Pallars

42 Relats, 159 Comentaris
21639 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Últims relats de Pallars

Últims comentaris de l'autor

  • Pallars | 06-06-2023

    No crec pas que sigui només en el teu cas: en Malastruc treballa a tothora, sempre ben despert i atent a crear problemes. Quan sembla que tot rutlla... patapam! ell fa acte de presència per tal d'arrabassar-te la felicitat merescuda.
    Real com la vida mateixa.
    Salutacions.

  • Pallars | 13-05-2023

    Totes les opcions van enfocades cap a un final que resulta sorprenent. Has sabut trobar el punt d'intriga o misteri en cadascuna de les misèries casolanes.
    Salutacions.

  • Pallars | 13-05-2023

    En poques paraules ens defineixes la teva essència: la d'un ésser arrelat a la terra, a l'univers. I ho fas amb uns mots plens de convicció, de veritat, la qual cosa es respira en el conjunt de la teva autoafirmació.
    Bona feina!
    Salutacions

  • Pallars | 13-05-2023

    No em sembla gens fàcil tractar el tema sexual enmig d'aquest ambient clerical podrit on el personatge principal és un adolescent que mostra les exigents necessitats pròpies i apropiades de l'edat.
    L'Almodóvar va tractar aquest tema de forma exquisida a la seva pel·lícula i trobo que tu també li has fet costat emprant un llenguatge molt visual i elegant.
    L'enhorabona!
    Salutacions

  • Pallars | 13-05-2023

    Una petita joia que ofereix de tot al lector: bellesa, tendresa, reafirmació personal, sexe, amistat. I tot plegat emmarcat en l'esplèndida diada de Sant Jordi on els colors i les olors juguen un paper fonamental.
    Sensacions i emocions a dojo. Molt bonic !
    Salutacions.

  • Pallars | 28-04-2023

    El teu escrit ha estat capaç de transportar-me a una mena de galàxia creada a partir d'una imaginació desbordant. El poder de la història rau en la capacitat de dur el lector al teu terreny, no sempre entenedor però sí evasiu, hipnòtic.
    I trobo que aconseguir aquesta sensació és tot un mèrit.
    Salutacions.

  • Pallars | 28-04-2023

    Tot té la seva gratificació.
    Entre bellesa i intel·ligència, a la llarga, la segona té les de guanyar. Sortosament!
    Salutacions.

  • Pallars | 28-04-2023

    Un text curt però molt ben aprofitat i divertit. Has jugat amb les paraules i n'has tret el suc que has volgut. He vist aquesta mona inquieta i trapella fent de les seves...
    Amb l'humor per bandera m'has fet somriure uns segons. La qual cosa és d'agrair.
    Salutacions.

  • Pallars | 28-04-2023

    Una etapa difícil la que descrius. Empres unes metàfores ben curioses que fan dibuixar un somriure al lector. L'escrit té un halo vintage que et transporta en un ambient llunyà però real i actual alhora: tot adolescent ha passat per aquí.
    Valoro força el toc humorístic que respira aquest 1r acte.
    Salutacions.

  • Pallars | 27-04-2023

    Un poema que vessa amor per tots costats.
    Passió i orgull per la terra catalana és el regal de la Diada per excel·léncia: sant Jordi.
    Bonic poema!
    Salutacions.

  • Pallars | 24-03-2023

    Quina mala sort i en quin mal moment se li acut a l'amant explicar la malaltia que pateix. En aquells anys la sida era el pa de cada dia.
    Un plaer estroncat per celebrar el poema núm. 69. Malgrat el final infeliç que vagi per endavant la meva felicitació.
    Salutacions.

  • Pallars | 24-03-2023

    Un relat molt visual portat amb humor del bo, d'aquell que et deixa un somriure després de saber la història de debò.
    Un decencís resolt amb eficàcia i comicitat per part dels protagonistes.
    Salutacions.

  • Pallars | 27-02-2023

    Unes descripcions que encaixen bé ja sigui cap a un humà o un felí. En aquest cas el poema va adreçat al segon, per sorpresa del lector.
    I és que ells també s'ho mereixen, per què no?
    Salutacions.

  • Pallars | 19-02-2023

    Les bones i dolces expectatives d'aquesta incipient relació gai queden suspeses tan bon punt el lector topa amb la nota final on l'autor assegura que hi haurà un gir de guió.
    Una estratègia literària que pot donar molt de sí.

  • Pallars | 08-02-2023

    I s'expressen dient "Prou". Un punt de vista ben trobat, donat que les personifiques per acabar prenent la paraula, donant el seu parer.
    Un joc literari que m'ha agradat força, justament per la força que té. Crec que, com tot, cal cercar l'equilibri i adonar-nos que les paraules també són necessàries, ja que, imatges i paraules es complementen les unes amb les altres. Són els caus més profunds de l'expressió humana.
    Salutacions.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor