Cercle viciós

Un relat de: Endevina'm
Cercle viciós

La por
ens tenalla la raó.

Les raons
tenallen el futur.

El futur
no avança, ni existeix.

L'existència
ens fa por.

La por...








Tot veient un cavall de Troia fet amb ordinadors, proposat en el RPV 330 Cavall de Troia, per Rautortor

Comentaris

  • En la vida hi ha por[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2024

    De tota classe i acapara l'existència. Raonat el poema, és crítica, perquè en la vida hi ha de tot.
    El cercle està complet i amb molta reflexió.
    Cordialment.

  • El desconeixament...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2024

    la falta d'informació, l'acceptació del cicle de la vida. Tenir por a la mort, també es tradueix en tenir por a la vida. Com bé dius un cercle viciós.


    Salutacions Endevina'm.


    Rosa.

  • trencar el cercle[Ofensiu]
    Nua Dedins | 03-02-2024

    perquè la por
    es converteixi en ales
    per volar i persseguir els teus somnis.

    Segueix escrivint que t'anirem llegint!

    Bon cap de setmana!

  • Cercles viciosos[Ofensiu]
    aleshores | 03-02-2024

    La ignorància porta a la por.
    La port porta a l’odi.
    L’odi porta a la violència. Aquesta ès l’equació.
    Averroes

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

61 Relats

257 Comentaris

42604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni