Un relat ben ambientat en aquella època en la qual milers de pagesos les van passar magres per culpa de la fil.loxera i, com a conseqüència, moltes dones havien de desplaçar-se a la ciutat per guanyar-se la vida.
Aprofitar els millors recursos personals és el que va salvar la teva protragonista. Ben trobat!
Salutacions.

T'has sabut posar amb força destressa a la pell de la gosseta que farà tot el que estigui a les seves mans (potetes, millor!) per guarir el seu amo.
Un relat emotiu que fa despertar l'esperança del lector.
Salutacions.

Una bona adaptació d'una faula clàssica molt elogiable pel fet de transmetre uns valors que has sabut actualitzar en les joves adolescents del teu relat.
Salutacions

I els que vindran! Jo diria que ja ens podem pintar la democràcia a l'oli.
De xerrar i manar - els "virtuosos" de torn- en saben un niu, però d'escoltar al poble... Ja ho constatem i patim a diari. Aquí sí que no hi ha cap misteri ;)
Plego, plego abans que m'encengui més. La salut va per davant de tot!
Salutacions.

Aquest final del teu relat és de traca! Tot pot ser, per què no? Mentrestant esperarem una resposta definitiva sobre l'origen d'en C.C. que em va semblar llegir que no tardarien massa en comunicar-ho. I si tarden... ja no ve d'aquí.
Bon final de temporada amb imaginació i bon humor.
Salutacions.

PD. No estaria malament que els nostres polítics revisquessin l'anècdota de GODIVA. En tot cas, estic ben segura que amb la feina que se'ls presenta, i com diria aquell, "Ara aquest tema no toca"

Emprant un to humorístic ben encertat aconsegueixes l'empatia del lector cap a en Sebastià. Tempus fugit! Sembla mentida com li canvien les coses gairebé de la nit al dia... o, fins i tot, en menys temps. No hi ha com trobar l'amor per accelerar-te la vida, per gaudir d'ella i oblidar-te de la grisor i la monotonia del dia a dia.
Salutacions.

PD. Vaig ometre com a personatge de GODIVA el sastre voyeur "Peeping Tom" per un doble càstig: el primer, que va venir de la divina providència deixant-lo cec; el segon, que va venir de part meva ja que cal ignorar tipus d'aquesta baixesa.

Una mena de conversa introspectiva que fa pensar en la teva pròpia ombra, a voltes agradable quan el sol sembla il.luminar l'esperit, a voltes privativa de llibertat o assetjadora potser en consonància amb els dies més rúfols o poc amables. Claror i foscor, les dues cares de la mateixa moneda.
Sigui com sigui, sempre és aconsellable descórrer la cortina per tal d'afrontar allò que ens ve donat.
Salutacions.

Que fàcil és assenyalar amb el dit, culpabilitzar, quan no s'ha descobert la veritat. Mentrestant es va passant per un infern com li passa al pare de la teva història.
I perdonar en aquests casos no ha de resultar gens fàcil, la veritat.

PD: Has encertat de ple en el teu comentari, el tema anava per on apuntes.

Escenes íntimes portades amb força tacte i elegància. Amb un polsim de poesia que envaeix el relat s'agraeix aquest toc eròtic tan especial.
Salutacions.

Un contrast ben palpable: passar de les alegries que et dona la vida a com te les pot treure. I el paper que juga la nostàlgia intentant recuperar els bons moments viscuts que no tornaran mai més.Trist, però ben real.
Salutacions.

Sempre vénen bé unes bones dosis d'optimisme, i si van acompanyades de bona escriptura i bona meditació, millor que millor.
Salutacions.

Caram, no havia vist mai un funeral on l'erotisme agafa volada de tal manera que la tristor per la pèrdua d'un familiar queda en segon pla!
I és que de tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor. Força original!
Salutacions.

Veig que els armaris i el que s'hi cou dintre donen molt de sí. Feliç coïncidència!
Salutacions!

Tot i estant a les palpentes he visualitzat aquesta colla d'amics agosarats a la recerca d'aventures sota terra. Segur que resultaven tan excitants com per mantenir-les vives dins la memòria i reviure-les a través dels somnis.Uns tocs de nostàlgia ben bonics.
Salutacions.

L'anhel principal del protagonista és escapar de la rutina. Per trencar-la no hi ha res millor que planificar una sortida, que en el seu cas resulta ser una fugida vital. Una experiència força real, ben portada.
Salutacions.