UN POLSIM FUMAT

UN POLSIM FUMAT

El David està aturat a l’entrada de l’autopista. Hi ha un control policial. Això l’incomoda i el neguiteja molt. Se li acosta un mosso d’esquadra, i amb un gest brusc li diu:
—Hauria de baixar! Esperi’s fora mentre escorcollem l’interior del vehicle!
—Em pot dir què busquen?
No rep cap resposta, i veu disgustat, com remenen els seients, el maleter i tots els compartiments. No troben res, i tot seguit obren la bossa de mà. Amb una mirada triomfadora, el policia més rabassut treu del seu interior un pot metàl·lic.
—Què hi té aquí dins? —li pregunta tot obrint el pot.
—La veritat, és que no ho sé. La meva mare és supersticiosa, i a vegades em fica objectes a la bossa … Perquè em protegeixin.
—El policia introdueix dos dits dins el pot i quan els treu impregnats d’una pols blanquinosa, els ensuma i els llepa, amb un posat d’expert. El company s’hi afegeix, i xiuxiuegen entre ells, si podria ser cocaïna o alguna altra droga. No n’estan del tot segurs.
El David mira l’escena amb incredulitat, i sent com crepita l’emissora de ràdio que el policia esprimatxat duu penjada al cinturó.
—Unitat dos, sis, nou, deixeu el que estigueu fent i dirigiu-vos per l’autopista en direcció a Tarragona. A pocs quilòmetres de la vostra posició s’ha produït un accident greu, amb molts vehicles afectats.
Els policies retornen al David el pot i la bossa, i tot seguit se’n van a tota velocitat, fent udolar la sirena.
El David decideix fer mitja volta i tornar cap a casa. Massa enrenou. En arribar, la seva mare li fa una abraçada, tot plorant.
—Pensava que eres mort. Diuen que hi ha molts morts a l’autopista.
—Ja veus que no m’ha passat res. Per cert, em podries dir que hi ha en aquesta capseta? —li pregunta mentre, amb els dits, fa el mateix que ha vist fer als policies.
—Nen, deixa el papa en pau! Com vols que les seves cendres et protegeixin, si les xucles sense gens de respecte. Passa, bordegàs!
El David rep un clatellot de la mare i fuig atordit. Coi de polsim fumat!