Cercador
Escenaris per després
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Quan algun cop marxaves per viatjar al teu món
el llit era una platja agresta i solitària
la sal m’acaronava, les algues m’abrasaven
i en el llindar de casa hi havia l’esperança.
Quan vas marxar del tot va ser un desert la cambra
el cactus em punxaven i la boca resseca
de tan cridar sorgia, a dins de la nit fosca.
La porta era tancada amb pany i forrellat.
Ara visc en un jaç que és un plàcid bassiol
amb peixos de colors i algunes granotetes.
El fons és ple de llot que enterboleix la vida,
pro jugo amb molsa i joncs. Relíquies de l’abans.
Un ocell amb plomatge, d’un perla gris, em mira.
31 de desembre del 2023
Comentaris
-
Peixos de colors.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 03-03-2024
Com a persona que sóc que sempre he navegat sol en el imprecís camí de la vida...., no puc contrastar amb el teu sentit poema el que suposa una pèrdua amorosa i l'acceptació d'aquesta per mitjà de la conformitat i el retrobament amb el món d'un mateix... Els peixos de colors possibiliten que hi hagi vida després de la vida....
-
El llot permanent[Ofensiu]Aljezurful | 03-01-2024
Trist. Viure amb uns records que, llevat ens poden facilitar el dia a dia no poden amagar "el llot" permanent que ens deixa la pèrdua. Ho lamento.
Potser no tornaras a obrir la porta tancada, potser si. Tampoc serà cap traició, serà només seguir caminant endavant.
Llevat tot, Bon Any nou Atlantis! -
Temps i adaptació[Ofensiu]llpages | 03-01-2024 | Valoració: 10
El relat d'una pèrdua i el temps que tot ho guareix (o quasi). Desesperació que dóna pas a un nou estat d'esperança, que el temps acabarà de polir. Uns versos amb molta força plàstica, com ens tens acostumats. Bona entrada d'any, Atlantis!
-
Temps i adaptació[Ofensiu]llpages | 03-01-2024 | Valoració: 10
El relat d'una pèrdua i el temps que tot ho guareix (o quasi). Desesperació que dóna pas a un nou estat d'esperança, que el temps acabarà de polir. Uns versos amb molta força plàstica, com ens tens acostumats. Bona entrada d'any, Atlantis!
-
L'esperança d'un món. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-01-2024
Descrit amb molta disciplina. Ressalta la placidesa dels animals, on és molt ben plantejat amb bones imatges.
Els escenaris es veuen a poc a poc i molt profunds.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment. -
Les coses i les imatges.[Ofensiu]SrGarcia | 02-01-2024
Les teves poesies sempre es troben plenes de referències al món sòlid, material: la platja, la sal, les algues, el llindar, només a la primera estrofa.
Aquesta característica fa que la poesia més abstracta sempre et faci tocar de peus a terra, sempre hi ha una referència al món tangible. És clar que aquestes referències materials, sovint són simbòliques, són imatges, no es refereixen a la realitat visible, com els peixos i les granotetes.
M'agrada molt aquesta manera de fer imatges molt poderoses amb un material tan terrestre. -
Cercant...[Ofensiu]Rosa Gubau | 02-01-2024
el consol d'una important pèrdua. Un poema colpidor confegit amb un bri d'esperança i uns versos plens de riquesa i intensitat.
Rosa. -
Poema[Ofensiu]Prou bé | 02-01-2024
Un cant a l'absència, en tres temps.
Es el retrat d'una realitat dura i dolorosa. Amb tot en el últim temps sembla haver recuperat quelcom que no arriba a l'alegria de viure, però sí una certa capacitat d'adaptació, encara que, emprant la fantasia...
Imatges molt ben trobades del desert en contraposició de la platja, de l'aigua que abraça i el cactus... Allò que és temporal, va i ve, i el que es definitiu és queda...
Amb total cordialitat
l´Autor
163 Relats
1397 Comentaris
101456 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
