Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
Intervenció de: Ness | 26-11-2023Aquí teniu el proper REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
La natura n’és el millor exemple. No la dominem, ni la controlem. Això sí, l’estem portant pel pedregar... El que està clar és que quan treu la seva rauxa és imprevisible. Per això us proposo el títol Descontrol.
A veure quins poemes us suggereix. Teniu temps fins el proper diumenge 10 de desembre.
https://pixabay.com/es/photos/rel%C3%A1mpago-rayo-un-golpe-tiempo-845848/
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
rautortor | 26/11/2023 a les 22:13
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
rautortor | 26/11/2023 a les 22:14
-
Si fora un llamp
kefas | 02/12/2023 a les 17:13
Si fora un llamp
penetraria
en son glamur
per traspassar-la
amb la infinita llum
del meu voler.
Voldria
que tingués set
i assedegar-la
amb la humitat
del núvol del saber
Sabia
que el raig de llum
travessant-la
li destruiria totes les arrels
conscients
que sense arrels
alimentar-nos
seria fer-nos fora d'aquest temps
per navegar per sempre en l'abraçada
del foc
les branques
i el no-res.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
aleshores | 03/12/2023 a les 11:04Sense tu, i amb tu i sense tu
en el fred migdia de desembre,
per més que el sol d’hivern escalfi
I jo fassi temps tot passejant
en el llim de l’espera.
Faltarà un llampec que irradiï
sobtat per bé o per mal,
la solitària plana davant meu,
i em desperti o em dugui
allà on m’esperen.
-
L'esclafit de fulgor violent
Endevina'm | 03/12/2023 a les 12:13L'esclafit de fulgor violent
finirà ennegrint l'escorça,
ramificada la seva llum pel camp.
Quan et visiti, intempestivament,
el deu del llamp,
com qui l'ha llaurat,
oberta quedarà la nafra.
Rebrotarà l'escorça,
ningú l'ha de fer morta.
Si algú controlava els fats,
fa temps que no ens sent.
De la llar guaridora cal restar amatent.
És cert que mirar al cel reconforta,
però allí no hi trobarem cap resposta.
La natura és salvatge,
i nosaltres desitgem dominar-la,
però sols deixem, inevitablement,
més mort el paisatge.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
Prou bé | 08/12/2023 a les 09:08La flama ardent
La terra assedegada
Espera la pluja
Els deus, inclements
Regalen tempestes
Grans terrabastalls
Esqueixen els cels
Campen llamps i trons
En el firmament
En la terra eixorca
Crema un l'arbre
Un llamp hi ha fet niu
I no és pas miracle
Que no es consumeixi!
Que resti dempeus!
Com la flama ardent
És far d'esperança
(Havent rellegit: "Després de La Tempestat" de J. Maragall)
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
Atlantis | 09/12/2023 a les 11:09Com un llamp
Com un llamp
la vida em colpí una vegada
em sacsejà i cremà
les branques, tronc i cames.
Com un llamp
m’atrapà i m'envaí la por
sobtadament de manera profunda.
m’emplenà de dolor.
Com un llamp
-jo era un arbre jove i tendre-
em vaig reduir a res
em vaig convertí en cendra.
Com un llamp
vaig néixer un altre cop
portant a les entranyes
tot el caliu del foc.
-
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 327: DESCONTROL
Atlantis | 09/12/2023 a les 14:23* em vaig convertir
-
L’om i el llamp
rautortor | 09/12/2023 a les 19:53
Al olmo viejo, hendido por el rayo
Antonio Machado
Tot esdevingué quan cel i terra,
desagermanats de per vida,
maldaren, si més no, per un bes,
un bes apassionat, incandescent.
I fou llavors que el déu del llamp,
compadit de tan gran infortuna,
els travessà amb un foc abrasador,
indefugible, com la fletxa d’un cupido.
S’estremí la terra, bramulà el cel,
s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
el foc del desig va penetrar furient,
branques enllà, al ventre de la terra.
De continent, les flames il·luminaren
la negritud del paisatge, enjogassades.
Aleshores aparegué el tuf de la parca,
disposada a tallar els fils d’un om ert.
Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
del feraç abril revifarien amb nova brosta
el tronc badat, que altra vegada, reverdits,
s’aixecarien els seus braços devers el cel.
-
Canvis a la darrera estrofa
rautortor | 10/12/2023 a les 09:38
Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
del feraç abril revifarien amb nova brosta
el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
els seus braços tornarien a engalanar el cel.
-
Nou canvi al darrer vers
rautortor | 10/12/2023 a les 17:02
els seus braços vestirien el cel de maragdes.
-
Text definitiu
rautortor | 11/12/2023 a les 09:36
Al olmo viejo, hendido por el rayo
Antonio Machado
Tot esdevingué quan cel i terra,
desagermanats de per vida,
maldaren, si més no, per un bes,
un bes apassionat, incandescent.
I fou llavors que el déu del llamp,
compadit de tan gran infortuna,
els travessà amb un foc abrasador,
indefugible, com la fletxa d’un cupido.
S’estremí la terra, bramulà el cel,
s’esquinçà l’obscur llenç de la nit,
el foc del desig va penetrar furient,
branques endins, al ventre de la terra.
De continent, les flames il·luminaren
la negritud del paisatge, enjogassades.
Aleshores aparegué el tuf de la parca,
disposada a tallar els fils d’un om ert.
Mes, no sabia que les llàgrimes dolces
del feraç abril revifarien amb nova brosta
el tronc badat i que altra vegada, reverdits,
els seus braços vestirien el cel de maragdes.
-
Zeus
helenabonals | 10/12/2023 a les 11:38
Per què fer un poema que és prosa?
Per què escriure tan sovint?
I aquell horror vacui dels que són buits?
Si el poema és només un llamp,
i el tro n'és la interpretació,
no cal maldar perquè caigui del cel.
Però si construir un parallamps,
un arbre amb les arrels fetes
de memòria involuntària. -
RE: Zeus
helenabonals | 10/12/2023 a les 11:56Però sí construir un parallamps (m'he deixat l'accent)
-
Ínfima matèria
deòmises | 10/12/2023 a les 17:56
I l'arbre solitari suporta l'energia del llamp amunt
I avall, en el senderi del desvari com qui contempla
Les columnes altes, sense un bri de fe, enmig del temple
I no sap de l'existència de Déu en aquell conjunt,
I resa mancat de paraules, murmura mots buits sense entendre
L'entorn que l'envolta, i el brancam, a la intempèrie del camp
I pressent la tempesta, la veu del tro, la fúria del llamp,
I el que era carn esdevindrà finalment pols, després de ser cendra,
I les arrels cercaran l'aigua en els pous de la set i la caterva
Coneixerà els noms de les plagues d'Egipte, la vida i la mort,
I el Paradís, com un jardí de delícies, serà el reliquiari
D'allò que es perd pel camí de la vida, gràcies a l'ànima superba,
I tan sols quedarà el color de l'herba en el record
Del cos moribund abans de saber-se ínfim com el verm i l'arbre solitari...
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- La mostra d'amor més sincera (1 comentaris)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (2 comentaris)
- QUI DIU...? (9 comentaris)
- Sento (2 comentaris)
- Sort de pallús (4 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- QUEDA-TE'L (14 comentaris)
- Amics sempre units (5 comentaris)
- Delineo ergo sum (2 comentaris)
- Denuncia o mor (5 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23070 lectures)
- Ànimes I coses (22286 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (2961 lectures)
- Seny i Rauxa (735 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (603 lectures)
- CULPABLE! (549 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (522 lectures)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (500 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (296 lectures)
- EFECTES SECUNDARIS (283 lectures)
Nous més comentats
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (10 comentaris)
- QUI DIU...? (9 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- CULPABLE! (6 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- QUI DIU...? (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)
- Ells (Agrada a 2 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)