Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Calma
Intervenció de: Jere Soler G | 28-07-2023A la calma de la mar,
sota la lluor del foc,
blau i groc
i un zèfir moll,
guaito mots que volen ser
rauxa i ràbia,
nervi i pell.
En silenci, aquest l'alè,
feble i vell,
esgotat espira un bri,
nu i silent,
just abans d'un renovat
renaixement.
A la calma de la mar,
sota la lluor del foc,
blau i groc,
dorm el vent.
Respostes
-
RE: Calma
Joan Colom | 28/07/2023 a les 13:17Vols dir que no t'has equivocat, i aquest poema volies enviar-lo a la teva pàgina?
O has decidit enviar-lo com una intervenció al Fòrum, vist que els validadors dels relats d'autor estan de vacances i el últims publicats són del da 20?
O ni una cosa ni l'altra, i el que pretens és cridar a la calma als concursants al RepteClàssic DCCLIV, que només som tu i jo, vist que passen dos dies del termini fixat i el responsable no ha penjat comentaris ni ha proclamat guanyador?
-
RE: Calma
Jere Soler G | 28/07/2023 a les 15:02Doncs... una mica, la segona opció; però també un cant a la calma de l'estiu; també, perquè hi hagi intervencions culturals al fòrum i no sembli abandonat; perquè algú més s'animi a escriure cosetes curtes sense intenció de guanyar o trascendir, i perquè m'han assaltat unes ganes irrefrenables de fer un poema a la calma d'un mar pla, sense vent, amb un sol xardorós, en solitud, ah! i també com un cant al valor de les coses que no perduren, però que quan hi són, són bellesa.
-
RE: Calma
Relataires.Validadores | 29/07/2023 a les 09:20Ja el pots enviar a publicar, Jere. Paga la pena que també el tinguis entre els teus altres escrits.
La calma també és regeneració subtil.
-
RE: Calma
Endevina'm | 29/07/2023 a les 09:28Dorm el vent
que ja no pentina ones
i les ones silents i calmes
bressolen la lluna
reflectida entre esquitxos de sal.
-
RE: Calma
Prou bé | 29/07/2023 a les 21:02Asseguda davant la mar
El blau intens m'enlluerna
Veig un veler que s'apropa
Amb la seva vela blanca.
Somio en anar-me'n lluny
Bressolada per les aigües
Mes les teves mans m'aferren
Amb força i gran tendresa
I sense paraules parlen:
No marxis, et vull amb mi!
Amb total cordialitat
-
RE: Calma
Joan Colom | 30/07/2023 a les 17:10Els versos de Jere Soler i Endevina’m em susciten aquests altres, tan maldestres:
No, ni parlar-ne.
L’estiu és per a qui
no té més remei
que aprofitar les vacances
que li han assignat.
No vull cap vent dormilega
ni aquest maleït sol abrasador.
Tampoc deixar-me atrapar
per l’ensopiment mòrbid
d’una calma que de tot s’ensenyoreix.
Però, com que la poesia no és per a mi, ho deixo aquí i torno a començar en prosa:
No, ni parlar-ne. L’estiu és per a qui no té més remei que aprofitar les vacances que li han assignat. No vull cap vent dormilega ni aquest maleït sol abrasador. Tampoc deixar-me atrapar per l’ensopiment mòrbid d’una calma que de tot s’ensenyoreix. Entenc que gairebé tothom faci les vacances per juliol o agost: per a la major part d’empreses resulta més viable tancar un mes que organitzar torns, i a la gent ja li va bé això d’abandonar la ciutat buidada... per reunir-se amb els seus conciutadans als llocs més concorreguts de la costa. Però als jubilats, que estem de vacances tot l’any, posats a escollir per fer una escapada segur que triaríem un altre moment. Pel que fa a mi, l’ordre de preferència seria: la tardor, la primavera, l’hivern... i l’estiu sols si no hi hagués més remei. No és per casualitat que el grup de senderisme que vaig freqüentar durant deu anys, i m’imagino que tots, suspenia les activitats de juny a setembre.
Ara tocaria esplaiar-me descrivint les sensacions que em produeix aquest complex calor/xafogor, però heu tingut sort i us ho estalviaré perquè he recordat que, fa aproximadament un any, ja m’hi vaig dedicar prou a fons en el relat "Insuportable". Així que prosseguiré el meu al·legat antiestival.
Anys enrere, el refús cap a tot allò relacionat amb les altes temperatures potser no era tan radical, sobretot per dues raons:
Era més jove i més sofert, tenia parella, ganes d’estar amb ella les vint-i-quatre hores del dia i ganes de desconnectar de la feina un mes l’any, i disposar de la mobilitat que dóna tenir cotxe també ajudava.
Tot i que les temperatures ja havien començat a pujar, de vegades accentuades per la proximitat d’incendis forestals, els llecs en la matèria tot just comançàvem a parlar de canvi climàtic, encara una hipòtesi i no una realitat clarament perceptible, com a hores d’ara.
Realitat perceptible i aclaparadora que, molt probablement, s’anirà repetint any rere any, i quan falli la predicció serà per anar a més. La Mediterrània nord s’anirà assemblant a la riba sud, amb la desertització provocada pels incendis, i el que enguany passa a Sicília s’estendrà de Gibraltar a Suez. El subsector turístic d’espardenya, un dels pilars de la nostra economia, se n’anirà al carall, perquè els europeus del nord ja trobaran en les seves platges les condicions climàtiques que abans venien a buscar a les nostres. Potser romandrà a Barcelona el subsector turístic cultural, això si Antoni Gaudí no s’aixeca de la tomba per esfondrar aquella mona de pàsqua que en nom seu estan perpetrant a la Sagrada Família.
Anava a tancar aquest relat de circumstàncies, que no és el primer que escric per entretenir l’espera d’un repte encallat —en el cas present no és el NanoRepte 1058 sinó el RepteClàssic DCCLIV, tot i que el responsable de l’atzucac és el mateix—, quan m’he trobat un poema de Prou bé, probablement escrit des de la badia de Fornells, Menorca, a la banda on es pot gaudir de la tramuntana quan bufa, perquè no parla del foc ni del vent en calma. Quina enveja que em dóna! -
RE: RE: Calma
Prou bé | 30/07/2023 a les 18:50Es Fornells, Joan! Es veu que ho coneixes!
Amb total cordialitat -
RE: RE: RE: Calma
Joan Colom | 31/07/2023 a les 09:56Entre 1973 i 1974 hi vaig anar tres vegades, l'última a Cala Galdana, hostatjats a l'hotel d'igual nom, que era l'únic que hi havia. En 2016 hi vaig tornar i un matí que vaig anar a Cala Galdana vaig acabar plorant de ràbia: entre tants i tan alts edificis, no vaig poder trobar aquell hotel. -
RE: RE: RE: Calma
Fidel Català | 31/07/2023 a les 11:04L'enveja es fa, en català no es dona.
Els catalans fem petons, o els regalem, però mai els donem.
Els catalans fem coses!!!! ;-) Com deia aquell impresentable gallec dislèxic. -
RE: RE: RE: RE: Calma
Joan Colom | 31/07/2023 a les 12:04Tens raó, Fidel: es diu "donar un petó o una abraçada", però en canvi "donar una bufetada o un mastegot" és correcte. I també "donar la ma", perque en el País Valencià "fer-se la mà" vol dir masturbar-se i "anar a fer la mà" pot tenir diversos significats, segons el context: anar-se'n lluny o anar-se'n a fer punyetes.
-
RE: Calma
Prou bé | 30/07/2023 a les 18:51Llàstima no saber posar la fotografia del veler que és ben bonica! La vaig fer ahir. -
RE: RE: Calma
Fidel Català | 31/07/2023 a les 11:00L'has de tenir penjada en algun bloc personal, i aleshores podries compartir-la amb nosaltres amb un enllaç. O si tens el Google fotos,crec que també ens la pots enllaçar (però això no puc assegurar-ho). -
RE: RE: RE: Calma
Prou bé | 01/08/2023 a les 07:27 -
RE: RE: RE: Calma
Prou bé | 01/08/2023 a les 07:29
-
RE: Calma
Fidel Català | 31/07/2023 a les 11:07Gràcies, Jeremies, i altres companys i poetes, per les vostres paraules calmoses, que han fet saltar un esperit no tan calmós i de paraula allargassada i carregosa.
Visca la poesia i les imatges calmoses que ens compartiu! -
RE: RE: Calma
Joan Colom | 31/07/2023 a les 12:07Gràcies, Fidel, per això de "...paraula allargassada i carregosa".
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Incomparable solitud (6 comentaris)
- El preu de volar molt alt (10 comentaris)
- Coco Lliopis, "atontat" de les bombes (13 comentaris)
- Per sant Jordi (4 comentaris)
- Amigues? (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre CREU. (3 comentaris)
- Perseguida (5 comentaris)
- Nines retallables (9 comentaris)
- CARTA DE L'ENS (1 comentaris)
- Microexcuses per no llegir (1 comentaris)
Nous més llegits
- AMB ELS MEUS RECORDS (535 lectures)
- L'acció de MILLORAR (498 lectures)
- Correspondència diplomàtica (392 lectures)
- Elogi al cabàs de vímet i al producte de proximitat (387 lectures)
- ENFONYALL (295 lectures)
- El preu de volar molt alt (288 lectures)
- Meitats (262 lectures)
- AQUELLA DONA (259 lectures)
- LA VELLA TEIXIDORA (250 lectures)
- SENSE TÍTOL (212 lectures)
Nous més comentats
- AMB ELS MEUS RECORDS (13 comentaris)
- El preu de volar molt alt (10 comentaris)
- Correspondència diplomàtica (8 comentaris)
- Renaixement (8 comentaris)
- Meitats (8 comentaris)
- Elogi al cabàs de vímet i al producte de proximitat (6 comentaris)
- Incomparable solitud (6 comentaris)
- Serenade d’ Schubert (5 comentaris)
- Per què no et llegeixes cada dia un conte? (5 comentaris)
- Perseguida (5 comentaris)
Nous més votats
- El preu de volar molt alt (Agrada a 3 relataires)
- JA NO ÉS COM ABANS (Agrada a 3 relataires)
- AQUELLA DONA (Agrada a 3 relataires)
- LES DONES DELS RIUS VERTICALS (Agrada a 3 relataires)
- ENFONYALL (Agrada a 3 relataires)
- INFINIT (Agrada a 3 relataires)
- LA VELLA TEIXIDORA (Agrada a 2 relataires)
- Meitats (Agrada a 2 relataires)
- EL LLEGAT (Agrada a 2 relataires)
- Per què no et llegeixes cada dia un conte? (Agrada a 2 relataires)