L'ÚNICA OPCIÓ

Un relat de: Solsona Bot
Després de molts mesos resseguint les passes del desaparegut explorador Esteve de Mendoza, el conqueridor Pedro de Garoina i el frare Bartomeu de Sosa, van trobar un pas amagat darrere un colossal salt d’aigua. De sobte, una vall espectacular es va obrir als seus ulls. Van baixar per un corriol, i es van trobar al bell mig d’un poblat, habitat per uns homes que anaven nus i que els van rebre amb gran alegria. Van poder comprovar que eren molt pacífics i feliços. Amb gestos i senyals, els van oferir seure en el millor lloc d’una llarga taula i els van atansar uns bols plens d’un guisat acompanyat d’un tros de pa grogós.
D’entre els nadius del poblat, no van saber esbrinar qui d’ells n’era el cabdill. No es veia cap jerarquia, ni cap diferència de tracte segons el seu sexe. Menjaven, cantaven i reien. L’única persona que destacava era un home gran, més alt que la resta, amb el cap afaitat i tot el cos pintat de vermell. En un primer moment van témer que no fos un bruixot, tanmateix, de seguida van observar que el seu rol era el de jugar i fer riure als nens.
L’endemà, després d’haver passat la nit amb dues de les noies més maques, el conqueridor li confessava al frare que veia en aquest poblat, el paradís. El frare Bartomeu no hi estava d’acord: “Les ànimes d’aquestes persones sense cap pudor, no saben què és el pecat i no tenen gens de por de Déu. Estan condemnades. Per força, haurem de tornar amb més homes per evangelitzar-los i sotmetre’ls a la voluntat de Déu”.
A l’hora de dinar seuen de nou tots a taula. Avui el guisat desperta més entusiasme entre els comensals. Esteve de Mendoza, darrere la cara pintada de vermell, pensa que era l’única opció. Aquest paradís s’ha de preservar caigui qui caigui. Això sí, no ha volgut que ni les mans lascives, ni el sexe impur dels seus compatriotes formessin part del guisat. Aquests membres i els caps sense ànima mereixien ser enterrats en la fossa de les deixalles, juntament amb el record de l’infame descobriment.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2023 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest relat tan descriptiu i adient al tema. Tristament no cal anar gaire lluny per a trobar histories com aquesta. Guerres i Paradisos destruïts.
    Sort.

  • Realment[Ofensiu]
    fesolmenut | 19-12-2023 | Valoració: 10

    ... era l'única opció. I tant de bo haguessin pogut continuar així o almenys podent evitar la massacre que va suposar l'arribada dels conqueridors.

    Molt bon relat. Que flueix molt bé del principi al final, que és ben sorprenent. Tot lliga i res no ens és estrany, tot i aconseguir la sorpresa.

    Bona sort i bones festes!

  • Quina pena![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-12-2023

    Els paradisos que van desaparèixer, això sí, tots els conqueridors acompanyats de l'evangeli es van posar la medalla al triomf per conquerir, arrabassar, cultures d'altres, només per ambició i superioritat al pròxim.
    Enhorabona, sort!
    Neus

  • Molt ben explicat[Ofensiu]
    kefas | 10-12-2023

    Enhorabona!
    Llàstima que dediquis el teu saber literari a una civilització tan llepafils. No hi ha res com una esferificació d'ous de frare. I escurar ditets de mans és un plaer culinari com pocs n'hi ha. Jo m'haig de conformar amb les potes de pollastre.

  • inventat?[Ofensiu]
    Atlantis | 09-12-2023

    qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

    quan paradisos perduts queden com aquest?

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

25 Relats

167 Comentaris

10171 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller