L'armari fosc

Un relat de: Solsona Bot

El primer cop que la Neus va trencar el mirall de l’armari fosc, va ser arran d’un acte visceral i imprevisible. Feia molt temps que el vidre esmerilat li retornava una imatge deformada de la cara i una silueta totalment desproporcionada. Un dia sí l’altre també, quan s’hi mirava, sentia una pressió al pit, un mareig i un fort desassossec. La gota que va fer vessar el vas, va ser percebre com el seu reflex es burlava d’ella. No va poder contenir-se més. Es va descalçar i, amb l’afilat taló d’agulla de la sabata, va trencar el vidre.
Tan bon punt el Ton va veure els vidres a terra, es va entristir i la va renyar. Neus, per l’amor de Déu, tu saps que aquest moble és el record més preuat que tinc de la meva estimada mare!
El segon cop va passar quan el Ton feia dies que l’havia fet restaurar, canviant el mirall i decapant la pintura negra. A soles, la Neus va sentir una veu enrogallada que reia, mentre la seva imatge es movia deformava com en una pel·lícula dessincronitzada.
El Ton es va enfadar molt. Ho has fet expressament! Mai t’havia agradat la meva mare, i per això has trencat el mirall. La teva acció ens durà mala sort. Ton, no vull veure mai més aquest armari. Neus, tants cops com el trenquis, jo el faré reparar.
El tercer cop que es va trencar, la Neus era ben lluny. Feia setmanes que s’havien separat i refeia la seva vida en un pis petit on se sentia segura i feliç. Va ser el Ton qui el va trencar. No va suportar veure i sentir la seva mare, com des del darrere el mirall, li deia: Ets un inútil. Un desgraciat com el teu pare, que mai va saber com fer-me feliç, de la mateixa manera que tu no ho has sabut fer amb la Neus, ni ho sabràs fer mai amb cap dona. Els testos s’assemblen a les olles.
No hi va haver un quart cop. Quan va arribar la revetlla de sant Joan, l’armari va cremar dins la foguera.
Es va sentir un udol esgarrifós mentre crepitaven les flames i s’alçava cap al cel una fumera pudent negra, i set nens ballaven i cantaven al seu voltant.

Comentaris

  • A la vora del foc[Ofensiu]
    Cesca | 15-02-2023

    Un conte per explicar a la vora del foc: Fa molts anys, un bon home a qui anomenaven Ton, etc.,etc. M'encanten aquests contes! Enhorabona. Sort

  • Foscúria [Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2023

    No només l'armari és fosc. Ho és el relat i ho són els personatges, molt ben descrit tot plegat. El foc de sta Joan haurà acabat amb la foscúria?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • FANTASMAGÒRIC[Ofensiu]
    Marina i punt | 12-02-2023

    Un relat una mica tenebrós alhora divertit i enginyós. Calia acabar amb la sogra, prou va trigar! M'ha agradat.

    Salutacions

  • Completa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-02-2023

    Ei, Solsona, que m'agrada molt aquesta història. És molt completa.
    Primer anava a dir: quina sogra! Doncs, mala sogra, mala mare i mala esposa. Resumint: mala persona.
    Gràcies per deixar un comentari al meu relat d'aquest mes.

  • A la foguera[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-02-2023

    Un relat original. Molt ben trenat, amb un toc d'humor subtil, i amè de llegir. El final molt encertat també.

    M'ha agradat molt.

    Sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

28 Relats

192 Comentaris

11854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller