EL SOMNI DE LA LAURA 

Hi havia una nena que es deia Laura. A la Laura li agradava llegir i escriure 
perquè, de fet el seu somni era ser escriptora. La seva mare deia que estava boja, però la Laura no l’escoltava. A la Laura li agradava anar a casa del seu pare perquè el seu pare era escriptor i ell sí que l’entenia. Tenia molta imaginació, i això era bona senyal per ser escriptora.
El seu pare li va dir un dia que la clau per ser escript@ra era la imaginació i ella li va preguntar: -  Pare, tu creus que jo tinc imaginació? Ell li va dir: - Sí, filla, tens molta imaginació, estic segur que aconseguiràs els teus somnis. A l’escola les mestres  li van treure tots els seus llibres per escriure i llegir perquè deien  que no estava atenta a classe. La Laura es va posar a plorar. Quan va sortir de l’escola el pare l i va dir: - No et preocupis filla, que jo et compraré uns altres llibres. El pare va posar el llibre a la seva llibreria i el va llegir. El llibre es deia “El meu somni” .

¡¡¡¡¡¡