Un molt bon relat.

Un simpàtic relat.

Com qui no vol la cosa, a la protagonista, això de l'altruisme i que als altres els hi vagin bé les coses, té límits.

Un relat "tremendo"

Anava llegint tot pensat com de malament podia acabar aixó tan i tan bonic.

Me l'he cruspit tan ràpid per saber com acabava que li he hagut de fer una segona lectura per assegurar no haver-me perdut res.

No m'he pogut estar d'escriure un comentari al relat.
Senzillament he gaudit llegint-lo.

Dona gust llegir relats que et fan somriure.

Gràcies per compartir el teu relat.

Et passo el primer consell que em van donar els companys relataires de Relats en Català en els meus inicis. Va bé utilitzar un corrector abans de penjar els textos al portal. Jo normalment faig servir aquest: https://www.softcatala.org/corrector/.

Endavant!

M'ha encantat el ritme i la ironia del relat

M'encanten les persones que no es deixen portar per la corrent. Que no fan i desfan per quedar bé, o perquè toca o per no ser diferents, i que no tenen por a ser ells mateixos.

M'ha agradat això de ser lider d'un mateix.

Quins records! Hi vaig arribar a jugar moltes hores.
En la biologia, aquests éssers serien un clar exemple d'estrategues de la r.

Quan rellegim els nostres propis relats, a més de veure-hi el que hi ha escrit, s'hi barreja tot allò que teníem dins i que ens ha servit per escriure'l, però que en realitat el relat no transmet. Sense adonar-me'n, sé que molts cops dono coses per suposades que el lector no torbarà al text, quedant llavors el relat coix. Pot ser que en el relat que m'has comentat m'hagi passat. Són espermatozous que esperen dins la vesícula el seu moment per poder sortir i fecundar l'òvul.

Per acabar, afegir com fa en Peter, que em sap greu no comentar-te la poesia. D'aquest gènere no en se pas gens.

Salutacions.

Deliciosament deliciós.

A mesura que anava llegint, ho anava visualitzant. M'ha encantat el relat.
El camp de Posidònia, un escenari preciós.