Un líder també pot equivocar-se, però serà més bon líder si és capaç de reconèixer els errors, demanar ajut i rectificar.

David Bowie, quan somreia, també ho feia amb els ulls. Hi ha poques persones que ho facin; solen ser persones que gaudeixen molt de cada instant de la vida, i necessiten compartir-ho, com el protagonista del teu relat. Un relat amb un ritme que sedueix, com el somriure de David Bowie

Tant els animals com les persones, tenim unes característiques i actituds que convé entrenar i potenciar. Es necessita paciència, perseverança i sobretot generar una confiança mútua. Felicitacions per un bon relat, que a poc a poc ens descobreix qui és l'objecte de l'entrenament, sense dir en cap moment el seu nom. Sort!

Bona tarda. El teu relat personifica en els animals unes actituds humanes. Ser agosarat, valent, estrateg, qualitats d'un bon líder, i per damunt de totes, donar confiança. Al final de relat en veiem una de nova: ser traïdor. Els humans busquem el poder per al poder i ens deixem embriagar per ell. Això no ho farien els animals. Qui és capaç realment de fer una porcada?
Bon relat que ens fa pensar en les actituds i valors, amb un final que no esperàvem. Sort!

Un relat carregat de lirisme. M'ha agradat molt, i també els consells i apreciacions que li fa el protagonista a la seva neboda. Potser la literatura no és una "bella art", però veu de les mateixes fonts: la natura i la humanitat, i els sentiments i emocions que ens desperten. Sort!

He llegit el relat diverses vegades i he gaudit molt en fer-ho. No acabava d'esbrinar si et referies a alguna persona en concret, i fins i tot havia pensat que potser era algun personatge importat d'alguna de les moltes religions. Tanmateix, he llegit el comentari d' Endevina'm, i sí que s'aplica clarament a Gaudí, encara que pugui no ser en qui pensaves. Per a mi, Gaudí, sí que és del tot imprescindible.

El protagonista preveu amb cinc anys d'antelació l'arribada de la seva parella a l'altre món. El que no sabem és que encara que sigui a un espai idíl·lic, potser el que anomenem normalment com a celestial, és si la parella hi estarà d'acord. M'ha agradat molt el relat; enganxa des del primer moment i et manté a l'expectativa fins al final, sense intuir-lo fins a la darrera línia.

Un relat ben divertit. Estic esperant el comentari d'algun vegetarià que el consideri una blasfèmia. Jo també reconec haver-les provades, i també les farcides de peix o crustacis. El que no havia mai considerat és la possibilitat de fer servir la carn amb una disfressa de vegetal. Molt bona!
p.d. gràcies pel comentari al meu escrit.

En la vida tant és important trobar respostes com fer preguntes. En això rau el progrés. Ara bé, també necessita trobar un lloc pels sentiments i per les emocions, i la neboda ho troba en la seva tieta. Felicitacions i sort!

En el relat aconsegueixes que no se sàpiga qui depèn de qui, el propietari o el treballador. M'ha agradat força quan expliques que "el seu fidel amo va a buscar l'eina".
El protagonista assoleix el que desitja, això sí, fent joc brut. Bon relat!

Un relat en què el pes de la narració va a càrrec dels diàlegs, i això és força difícil quan hi ha tants personatges que ho fan. En aquest cas te'n surts molt bé i transmets les emocions i els neguits de tots ells davant una festa sorpresa.

Un relat ben curt que juga amb la grandària de les paraules per a transmetre'ns quan el batec del cor s'apaga o torna a funcionar. Molt enginyós! Tinc un dubte: és ell qui dona els òrgans o és una decisió dels seus pares?

Ens agrada pagar poc o res i tenir tots els serveis. La meva interpretació del relat és que el protagonista és el govern. Mentre ens solucioni el nostre dia a dia ja en tenim prou. En tot cas, potser l'arribada d'un nou governant ens portarà la sorpresa d'un endeutament no desitjat. Bon relat!

Un relat ben curt que transmet perfectament el missatge que vols donar. Tots coneixem alguna persona que als nostres ulls és vital, que se sent feliç i que gaudeix de tot el que és quotidià. Ens fan el món més agradable. M'agrada el relat. Bona sort!

M'imagino el saló on les persones que s'exposen a la mirada dels visitants intenten destacar; a veure qui és més extravagant! Al mateix temps, els espectadors també ho fan amb la seva vestimenta. Finalment, qui destaca és qui va vestit amb normalitat. Això ens fa pensar en com ens deixem arrossegar tots plegats per les modes, i com el "voler ser com tothom" pot acabar amb la nostra individualitat i llibertat. Felicitacions per un relat tan ben construït i original.