L’ÚLTIM SEGON

L’ÚLTIM SEGON

L’avió s’enlaira, però alguna cosa canvia. No és el trencament sobtat de metall, sinó un silenci insòlit. El morro no s’enfonsa contra la pista; en lloc d’això, l’aparell sembla lleuger, com si les lleis de la física s’haguessin suspès un instant.

Per la finestra, el sol es filtra amb una calidesa que no li pertoca. Els ulls es tanquen, però no per la fatalitat, sinó per absorbir aquella pau impossible. No hi ha por, ni crits. Només el brunzit del vent acariciant el fuselatge, com una absolució.

I quan els ulls es tornen a obrir, l’avió segueix el seu vol, intacte, endinsant-se en un cel que semblava haver-los negat. La terra s’allunya, ja no és una amenaça, sinó un record que s’esvaeix.






Nsry