De tota mena

Un relat de: Atlantis
De tota mena

Hi ha tota mena de lletraferits. En conec alguns que parlen molt engolats. Sembla que estan representant una obra de teatre. Cerquen les paraules mes rebuscades i fan metàfores tothora. I així diuen: Ahir, quan el sol s’havia amagat per ponent, em vaig ajaçar a la riba i em vaig embolcallar amb la seda dels llençols com uns braços amorosos que , per explicar que se’n van al llit. O bé Quan la llum de l’horitzó ha penetrat per les persianes de la cambra, el meu cos s’ha esllenegat i ha emprès el vol, quan es lleven.
Sempre fan la impressió que estan recitant un poema.
Conec una lletraferida, que mai acabarà el seu llibre, perquè no troba la paraula perfecte, que encaixi amb allò que vol expressar. Sempre va amb un llibre sota el braç i casa seva sembla una biblioteca. Llibres de tota classe, des dels clàssics fins al best-seller, diccionaris, enciclopèdies, llibres de gramàtica i retòrica s’escampen per la sala, per la tauleta de nit i l’escriptori.
Alguns dels lletraferits son una mica carrinclons i d’altres et miren amb un to de superioritat que no es pot aguantar.
Tot i totes elles tenen alguna cosa en comú: Un ego tan gran que no cap en l’espai que trepitgen.
Altrament, n’hi ha que son un pou de saviesa, però quan parlen o posen les seves lletres sobre el paper o a la pantalla de l’ordinador, troben la paraula justa. Una paraula senzilla, no cal que sigui sofisticada, carregada de significat. I quan t’arriba et fa tremolar.
Aquests son els que m’agraden.



Del repte clàssic: Lletraferits


Comentaris

  • Lletraferits genials[Ofensiu]
    Aljezurful | 17-04-2024

    Hi ha "lletraferits" genials, com en Tolstoi (en general gran part de la generació del s XIX Russa) o el gran Stefen Zweig, per posar uns (de tants i tants) exemples.

  • Un relat excepcional [Ofensiu]
    Ginebreda | 15-04-2024

    A més de relat és tota una declaració de principis amb la que estic totalment d'acord. I tu ets de les lletraferides que m'agraden, de les que, amb una sola parsula, remouen sentiments. Molt bon relat i excepcional.

  • I quan t'arriba et fa tremolar[Ofensiu]
    llpages | 14-04-2024 | Valoració: 10

    L'encapçalament d'aquest meu comentari ho és tot, és la clau de tota literatura, en el format que sigui (prosa, poesia, etc...). O t'arriba o ja pot oblidar-se. Ara bé, que aquest petit miracle de la paraula vingui d'un lletraferit una mica repelent o bé d'algú altre, això ja dependrà del que la musa de la inspiració decideixi. A mi els lletraferits que tan bé retrates en el relat no em fan ni fred ni calor, potser em desperten sentiments de llàstima perquè s'han convertit en esclaus de les paraules. Hi ha grans escriptors que són personalitats odioses, i aleshores entrem en el dilema de si ha de prevaler la paraula o el seu autor a l'hora de valorar una obra. Però això ja són figues d'un altre paner...

  • Lletraferida completa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-04-2024 | Valoració: 10

    Una bona crítica sobre els que són tan profunds lletraferits. Molt ben expressat, pas per pas com és un lletraferit. L'he trobada molt entretinguda i enginyosa. Saber posar la paraula justa és essencial i tu ho has aconseguit.
    Enhorabona.
    Bona vesprada.
    Cordialment.

  • La paraula justa[Ofensiu]

    Bon dia, Atlantis:

    M'ha fet gràcia com classifiques a aquesta gent. Em donen ganes de conéixeer aquest repertori de lletraferits. No he coincidit amb tants, per a mi que els de la meua zona s'amaguen o jo mateixa no surto, perquè m'agrada més crear i escriure i aquest acte requereix moltes vegades de solitud...

    Jo sí que em considero lletraferida i malgrat busqui la paraula justa per a expressar el que vull transmetre, de vegades em perdo per altres camps poètics que intento explorar. I és que les paraules em guien i ho son tot.


    Una abraçada i a continuar amb les lletres,

    Helena

  • I ara. què et dic jo?[Ofensiu]
    kefas | 12-04-2024


    Soc un lletrincís, perquè prefereixo la ferida incisa a la contusa, que es rebrega el magí per enfilar els mots com ho faria un poeta. Al vespre m'ajaço encara que els llençols no s'hagin planxat i al matí m'agrada que em penetri alguna cosa, si més no el raig de llum que s'escorre per l'escletxa de la persiana. No arrossego llibres pel mal costum de portar sempre les mans a les butxaques i per la meva altura de mires més que superior tiro més a suprem, com el tribunal aquell que fa el que li dona la gana i, potser, precisament per això.
    M'agrada molt el teu retrat de la lletraferidesa diversa i ara mateix, jo que soc de la LCLSEE, la Lliga Contra La Senzillesa En l'Escriptura, no sé en quin calaix capficar-me. Ajuda'm!

  • Bon apunt[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-04-2024

    És cert que quan es fa un abús de la metàfora, fa que la lectura resulti més feixuga, i fins i tot de vegades incomprensible. Així i tot, n'hi ha per a tots els gustos. Això, en cap cas significa que un lletraferit d'aquestes característiques tingui un gran nivell, però personalment, estic completament d'acord amb la resolució i el punt de vista d'aquest relat.

    M'ha agradat molt.

    Rosa.

  • Carrinclonades[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2024

    Coincideixo amb la teva apreciació. Molt bo tot això que diuen per expressar que van anar a dormir i al matí es van llevar. No en conec gaires d'aquests, suposo que el meu esperit silvestre els espanta, també crec que és millor així. Dels que són un pou de saviesa te'n pots fiar i fer-los cas.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

164 Relats

1409 Comentaris

103060 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com