Aquest relat ens entra molt endins. Qui no ha estat algun cop trist? Però quan la tristesa entra i ja no surt, sinó que creix dia a dia, poca cosa es pot fer. Tanmateix ens queda l'esperança que algú ens ajudi, ens escolti, amb màquina o sense.

Hi ha una dita que diu "si no vols pols, no vagis a l'era" que podem aplicar en aquest cas. M'agrada el sentit d'humor del relat; entomar una mala experiència amb ironia i per què no, amb una infusió.

Un relat d'amor. Sempre hi és i sempre ens espera. Es curiós com el gènere que incorporem en una paraula ens pot fer canviar la visió que tenim; penso en l'oceà amb gènere masculí i la mar amb femení, i potser m'evoquen sentiments diferents. Amb l'edat es perd vitalitat, però es guanya saber valorar i gaudir més de tot plegat.
p.d. Gràcies pel comentari al meu relat "Calor". Són els comentari els que enriqueixen els nostres escrits, encara que com el meu siguin senzills. Em feia gràcia jugar amb la paraula foc i la que es llegeix si la gires, cof, una onomatopeia de la tos d'un personatge de còmic que llegia de jove.

M'agrada el relat personificant les 3 virtuts teologals. Tot i així, potser les tres veïnes no es coneixen o no es relacionen. Podries convidar a totes tres alhora a un berenar al teu pis; segur que totes gaudirien de la trobada i potser anirien més de la mà.
p.d. gràcies pel comentari al meu relat "Calor". Per sort meva l'estiu és estacional. Estic d'acord que valorem més una cosa o una situació, quan podem comparar-la amb una altra.

Tinc un dubte: "el pare es recrea en l'encert". Quin és l'encert? Haver endevinat amb antelació que cauria el vas o haver aturat a temps una bufetada?
Molt bon relat. Els que hem estat fills i pares coneixem bé com se senten els dos protagonistes.

Cendra i fum; fang i llum. Un bon relat que ens transporta en el temps i l'espai per retornar-nos finalment a la realitat de sempre: Quin sentit té la vida si som pols d'estrelles destinats a perdre-la en qualsevol moment.

Un bon relat que ens fa present que molts cops ja no és possible aturar una situació i les seves conseqüències; la sensació que tenim sovint que no podem fer res per canviar el futur o destí.

Un bon relat que ajuda a valorar l'aportació de moltes dones en la Història, sovint silenciades o ignorades.

L'assimilació comença amb l'idioma en que es parla i escriu. Em dic Jordi però en el registre constava Jorge fins que vaig poder canviar-ho als anys vuitanta. M'agradaria veure la cara del funcionari que va haver d'inscriure Jordi quan el va inscriure el seu pare Johan Cruyff, encara durant la dictadura. Un bon relat, amb un final inesperat que ens diu molt d'una època i també de la professió de "funcionari"

La protagonista ens commou. Es considera membre de la resistència catalana i lluita amb una pedra per les seves vides. En realitat, les seves armes són: el coratge i la valentia d'aquell que ho ha perdut tot, i també, per què no, un bri d'esperança. Una petita història molt ben relatada!

La protagonista ens commou. Es considera membre de la resistència catalana i lluita amb una pedra per les seves vides. En realitat, les seves armes són: el coratge i la valentia d'aquell que ho ha perdut tot, i també, per què no, un bri d'esperança. Una petita història molt ben relatada!

La Història ens ensenya, si sabem on i com mirar, que davant d'una desgràcia sempre es busquen culpables. Les dones, per ser dones, hi tenen molts números en aquesta rifa. També ens ensenya que es repeteixen situacions molt similars; el que passa avui, quasi segur que ha passat en una altra època. El teu relat no parla d'una situació en un moment puntual, sinó d'un fet recurrent i que perdura avui. Un bon relat!

Potser cadascú té un forat negre a la seva vida; un final o un nou principi, una segona oportunitat. Un bon relat!

Parlar i per damunt de tot escoltar; també tanmateix, escriure i llegir.
M'ha agradat molt el teu relat i això té mèrit quan a qui llegeix li costa molt entendre i gaudir de la poesia.
p.d. Gràcies pel comentari al meu relat. Què no falti la inspiració!

Causalitat o Casualitat
Causa-efecte o Atzar.
Sols l'atzar podia reunir els dos exploradors en la infinitat de l'espai un primer cop, però a partir d'aquest encontre desapareix la casualitat i és substituïda per la causalitat.
No són éssers oposats, sinó complementaris.
Un bon relat que t'obliga a rellegir-lo més d'un cop i no acabes de saber del cert si has entès el principal.

p.d. He intentat utilitzar el tag de la negreta. No sé si me n'he sortit