RE: Dubte

Això és el què he trobat

De la enciclopèdia catalana

fregar

... superfície. Frega el mirall amb aquest drap. Fregar una peça de fusta amb paper de vidre. pronominal Es fregall, etc., molls. Dissabte fregarem el pis. transitiu Rentar (els plats). fregar-se les mans Sentir Castellà ► Francès ► Italià ► Conjugació ► Sinònims fregar EC-GDLC-e00067037.xml dictionary-entry ...

M'agrada més, escurar els plats

Jo he trobat molt debat a la xarxa en relació a aquest dubte. Tothom hi diu la seva i he arribat a la conclusió que hi ha moltes maneres de dir ...fer nets els plats. I aquesta n'és una. Tot depèn dels diferents girs de la llengua segons els territoris de parla catalana . I, a mi, tots m'han semblat correctes. Alguns exemples són fregar, rentar, escurar, torcar...i algun altre que tothom entén com sinònims.
He trobat interessant un article publicat a l'ara al 2014 que duu el títol "Perquè ens agrada tant jugar amb la llengua?" Analitza aquest afany constant i a vegades obsessiu, de preguntar-nos si "així és correcte? No és un castellanisme," etc

Solsona, "escurar els plats" ho diuen els meus amics de Menorca. A casa meva sempre n'hem dit "fregar els plats". Per això que entenc que deu ser depèn del lloc i de les costums...

A casa sempre hem "fregat els plats" i se'm fa estrany dir escurar o rentar... M'agrada com sona "fregar-los"... Bé, no sé si ho canviaré o no...

Gràcies per les vostres aportacions

Quan netejo els plats, sempre els frego, però del fet en dic rentar perquè els netejo amb aigua. El rentaplats els neteja sense fregar.

Bones!
Com sempre, diré que hi ha el català normatiu que sol ser el d'allà a les Barcelones, Pompeu Fabra dixit, etc. Després venen els dialectes i els parlars, i jo crec que si escrius un text que vol ser del primer cas t'has de basar en el que posen els diccionaris, i si vols empeltar de dialecte el teu escrit has de posar allò que tu dius normalment.
Lego (ja) crec que m'he explicat, i si estàs contenta i no ho vols xinxullar (remenar) més, jo faré una capissonda (tombarella) de contenta. (frase típica d'abans al poble on visc, que no el poble d'on sóc)
Un somriure,
Anaïs