La distància

Un relat de: Endevina'm
La distància


La distància volguda
no ens separa del tot.
La veig marxar
i no l'he deixat encara.

Costa observar horitzons
que deixen d'estar lluny.
És quan els tens a l'abast
que no saps on ets, i t'angoixa.

Ara visc mirant el futur
és difícil deixar llast i no mirar
enrere. Hi vivia tan bé!
Ignorant l'esdevenidor.

Soc aquí,
avanço amb passa ferma
amb aquella passa ferma
que no mostra el dubte.

Un dubte que viurà sempre
amagat en el costat fràgil
de l'existència quotidiana.
Sense cap abast tangible.

Respira amb mi
dins meu
al meu voltant.
Evitant la distància.





Sofia (Bulgària) Juny 2024

PS
De com costa dir adeu i desaferrar-se de llocs i moments que t'han acompanyat tant de temps. De com costa afrontar que el futur és allò que veiem venir, i que sempre ens sorprèn, malgrat tot, en el nostre present vital.

Comentaris

  • L'endevino?[Ofensiu]
    Eloi Peri | 08-07-2024

    És l'art de mirar endavant, enyorant el millor passat.
    També n'estic segur que hi ha molt més del que jo soc capaç d'apreciar, i no puc endevinar.

  • NO SÉ QUÈ[Ofensiu]
    Ravegal | 06-07-2024

    Moltes vegades em costa entendre la poesia que no és prou explícita (i sovint no les llegeixo). Penso que diuen moltes coses per a qui les ha escrit o viscut, però no hi sé entrar. Amb aquesta m'he quedat a mitges, però m'ha mogut no sé què. Per tant, felicitats!

  • Distància [Ofensiu]
    Prou bé | 06-07-2024

    Absència i enyor. I malgrat tot, avançar amb pas ferm posant més distància al passat i apropant--nos al futur sempre sorprenent. (Sí tenim intacta la capacitat de sorprendre'ns)
    Amb total cordialitat

  • Sentir és bonic[Ofensiu]
    Nua Dedins | 04-07-2024 | Valoració: 10

    Bonic, bonic... i molt reflexiu. Certament, caminem mentre vivim, allò estàtic no existeix. Tot sempre està en moviment i canvi constant...

    Em quedo amb aquest fragment tan savi:

    "Soc aquí,
    avanço amb passa ferma
    amb aquella passa ferma
    que no mostra el dubte."

    Ara i aquí. Gràcies per compartir aquest escrit amb tots nosaltres 'Endevina'm'.

  • El temps...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-07-2024 | Valoració: 10

    és passat, present i futur. És ben cert que costa deixar el bo que hem viscut, sobretot si són vivències viscudes amb persones estimades. El passat és passat, però els records sempre formaran part del nostre present, i el futur sempre serà una incògnita.
    Quin poema més bonic Endevina'm.


    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

69 Relats

284 Comentaris

52072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!