Votem el RPV 336 - TEMPS DE MADUIXES

Doncs sí, finalment hem tingut quatre maduixes, i això ja dona per fer una bona degustació, i si són maresmenques, per a mi, millor.

Voteu els dos poemes que escolliu, i per ordre de preferencia.

01 - Maduixes [adolescents]

Venia d’un somni carregat de realitat.
Sensacions de gust que vagarejaven
amunt i avall de la meua àvida pell
des d’uns llavis emporprats de deliri.

Havíem sortit, de nit i a les fosques;
sabíem d’un hort, avinent i discret;
palpar, collir, un mos de maduixes;
què exquisides són si són robades.

Llavi contra llavi, maduixa i bes,
tendra metàfora.

02 - Dolçor


Temps d’ensumar l’estiu
quan l’escalfor del sol
és còmplice encara i estima la pell.

La il•lusió de la descoberta
d’aquelles maduixes madures
que treuen el cap, entre les verdes,
tant dolces, sense més!

Temps que desperta de nou
olors del record, que et retornen
a la senzillesa que commou.

03 - Vora mar.

Exempta d'impaciència
la noia
mossega amb estratègia
records i calma.

A la llum de la platja
tremolen
sabors i emocions.

Lluny, la ciutat coixeja
un temps de cartró i fàbrica.


04 - Demanem maduixes i ens serveixen maduixots


Busquem un mantell verd amb vermelles espurnes
entre pins tan vellets que l'escorça es disputa
amb el dolmen cobert per mil·lennis de runa
el prestigi de ser més antics que la lluna.

Amb un cistell al braç hem de fer com les bruixes
comminar als esbarzers amb la sonora pluja
de versicles antics perquè ens respectin les cuixes
per arribar sencers on neixen les maduixes.

Molt delicadament les prenem amb els dits
que de fràgils com són aquests fruits tan petits
els podria esclafar un excés de brogit
o del monstre del bosc un amorós sospir.

El confonen sovint fins i tot els més savis
quan les fan sensuals com si fossin uns llavis
amb el seu germà gran americà del nord
que de fraguera neix i se'n diu maduixot.



I quan estem tots votats, coneixerem el nou reptaire. No us encanteu, eh!