menú deliciós

Un relat de: Atlantis

El Ricard i la Mercè eren una parella feliç. Tenien deu fills i anaven una mica justos de diners . La Mercè era un àngel a la cuina, però per a tanta colla havia de fer mans i mànigues per emplenar la panxa a tots. Feia, el que ara en diríem, cuina d’aprofitament.
Per dinar escudella : ossos de vedella i de porc, carcanada de pollastres, cigrons, molta verdura i un tall de pilota que es repartien un trosset cada ú. També verdura : col i patata, bròquil, bledes...
Per sopar sopa del suc de la verdura que havien menjat el migdia. Després una truita de patates que barrejava amb una mica de llet i farina perquè allargués més. Altres vegades feia croquetes de la resta de l’escudella o els cigrons que havien sobrat del migdia amb una mica de cansalada. A tots els àpats feien servir la cullera i la forquilla. El ganivet menys, ja que mai tenien un entrecot.
Totes aquestes menges les trobaven exquisides però el que més els hi agradava era el dia que hi havia menuts.
La pollastraire ja li guardava els fetgets dels pollastres i sobretot la sang que venia coagulada com si fossin flams. Si havia sort hi posava el cor, el pedrer, i altres menudències. Feia un sofregit deliciós que tots sucaven amb uns bones llesques de pa.
Era el sopar estrella : menjar sang i fetge.
Ara sembla que s’ha posat de moda en alguns restaurants d’elit.


Presentar al relat clàssic Sang i fetge

Comentaris

  • Menjars dels temps passats[Ofensiu]
    aleshores | 25-01-2024

    Jo recordo la freixura i altres menges com els moniatos, les figues, la solitària costella de xai que deixava ben escurada. Per sort no s’entretenien massa a explicar d’on sortia la carn.

  • La Mercè bona cuinera. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-01-2024 | Valoració: 10


    Ho he llegit a poc a poc i m'ha enriquit el vocabulari que fas en tot el relat. Està molt bé per a presentar-lo a un concurs literari. I al ser biogràfic, m'ha fet pensar, que és de veritat.
    Enhorabona, Atlantis.
    Gràcies per llegir-me el meu relat "La butxaca del sastre".
    Ens continuem llegint.

    Cordialment.

    Perla de vellut


  • Ah, la melsa![Ofensiu]
    kefas | 11-01-2024

    És l'estrella dels meus àpats de fetge amb ceba. Me l'has fet recordar i ara l'enyoraré fins que em portin el proper cadàver.

  • Inspiració [Ofensiu]
    Prou bé | 11-01-2024

    M'ha agradat enllaçar el meu relat al teu. Ni tu ni jo ens volíem decantar per un relat truculent, ha estat evident. Quan vaig llegir el teu vaig tenir la idea de relacionar veïns de replà.
    Fantàstic el record de totes les menges pròpies d'aquella època que també va ser la meva quan era nena.
    I... El "platillo" de sang i fetge feia que em llepés els dits!

  • Cuinar m'agrada...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-01-2024

    però menjar encara més. Un plat que sempre m'ha encantat, ara fa anys i panys que no n'he menjat. Malgrat les mancances evidents de l'època, és ben cert que les mares feien mans i mànigues amb els pocs productes que podien permetre's per omplir el cistell i després cuinar-lo amb aquell afecte i delicadesa per tota la família. Aquest relat per a mi té un gran significat, i l'he gaudit moltíssim. I és ben cert el que diu el Sr. Garcia, sembla que us hàgiu posat d'acord Prou bé i tu. hahaha.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Gastrorelat[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-01-2024

    Una parella feliç. benavinguda i prolífica, certament. En aquest relat la sang i el fetge són ben literals, aquestes coses s'havien menjat i tinc entès que ara es tornen a menjar, una bona idea, són coses nutritives i delicioses.
    Aquest podria ser un gastrorelat, ara que la moda és posar la paraula "gastro" davant de qualsevol cosa.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

158 Relats

1350 Comentaris

97489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com