RE: autocomentar-se en el relat

I el pròxim capítol serà: Em puja el sucre llegint alguns autocomentaris... sigui de resposta en un relat propi, com en relat amic. (Però com és un tema que no és nou, ja el tinc més assumit, malgrat que tampoc l'entendré mai.)

Bé, abans se'n deia; passar el raspall, també.

Ep!, però tot de bon rotllo, eh!?, com deien en altres dies passats.


El vostre estimat Fidel.

Tens moltíssima raó, Fidel, és infantil, i alhora pressumtuós, donar les gràcies a la teva pàgina
Ja s'ha comentat moltes vegades però no fan cas
I això embruta el bon funcionament d"RC

Jo tampoc ho veig gaire correcte, si el motiu és fer créixer els comentaris, és absurd realment. I aleshores el fòrum per a què el tenim?

Jo també soc de respondre amb un comentari en un relat de qui m'ha comentat, així com espero rebre un comentari quan soc jo qui fa el primer pas.

Recordo que l'any passat ho vaig fer en un parell de relats, però sempre pensava què passava si l'altre relataire no tronava a visitar el meu relat, no sabria que hi ha una resposta, i els agraïments que es pengen en un relat propi... doncs ara també els veig absurds.

I si hi ha més intercanvis amb un mateix comentarista, aquesta ja seria una altra història.

Proemi, pròleg o introducció:

Qui s’ha sentit orgullós d’això? Citacions, si us plau.

Fidel català:
Ítem 1: Qui n’està cofoi? Alguns companys (com ara Perla de vellut o Joan G.
Pons), ho fan de manera sistemàtica. Mai he vist que presumissin de res.
Suposo que la cosa és més simple: et parlen i respons.

Ítem 2: Bons elogis de la llibertat d’elecció. Vostè llegeixi el que vulgui. Suposo que no creu que a algú li importa.

Ítem 3: No està clar. Un cas particular no vol dir res.

Ítem 4: Qui vol fer què? La seva argumentació sí que és infantil.
Argumento: vostè que sap quina intenció té qui comenta els seus comentadors? És infantil atribuir coses que no es poden comprovar a altres persones; coses que són al seu (de vostè) cap i no a una realitat que tots puguem veure.

Príncep...
Ítem 5: Infantil i presumptuós. Donar les gràcies és tot això. I es queda tan ample, el bon home.

Ítem 6: No en fan cas perquè dius imbecil•litats.

Ítem 7: Embruta el bon funcionament de RC? Vols que et digui qui ho embruta:
-Fer afirmacions sense fonament. (Com suposar que pretenen els altres sense tenir-ne cap prova).
-La pretensió que les teves manies es tornin lleis universals.
La brutícia rau a voler imposar el propi gust a tothom

Ítem 8: estan fotuts els teus alumnes; Un professor perepunyetes no és cosa recomanable.

Terriche :
Ítem 9: Correcte? En relació amb quina norma?

Ítem 10: Alguna llei o norma a RC prohibeix escriure un comentari al propi text?

Ítem 11: Tot allò que no està prohibit és legal; tot allò que és legal es pot fer.

Ítem 12: Tu, Terriche, ets un hipòcrita; dius que fas allò que no fas.

SrGarcia:
Ítem 13: Faré tot el que el permeti la llei o la norma.

Ítem 14: Espero que ningú faci cas d’aquests galifardeus que parlen per parlar; sense fonament, només amb ganes d’imposar a tothom la seva voluntat.

Ítem 15: Si em ve de gust escriuré comentaris als meus relats.

Ja vaig dir la meva opinió en un debat semblant que hi va haver. Jo fins no fa gaire em vaig fixar en les columnes que diuen "els més llegits, els mes comentats."..I no sé a on i davant de qui et pots sentir cofoi o presumir de tenir mes comentaris...

Si la norma es comentar a donar les gràcies al relat del company, em sembla bé. A més es un gest de cortesia. Però no entenc quan hi ha un debat o una pregunta que fas al relataire i et contesta, que s'hagi de fer al fòrum, perquè fora de context no té gaire sentit i potser això si que podria semblar amb mes afany de protagonista perquè fas propaganda indirectament del teu relat.

Déu-n'hi-doret el debat. Alguns aspectes m'heu aclarit, srGarcía i Atlantis. I a més hi estic prou d'acord. Potser és marejar la perdiu no poder agrair un comentari O fer-ne alguna al·lusió. Tampoc veig pràctic fer-ho fora del context. És clar que només és l'opinió d'algú que en va aprenent mentre passeja pel galliner. Amb molta cordialitat!

Quan un problema s'allarga en el temps, el millor és trobar una solució. El més fàcil de fer i senzill, és que els comentaris propis no sumin en el comptador. Respondre a un comentari és estimulant i enriquidor per a les dues parts.

Voldria afegir a aquest debat un altre aspecte que corrobora la necessitat de suspendre els autocomentaris:

No alteren tan sols el comptador, també perjudiquen els altres relataires. Al requadre dels 10 últims comentats, hi ocupen un espai que hauria de ser per a altres companys. Amb l'excusa de donar unes gràcies, repeteixen el sucre que han rebut i els comentaris dels altres relataires han de sortir automàticament del requadre.

Aprofito també per dir que el comentari del Sr.Garcia m'ha semblat de molt mal gust; per dir el que es pensa, no és necessari ser groller...

Tot i que en tinc la meva pròpia opinió, no entraré en el debat en si és convenient o no contestar els comentaris en el mateix relat, crec que tots els motius a favor i en contra hi estan ben exposats.

Però el que si vull comentar és que és força divertit llegir-vos en aquest fil, sempre que no arribi la sang al riu.

Està clar, cal crear una comissió !
Per estudiar quants pecats capitals es vulneren amb els autocomentaris.
Serà necessària la participació d'un Teòleg Cosmovisionista per la qual cosa i com a estudiant de Ciències Teològiques Cosmogòniques, m'ofereixo.

En la meva humil opinió,
jo penso que potser seria pràctic (i esborraria el problema del mapa), com ja s'ha dit, que elscomentaris no es sumessin al comput de comentaris del relat, si els ha fet el mateix autor.
Això donaria llibertat als que els agrada contestar o agraïr els comentaris (seria pràctic rebre un avís de "han comentat el teu comentari"), tallaria aquesta trampeta infantil d'autocomentar-se per inflar el bombo i no faria greuge ningú per als "Relats més Comentats". I seriem tots feliços.

Boneeeees,
jo només em plantejo el dubte que com sabem que l'autor ha respòs al nostre comentari si no és que ens ho faci en un relat nostre o a través del fòrum. Ens veiem obligats, doncs, a anar repassant tots els relats que hem comentat per veure si ens han contestat?
jajajajaj això ja sembla una tertúlia d'aquelles radiofòniques o televisives, sincerament vaig deixar de veure-les o escoltar-les perquè em donava la sensació que no s'arribava a cap punt en concret.
Un somriure,
Anaïs