UN POLSIM FUMAT

Un relat de: Solsona Bot
UN POLSIM FUMAT

El David està aturat a l’entrada de l’autopista. Hi ha un control policial. Això l’incomoda i el neguiteja molt. Se li acosta un mosso d’esquadra, i amb un gest brusc li diu:
—Hauria de baixar! Esperi’s fora mentre escorcollem l’interior del vehicle!
—Em pot dir què busquen?
No rep cap resposta, i veu disgustat, com remenen els seients, el maleter i tots els compartiments. No troben res, i tot seguit obren la bossa de mà. Amb una mirada triomfadora, el policia més rabassut treu del seu interior un pot metàl·lic.
—Què hi té aquí dins? —li pregunta tot obrint el pot.
—La veritat, és que no ho sé. La meva mare és supersticiosa, i a vegades em fica objectes a la bossa … Perquè em protegeixin.
—El policia introdueix dos dits dins el pot i quan els treu impregnats d’una pols blanquinosa, els ensuma i els llepa, amb un posat d’expert. El company s’hi afegeix, i xiuxiuegen entre ells, si podria ser cocaïna o alguna altra droga. No n’estan del tot segurs.
El David mira l’escena amb incredulitat, i sent com crepita l’emissora de ràdio que el policia esprimatxat duu penjada al cinturó.
—Unitat dos, sis, nou, deixeu el que estigueu fent i dirigiu-vos per l’autopista en direcció a Tarragona. A pocs quilòmetres de la vostra posició s’ha produït un accident greu, amb molts vehicles afectats.
Els policies retornen al David el pot i la bossa, i tot seguit se’n van a tota velocitat, fent udolar la sirena.
El David decideix fer mitja volta i tornar cap a casa. Massa enrenou. En arribar, la seva mare li fa una abraçada, tot plorant.
—Pensava que eres mort. Diuen que hi ha molts morts a l’autopista.
—Ja veus que no m’ha passat res. Per cert, em podries dir que hi ha en aquesta capseta? —li pregunta mentre, amb els dits, fa el mateix que ha vist fer als policies.
—Nen, deixa el papa en pau! Com vols que les seves cendres et protegeixin, si les xucles sense gens de respecte. Passa, bordegàs!
El David rep un clatellot de la mare i fuig atordit. Coi de polsim fumat!

Comentaris

  • Ai! Les mares[Ofensiu]
    Prou bé | 24-01-2023

    Mira que quan diu que no sap què hi ha al pot que li posa la mare... Ja he intuït què seria aquell polsim. Llàstima que els policies marxin sense rebre el moc de saber que l'havien errat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • fumat i negre[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-01-2023

    Un relat que podria ser un gag d'una pel·lícula d'humor negre. És que he vist l'escena.
    M'ha fet pensar en una vegada, fa molts anys, que tornàvem d'Holanda i ens van aturar a la frontera francesa. No vegis com van quedar els gendar-mes amb un pot de mel que ens van trobar.
    Gràcies per comentar el meu relat. Ja li he posat a algú altre: Podríem forma un club amb tots els que vam fracassar en saltar el potro, plinton i altres aparells de tortura i, ara, som feliçment lletraferits.

  • Per no preguntar[Ofensiu]
    Marina i punt | 17-01-2023

    Qui s'ho havia d'imaginar! Quina idea la de la mare i ell, per no preguntar. Relat una mica macabre però també divertit.

    Salutacions

  • humor [Ofensiu]
    Atlantis | 17-01-2023

    una mica d'humor negre.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

17 Relats

126 Comentaris

6800 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller