Cercador
Les flors que culls
Un relat de: Vicenç Cusí Cussó- Compartir:
He recorregut camins molt llargs
sense recons, sense dreceres
He navegat per tots els mars
empès pels vents que inflen les veles
He vist el lluny a dalt dels cims
He dormit sota les estrelles
He sentit sota els meus peus
la sorra de tots els deserts
He escalat penya-segats
amb un oratge molt advers
He volat alt com els ocells
penjat de les ales d'un estel
He desafiat la gravetat
i m'he acostumat al vertigen
m'he capbussat al fons del mar
només a pulmó i sense oxigen
i he vist de prop els temporals
i les forces que a dins hi palpiten
Però mai,
no he conegut el teu nom
Però mai
m'he banyat en els teus ulls
ni he vist marcir aquelles flors
que cada dia per a mi culls
Comentaris
-
Experiències[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 26-10-2026 | Valoració: 10
Bon dia Vicenç Cusí Cussó:
Has escrit un bon poema basat en les teues experiències de coses que has aconseguit fer en el viatge de la vida. I et diré que has fet molt, has estat penjat en les ales d'un estel és la que més m'ha agradat i tant de bo tothom pogués fer-ho.
L'última estrofa trenca amb tot i crec que la dedica a la seua estimada: que mai ha conegut el seu nom ni s'ha banyat en el seus ulls. Ni ha vist marcir les flors que cada dia li cull.
Continua composant, ho fas molt bé,
Helena