Escenaris per després

Un relat de: Atlantis
Escenaris per després

Quan algun cop marxaves per viatjar al teu món
el llit era una platja agresta i solitària
la sal m’acaronava, les algues m’abrasaven
i en el llindar de casa hi havia l’esperança.

Quan vas marxar del tot va ser un desert la cambra
el cactus em punxaven i la boca resseca
de tan cridar sorgia, a dins de la nit fosca.
La porta era tancada amb pany i forrellat.

Ara visc en un jaç que és un plàcid bassiol
amb peixos de colors i algunes granotetes.
El fons és ple de llot que enterboleix la vida,
pro jugo amb molsa i joncs. Relíquies de l’abans.

Un ocell amb plomatge, d’un perla gris, em mira.

31 de desembre del 2023

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 05-01-2024 | Valoració: 10

    Per més escenaris que ens afrontem en aquesta vida, mai estarem prou preparats.
    Com sempre, Atlantis, una poesia exquisida. Jugues molt bé i amb una gran soltesa les imatges i les paraules i el resultat és l'esperat: imatges, paraules dins d'un estel d'elegància.
    Fins aviat,
    Neus

  • El llot permanent[Ofensiu]
    Aljezurful | 03-01-2024

    Trist. Viure amb uns records que, llevat ens poden facilitar el dia a dia no poden amagar "el llot" permanent que ens deixa la pèrdua. Ho lamento.
    Potser no tornaras a obrir la porta tancada, potser si. Tampoc serà cap traició, serà només seguir caminant endavant.

    Llevat tot, Bon Any nou Atlantis!

  • Temps i adaptació[Ofensiu]
    llpages | 03-01-2024 | Valoració: 10

    El relat d'una pèrdua i el temps que tot ho guareix (o quasi). Desesperació que dóna pas a un nou estat d'esperança, que el temps acabarà de polir. Uns versos amb molta força plàstica, com ens tens acostumats. Bona entrada d'any, Atlantis!

  • Temps i adaptació[Ofensiu]
    llpages | 03-01-2024 | Valoració: 10

    El relat d'una pèrdua i el temps que tot ho guareix (o quasi). Desesperació que dóna pas a un nou estat d'esperança, que el temps acabarà de polir. Uns versos amb molta força plàstica, com ens tens acostumats. Bona entrada d'any, Atlantis!

  • L'esperança d'un món. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-01-2024

    Descrit amb molta disciplina. Ressalta la placidesa dels animals, on és molt ben plantejat amb bones imatges.
    Els escenaris es veuen a poc a poc i molt profunds.
    Enhorabona, Atlantis.
    Cordialment.

  • Les coses i les imatges.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-01-2024

    Les teves poesies sempre es troben plenes de referències al món sòlid, material: la platja, la sal, les algues, el llindar, només a la primera estrofa.
    Aquesta característica fa que la poesia més abstracta sempre et faci tocar de peus a terra, sempre hi ha una referència al món tangible. És clar que aquestes referències materials, sovint són simbòliques, són imatges, no es refereixen a la realitat visible, com els peixos i les granotetes.
    M'agrada molt aquesta manera de fer imatges molt poderoses amb un material tan terrestre.

  • Cercant...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-01-2024

    el consol d'una important pèrdua. Un poema colpidor confegit amb un bri d'esperança i uns versos plens de riquesa i intensitat.

    Rosa.

  • Poema[Ofensiu]
    Prou bé | 02-01-2024

    Un cant a l'absència, en tres temps.
    Es el retrat d'una realitat dura i dolorosa. Amb tot en el últim temps sembla haver recuperat quelcom que no arriba a l'alegria de viure, però sí una certa capacitat d'adaptació, encara que, emprant la fantasia...
    Imatges molt ben trobades del desert en contraposició de la platja, de l'aigua que abraça i el cactus... Allò que és temporal, va i ve, i el que es definitiu és queda...
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

158 Relats

1350 Comentaris

97485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com