Passeig

He buscat el quadre!
No coneixia aquest pintor. Té un estil molt particular, un estil que el teu poema representa molt bé.
Un plaer!

No coneixia pas aquest quadre o si més no no el tenia present en el meu imaginari artistic....Veig que degut a la meva llarga absència a R.C m'hauré de possar al corrent en comentar els vostres relats ... Com aquest que porta per títol Passeig.... Trobo que escriure un poema inspirada per un quadre és com concloure l'execució d'aquest i alhora fer volar l'imaginació al qui ho llegeix. Com ara jo que m'he sentit lleuger de la càrrega i presió física del viure de cada dia.

Una mà que ens salva...
La millor manera de passejar!
Un poema teu diferent, però que m'ha entrat molt endins i m'ha dut molts records de mans agafades...

M'ha impressionat aquest poema que descrius amb bones paraules del passeig de Marc Chagall. Jo també ho he vist en Google, està molt bé i original.
Gràcies per compartir.
Cordialment.
Perla de vellut

El moment en que res no pesa i se sura a l’espai em companyia. El moment de l’assoliment.

els peus toquin el terra. En llegir-lo, m'he sentit una mica transportat, també m'he notat alleugerit. És el miracle de les paraules quan l'autor està inspirat. Enhorabona!

He buscat al Google el quadre "El passeig" i l'he trobat francament bonic. Chagall ho feia molt sovint això de pintar persones volant, diuen que representa l'amor.
Trobo que has fet una bona interpretació del quadre; el que ell diu en pintura, tu ho dius en paraules. El fons és el mateix: l'amor ens fa volar.

He vist el quadre del que parles, i l'has dibuixat amb un bell poema.

Gràcies.

Rosa.