Origen

Tinc entès que les dones gregues o romanes quan estaven en estat de bona esperança es feien envoltar de belles estàtues a les quals no deixaven d'admirar per tal que llurs nou-nats nasquessin formosos. Serà que durant la gestació el nom de Cal Picat el va interioritzar en excès?

...que ocurrent i divertit! Enhorabona Atlantis! Cordialment, Magda

Mmm... ves a saber què va passar aquell estiu... però segur que alguna cosa hi té a veure!

Un bon microrelat!

Un paler. Ens llegim. Sort.

És que va estar molt de temps en la masia. Per això, la mare li deia aqueixa expressió "de cada picada", "cara estimada".
Molt bon relat, Atlantis.
Enhorabona i que vaja la sort.
Cordialment.

que quan era petita la meva àvia ens deia: cara rosada, cara estimada, qui no passa de tres no val res i qui passa de quatre és el més maco.

Molt ben trobat i encertat pel tema dels malnoms. M'ha agradat molt. Cordialment.

En un microrelat com cal. Divertit, concís, i amb sorpresa final.
Sort
Amb total cordialitat

Un relat curt, senzill i bonic. Va contra totes les lleis conegudes de la gnètica, si no hi ha adulteri pel mig, que també pot ser, però sempre es pot creure que les casualitats tenen algun sentit i somniar...

La potencial influència de la casa en la gestació? Qui sap. Somriure arrencat. D'això es tracta.

pigada i Pigat. Bon joc amb les paraules derivades. Has lligat amb molta habilitat un relat molt original. A veure si encertes la meva endevinalla, que estic segura que ho faràs.

Enhorabona i sort Atlantis.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats