auto-crim

Concísa però sucosa, aquesta història d'un suïcida compulsiu que fins i tot a l'altre barri (així la interpreto jo) busca la manera de tornar-se a matar.

Només una objecció: dubto que cap suïcida se n'hagi sortit, amb aquest sistema d'auto-ofegar-se amb el coixí, tret que hagi aconseguit la col·laboració d'una altra persona.

Auto-crim o llibertat?, tots som lliures de decidir, encara que hi hagi decisions que no entenguem. El teu personatge va decidir i per a ell crec que per ara, no li va tan malament.

Enhorabona i molta sort,

Fins aviat,

Neus

Sembla un relat del "més enllà" on les persones, un cop mortes, passen per un hospital espiritual abans d'entrar al Jardí de l'Edèn.
Potser també després d'intentar suicidar-se infructuosament, tot i que viu, va quedar "mort en vida" i tancat en un psiquiàtric.
Ho deixes molt ben obert (a la imaginació de cadascú).

Quanta imaginació, que em perd en el seu crim. Era molt bo amb els altres i a la vegada psicòpata. M'ha esborronat!, la pell.
Enhorabona, Atlantis.

Que tingues bona sort.
Cordialment.

No acabo de tenir clar si es va matar o no, però m'agrada la idea i l'exposició de la mateixa. La imaginació de l'autora és notable, enhorabona!

o potser simplement desig de traspassar a l'altra banda o de descobrir quina d'elles és la planta més verinosa. Fet i fotut, el fet que és que es va matar, bé, si més no, ho va intentar. Un relat ben original, que necessita una gran dosi d'imaginació.

Sort Atlantis.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats