UN CABALER CABUT

Un relat de: Solsona Bot
UN CABALER CABUT

Quan el Joan es va casar amb la pubilla de cal Trespol, tothom va estar d’acord a dir que havia fet sort. La casa era bona i la noia, bonica i agradosa.
Es va estipular, d’acord amb el costum establert, una soldada per la feina que la pubilla aniria pagant durant deu anys. No en podria disposar, tret que enviudés o que se n’anés de la masia per una causa justificada.
Transcorregut aquest temps, el Joan va demanar a la seva muller, cobrar la soldada:
—No he tingut mai res en propietat al llarg de la vida; ni una casa pròpia ni un trist vehicle. El meu germà, l’hereu, s’ho va quedar tot, i jo, el cabaler, em vaig quedar amb una mà al davant i una altra al darrere.
L’esposa hi va accedir, perquè se l’estimava.
Ben content, amb els diners va comprar una casa enmig del poble i una motocicleta.
Els amics el van advertir que si no triava un nom per la casa, ho faria la gent del poble:
—Segons sembla, ja l’anomenen cal Pubill!
No li va donar gens d’importància.
Va decidir fer un petit viatge en el vehicle, amb tanta mala sort que va patir un accident i va quedar paralític de la cintura cap avall.
Els amics l’aconsellaven:
—Aquesta casa, no fa per a tu! Té unes escales molt dretes. Ven-te-la! Ara tothom l’hi diu, cal Mig Pubill.
Sabia que la gent era maliciosa, i tot i les burles que li feien mal, no va recular.
Davant la mirada atònita dels amics, cada dia hi anava una estona. Deixava la cadira de rodes al costat de la porta, i rebutjava qualsevol mena d’ajuda. Amb uns vigorosos braços, s’impulsa escales amunt arrossegant les cames, fins a arribar a la terrassa on s’estirava a terra i prenia el sol, amb un somriure als llavis. Durant deu anys havia somiat amb aquesta sensació de llibertat, i això li donava un sentit a la seva vida. El destí l’havia desposseït del vehicle i de la mobilitat de les cames, però no de la il·lusió.
Si mai visiteu aquest poble, i voleu saludar al Joan, pregunteu per cal Mig Pubill Boig.




Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-03-2024

    La part bona de la IA és que ben utilitzada pot ajudar a aconseguir una qualitat de vida que molts no tenen, i que més important que la sensació de llibertat?, molt possible ho sigui tot.
    Bon relat, bona història
    Fins aviat,
    Neus

  • Els motius[Ofensiu]
    fesolmenut | 20-02-2024 | Valoració: 10

    Els motius dels pobles són reveladors de la mala llet de la gent i, en part, del que hi podia haver passat en algun moment en alguna casa. Si bé resumeixen en poques paraules una vida no deixen de ser injustos i de deixar de banda l'essencial, com li passa al protagonista de la teva història i de tantes històries de tants pobles.

    Entranyable i molt ben escrit. Ens passa la vida d'aquest home pel davant, en menys de 2000 caràcters.

    Molt bona feina i sort, Solsona Bot!

  • Bogeria o il·lusió[Ofensiu]
    Cesca | 19-02-2024

    Tenir el teu propi espai és molt important, a més a més, el protagonista té prou força de voluntat per gaudir-ne malgrat les adversitats.
    Massa vegades es confon bogeria amb il·lusió... No cal esperar que tothom ho entengui.

    Bon relat. Un plaer. Sort!

  • Caram[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-02-2024

    Això de la intel.ligència artificial és tot un món, També és una bona resposta però. M'ha agradat que ho miressis, la curiositat sempre és bona, i les alternatives també.

    Moltes gràcies per la teva opinió.

    Fins aviat Solsona Bot.

    Rosa.

  • Voluntat i traca[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-02-2024

    Un relat molt bonic que retrata molt bé la vida de poble. M'agrada el renom de la pubilla "Cal Trespol" i és molt curiós veure com es va fent gros el renom del desafortunat pubill. Al meu poble li haurien dit "Lo gendre de cal Trespol". Això dels cabalers és una veritat com un temple, molts es feien capellans o estudiaven una carrera, si podien, o aprenien algun ofici, casar-se amb una pubilla era el millor que et podia passar, però et condemnava a ser un "gendre" vitalici.
    Molt ben descrita també la força de voluntat d'en Joan i les seves ganes de viure malgrat les circumstàncies adverses.
    Això de "Cal mig pubill boig" ja és la traca final.

  • Cabut...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-02-2024

    però molt positiu. Enamorat de la vida i agraït del que té. Sentir-se lliure amb tan pocs béns materials és un repte, que no tothom sap afrontar de manera tan digna.

    M'ha agradat Solsona Bot.

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

27 Relats

184 Comentaris

11371 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller