ULTRA DRETES

Un relat de: jomagi


ULTRA DRETES


Respiro l’ambient d’un local ultra.

Banderes netes, camises impecables

Però sota l’aire condicionat, una altra

cosa s’alça: una remor agre de suor vella

i por, de ràbia fermentada en ampolles de

vidre. És la pudor de la seva certesa, més

fastigosa que la brutícia que diuen

combatre.







9.9

Comentaris

  • Bonac rítica sobre la agria i inacceptable ultradreta[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 25-12-2025 | Valoració: 9

    Bona reflexió en forma de literatura.

    Sí, estic d'acord en que la ultradreta es disfrassa de perfecta i monocolor, però en realitat està més podrida que l'element pobre al que volen combatre. Tant de bo la ultradreta no existís, perquè tenen ben menjat el cap, el poc que els hi queda.

    I això interpreto jo de les meves opinions... i del teu poema.

    Bé, ens veurem, per aquí Relats una altra vegada, jomagi, salut!!!