dinàmic. Admiro i m'agrada molt com saps plasmar el moviment en el relat, com ja t'he llegit altres vegades. Segueix així. He rigut una estona.

  • Caos parroquial[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-02-2024

    Com xales portant el caos a tot arreu, tant et fa un circ com una església.
    M'agradaria anar a veure aquesta parròquia el dia de Sant Antoni, patró dels animals domèstics, segur que els feligresos són capaços de portar-hi els porcells i les verres, ha de ser una cosa digna de veure.
    Un relat enginyós on et trobes el caos al lloc més inesperat, un bon final, amb una animació més pròpia de protestants que de catòlics.

  • Mare de Déu[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-02-2024 | Valoració: 10

    Quin enrenou. L'arca de Noè combregant, qui ho hagués pensat mai això? El llpages, qui si no? Amb la seva imaginació tan surrealista i un sentit de l'humor que mai deixa indiferent, aconsegueix treure'ns un somriure i endinsar-nos en les seves divertides i caòtiques històries.

    Fantàstic, gràcies per fer-me passar una bona estona.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

999 Comentaris

296186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.