Cercador
El més enllà de l'avi Pepet
Un relat de: Prou bé- Compartir:
El garrofer
Assegut al sillonet de vímet a l’ombra de la parra del pati del darrere de ca seva rumiava en l'última xerrada que havien tingut aquest matí en el banc del “si no fos” ell i el seu amic, de sempre, en Miquelet.
Ves que ja són grans, vells és que són, i encara s’anomenen com sempre Pepet i Miquelet.
Tal com els cridaven les padrines a l’hora d’entrar a sopar. Sempre encertaven el moment més important del joc de bales. I mira que no se les podia fer esperar, que potser voldria dir al llit amb la panxa buida!
Viuen costat per costat, al carrer del mig del poble.
Carrer del mig? Si és l’únic carrer que hi ha! Perquè al reguerot del darrere de les cases no se li pot dir pas carrer i al descampat de l’altra banda de la plaça, tampoc!
Ai! La plaça! Un racó que s’eixampla entre cantonades. És clar que com que hi donen l’església i el balcó de l’ajuntament tothom entén que cal dir la plaça.
Tothom! Aviat és dit! Sí que som tothom els quaranta vilatans que quedem aquí. Entre els que marxaren i els que s’han mort, aquests quaranta som tothom.
Els que marxaren, no pas els morts, tornen. Tornen a l’estiu amb canalla.
La canalla d’ara no juga a bales al carrer. S’estintolen a la paret de les cases, asseguts a terra, tots amb aparells a les mans mirant el que en diuen pantalles i ni tan sols es parlen. Això sí, a vegades riuen i es tusten enriolats.
Parlar! Això sí que ho fan ell i el seu amic Miquelet, repenjats als seus gaiatos. Ho fan cada matí des de fa un munt d’anys, des que van deixar d’anar al tros. Jubilar-se creu que es diu ara!
No s’han jubilat mai de discutir. Parlen de qualsevol cosa d’ací i d’allà.
I del més enllà li ha etzibat avui en Miquelet! Es veu que el sent a tocar.
Ben pompós li ha preguntat què creu que s’hi trobaran.
S’ha escurat un grumoll de pa que li ha quedat a la gola de les sopes de l’esmorzar i…
Guaita, Miquelet! Ni una guspira d’il·lusió a pensar-hi en tinc!
Saps quin és el meu “més enllà”? Tot el que hi ha més lluny del garrofer on acaba el poble!
Què vols? D’aquí no hem sortit mai!
Relat presentat al RepteClàssic El més enllà Juliol 2024
Assegut al sillonet de vímet a l’ombra de la parra del pati del darrere de ca seva rumiava en l'última xerrada que havien tingut aquest matí en el banc del “si no fos” ell i el seu amic, de sempre, en Miquelet.
Ves que ja són grans, vells és que són, i encara s’anomenen com sempre Pepet i Miquelet.
Tal com els cridaven les padrines a l’hora d’entrar a sopar. Sempre encertaven el moment més important del joc de bales. I mira que no se les podia fer esperar, que potser voldria dir al llit amb la panxa buida!
Viuen costat per costat, al carrer del mig del poble.
Carrer del mig? Si és l’únic carrer que hi ha! Perquè al reguerot del darrere de les cases no se li pot dir pas carrer i al descampat de l’altra banda de la plaça, tampoc!
Ai! La plaça! Un racó que s’eixampla entre cantonades. És clar que com que hi donen l’església i el balcó de l’ajuntament tothom entén que cal dir la plaça.
Tothom! Aviat és dit! Sí que som tothom els quaranta vilatans que quedem aquí. Entre els que marxaren i els que s’han mort, aquests quaranta som tothom.
Els que marxaren, no pas els morts, tornen. Tornen a l’estiu amb canalla.
La canalla d’ara no juga a bales al carrer. S’estintolen a la paret de les cases, asseguts a terra, tots amb aparells a les mans mirant el que en diuen pantalles i ni tan sols es parlen. Això sí, a vegades riuen i es tusten enriolats.
Parlar! Això sí que ho fan ell i el seu amic Miquelet, repenjats als seus gaiatos. Ho fan cada matí des de fa un munt d’anys, des que van deixar d’anar al tros. Jubilar-se creu que es diu ara!
No s’han jubilat mai de discutir. Parlen de qualsevol cosa d’ací i d’allà.
I del més enllà li ha etzibat avui en Miquelet! Es veu que el sent a tocar.
Ben pompós li ha preguntat què creu que s’hi trobaran.
S’ha escurat un grumoll de pa que li ha quedat a la gola de les sopes de l’esmorzar i…
Guaita, Miquelet! Ni una guspira d’il·lusió a pensar-hi en tinc!
Saps quin és el meu “més enllà”? Tot el que hi ha més lluny del garrofer on acaba el poble!
Què vols? D’aquí no hem sortit mai!
Relat presentat al RepteClàssic El més enllà Juliol 2024
Comentaris
-
Poblets...[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-07-2024
replets d'històries d'avantpassats, que ressonen a la plaça d'un petit poble. La senzillesa del dia a dia, en la que estan immersos els seus pocs habitants, és l'únic que el manté viu.
Preciós relat Prou bé.
Una abraçada.
Rosa.
l´Autor
142 Relats
1374 Comentaris
57506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com