Un relat ben divertit, tant pel to del narrador com del què passa, Ens quedem amb les ganes de saber si la història continua, què en pensa l'altra protagonista, si l'alcohol serà un element indispensable en la relació ...

Un exercici molt recomanable el de la introspecció i més si es fa periòdicament. Valentia, serenor i lentitud. Jo afegiria la necessitat d'un entorn de natura i silenci. Cal revisar el que hem fet, però també amb qui. Qui ha estat per a nosaltres un element nociu. Amb qui hem perdut el temps i amb qui l'hem de recuperar. Cal donar segones oportunitats, començant per a nosaltres mateixos.
Un relat molt ben escrit amb l'alternança de prosa i poesia i un final esperançador. Felicitacions!

Hi ha persones que estan molta estona per acomiadar-se, diuen adéu i tanmateix continuen amb una nova conversa, i també n'hi ha que diuen un adéu ben fluixet, quasi d'esquenes. I és que no en sabem més. Buscar un espai, un lloc, un paisatge com la mar que té moviment i vida interior és una bona solució. Bon relat!

El que més m'agrada del relat és que fan la pilota a quatre mans; el germà gran comparteix amb el petit el seu coneixement, el seu temps i passió. Un bon relat que realça el millor d'una vida de misèria.

Quan una persona compra, és perquè n'hi ha una que ven, i el preu el marca El Mercat. Això és un eufemisme que amaga que és el poderós qui imposa el preu. Tanmateix, a vegades hi ha qui ven fum i qui compra pols. Bon relat!

Aquest relat ens entra molt endins. Qui no ha estat algun cop trist? Però quan la tristesa entra i ja no surt, sinó que creix dia a dia, poca cosa es pot fer. Tanmateix ens queda l'esperança que algú ens ajudi, ens escolti, amb màquina o sense.

Hi ha una dita que diu "si no vols pols, no vagis a l'era" que podem aplicar en aquest cas. M'agrada el sentit d'humor del relat; entomar una mala experiència amb ironia i per què no, amb una infusió.

Un relat d'amor. Sempre hi és i sempre ens espera. Es curiós com el gènere que incorporem en una paraula ens pot fer canviar la visió que tenim; penso en l'oceà amb gènere masculí i la mar amb femení, i potser m'evoquen sentiments diferents. Amb l'edat es perd vitalitat, però es guanya saber valorar i gaudir més de tot plegat.
p.d. Gràcies pel comentari al meu relat "Calor". Són els comentari els que enriqueixen els nostres escrits, encara que com el meu siguin senzills. Em feia gràcia jugar amb la paraula foc i la que es llegeix si la gires, cof, una onomatopeia de la tos d'un personatge de còmic que llegia de jove.

M'agrada el relat personificant les 3 virtuts teologals. Tot i així, potser les tres veïnes no es coneixen o no es relacionen. Podries convidar a totes tres alhora a un berenar al teu pis; segur que totes gaudirien de la trobada i potser anirien més de la mà.
p.d. gràcies pel comentari al meu relat "Calor". Per sort meva l'estiu és estacional. Estic d'acord que valorem més una cosa o una situació, quan podem comparar-la amb una altra.

Tinc un dubte: "el pare es recrea en l'encert". Quin és l'encert? Haver endevinat amb antelació que cauria el vas o haver aturat a temps una bufetada?
Molt bon relat. Els que hem estat fills i pares coneixem bé com se senten els dos protagonistes.

Cendra i fum; fang i llum. Un bon relat que ens transporta en el temps i l'espai per retornar-nos finalment a la realitat de sempre: Quin sentit té la vida si som pols d'estrelles destinats a perdre-la en qualsevol moment.

Un bon relat que ens fa present que molts cops ja no és possible aturar una situació i les seves conseqüències; la sensació que tenim sovint que no podem fer res per canviar el futur o destí.

Un bon relat que ajuda a valorar l'aportació de moltes dones en la Història, sovint silenciades o ignorades.

L'assimilació comença amb l'idioma en que es parla i escriu. Em dic Jordi però en el registre constava Jorge fins que vaig poder canviar-ho als anys vuitanta. M'agradaria veure la cara del funcionari que va haver d'inscriure Jordi quan el va inscriure el seu pare Johan Cruyff, encara durant la dictadura. Un bon relat, amb un final inesperat que ens diu molt d'una època i també de la professió de "funcionari"

La protagonista ens commou. Es considera membre de la resistència catalana i lluita amb una pedra per les seves vides. En realitat, les seves armes són: el coratge i la valentia d'aquell que ho ha perdut tot, i també, per què no, un bri d'esperança. Una petita història molt ben relatada!