Segurament els humans també van poder descobrir que les lletres que floten tenen un encant propi. Jo crec que els humans també poden aprendre coses dels extraterrestres. En el nostre món, l'intercanvi entre diferents cultures sempre és bo. Un relat ben imaginatiu!

Jo diria que el segle XIV és el segle maleït per la pesta, i el segle XV i XVI el de les conquestes de l'imperi espanyol, però és clar, això no és un llibre d'història, sinó un relat en què tot pot ser real. Aquesta és la gràcia!

És veritat el que dius. El títol d'un relat, d'una novel·la o de qualsevol escrit és molt important. Ens obre unes expectatives sobre el que vindrà després, i si no ens intriga, potser no llegirem res més. Ben pensat!

Ja ho dius bé, quan expliques que un escriptor necessita tenir imaginació, i tu en tens. Quan no tinguis un llibre a mà, o una llibreta, mira al teu voltant i segur que descobriràs històries que naixeran en el teu cap. Endavant!

No hi ha res més bo que la col·laboració de la gent, i en el relat ho expresses molt bé. Jo diria que, en segon lloc, ve la coca del forn d'Avinyonet, uns parents llunyans meus. Felicitacions!

No cal que el que s'explica en un relat sigui realment el que va passar. La gràcia és la imaginació que hi posem quan escrivim, i tu en tens molta. Molt bé!

Jo diria que llegir i escriure es necessiten mútuament. Per escriure s'ha d'haver llegit abans, i no té cap sentit escriure si ningú et llegeix. Un bon relat!

M'agrada molt el relat, un relat narrador i ben viu. Molta divertida l'ocurrència de les pessigolles que li fa el corrector. I el final, en què ens interpel·la directament al lector, insuperable. Qualsevol relat, un cop acabat i revisat, ja no és de l'escriptor; és del lector. I amb aquesta pàgina web, els que escrivim, tenim el privilegi de poder gaudir amb els comentaris dels lectors, que ens fan veure el relat com alguna cosa independent de nosaltres. Felicitacions i sort!

Un relat ben divertit i molt àgil, com ho és la protagonista. Et dona ganes de llegir fins al final i saber com acaba la història. Estic d'acord que ser elegant és una gran virtut, ara no em negaràs que el destí com a caixeres del Mercadona per les companyes de ballet és molt cruel.

El rellotge sense agulles m'ha fet pensar en l'home sense memòria, un home que és conscient de la pèrdua de facultats pel pas del temps. La millor opció és la que pren la dona, encarar-ho tot amb serenor. Bon relat! Sort!

També és un gaudi llegir els teus relats, concisos i amb una idea clara. Estic molt d'acord què la lectura va abans de l'escriptura. Ara quan escrius, també valores molt quan et llegeixen. Amb cordialitat!

Hi ha moltes formes de maltractament, i la psicològica no és poca cosa. No sabem si el protagonista sap que té un altre pare biològic, o si en realitat el que voldria és que fos així i no tenir res a veure amb el pare legal. M'ha agradat com contraposes les olors. Un bon relat que no et deixa indiferent!

Un relat ben divertit i alhora una bona descripció de què és l'ensenyament. Captar l'atenció de l'alumnat, penso que és el més complicat. Entenc que el professor de la darrera fila també devia posar uns ulls com dues taronges quan va sentir la proposta per la pròxima sessió. Felicitacions per un molt bon relat!

Amb aquest final que has escrit, ara no sabem si la noia realment va morir, si es va reencarnar, si és un fantasma o si la noia tenia una germana bessona. Bon relat!

Un relat que ens deixa amb moltes preguntes per fer-nos. Per què aquest noi ha fet aquests crims? Per què ha matat al gos? Com seguirà la història? I per què el número 3 li dona mala sort, quan tant m'agrada a mi?