S’HA ACABAT

Un relat de: jomagi


Sota el cel de tinta, va llençar pedres al riu per esborrar el seu reflex.

Cada pedra foradava la superfície, i l’aigua, gelada de vergonya, li retornava somriures trencats. Les arrels dels salzes xiuxiuejaven secrets mentre les ones, com llengües afilades, xuclaven les seves cames despullades.

Al capdavall, va triar una pedra grossa, llisa, plena de promeses. La va besar abans de llançar-la. El riu es va engolir el seu rostre, i va esperar, immòbil, que l’aigua tornés a callar. Però les ombres ja no reconeixen res.

“El pes de la pedra era el mateix que el del seu nom”.




2025

Comentaris

  • Mirall[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-02-2025 | Valoració: 10

    Veure's reflectit en un riu, causa al mateix efecte que un mirall. La veritat surt a la llum i l'ànima queda despullada. El repte està a prendre'n consciència, i saber donar-li la volta, a qualsevol imatge o sensació negativa, que no sol ser fàcil, però diria que és l'única manera de sortir d'aquest cercle.

    Un relat excel·lent, jomagi.

    Salutacions.

    Rosa.

  • La càrrega[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-02-2025

    Això de qui contempla la seva imatge a l'aigua del riu fa pensar en el mite de Narcís, però aquest relat n'és exactament el revers. No es mira enamorat de si mateix, vol esborrar la seva imatge a l'aigua, com si la seva visió li produís angúnia.
    El riu i les pedres són símbols d'una identitat amb què s'està descontent, un desig de desaparèixer.
    La pedra a qui fa el petó sembla que porti la mateixa càrrega que el seu nom, una identitat problemàtica. Llançar la pedra al riu pot simbolitzar el desig de desfer-se d’aquesta càrrega o redefinir-se, trencant amb el reflex del passat que veu a l'aigua.

    Un relat misteriós, ple de simbolisme, difícil d'interpretar, però efectiu i contundent.

  • El reflex de l'aigua[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 19-02-2025 | Valoració: 10

    Diuen que la cara és el reflex de l'ànima. I veure-la reflectida a l'aigua d'un riu és veure l'ànima d'aquella cara, d'aquella persona. Per això, si una història s'ha acabat em sembla poètic llençar una pedra sobre el lreflex de la cara. Trist i poètic. Una abraçada.

    Aleix