Pallars

35 Relats, 122 Comentaris
16339 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Últims relats de Pallars

Últims comentaris de l'autor

  • Pallars | 24-02-2022

    Escrit de forma enginyosa tot ell i tancant-lo amb una frase molt ben trobada... Tant, que desperta l'enveja d'aquells que sempre tenen coses a envejar. Per vici! Sigui el que sigui.
    Salutacions.

  • Pallars | 24-02-2022

    Un petit toc d'humor sempre va bé a l'hora de somiar.
    Ben trobat!
    Salutacions.

  • Pallars | 24-02-2022

    D'unes bones lliçons de vida apreses de jovenet se'n poden extreure grans resultats en arribar a ser adult, com és el cas que ens expliques de forma ben didàctica.
    Salutacions.

  • Pallars | 24-02-2022

    Potser sí que cal escoltar els consells dels savis i la clau mestra sigui no deixar de somiar mai si volem apropar-nos a la felicitat.
    Ben trobat!
    Salutacions.

  • Pallars | 21-01-2022

    A cavall entre la fantasia i la història aquest relat ha copsat la meva atenció de la mateixa manera que un infant resta amb les orelles ben atentes i els ulls ben oberts quan el pare o la mare els explica el conte de bona nit.
    Salutacions

  • Pallars | 21-01-2022

    Després de fer vàries lectures del poema crec que en podria fer vàries interpretacions diferents, les quals no m'atreveixo a detallar.
    Sí que em quedo amb allò que m'has aportat: una emoció molt especial dins meu.
    Salutacions.

  • Pallars | 21-01-2022

    Un relat que em sembla molt tendre per la manera com s'enfoca el treball didàctic, gens fàcil, amb nens malalts de càncer. La metaliteratura sempre dóna bon resultats. Enhorabona!

  • Pallars | 27-12-2021

    Un relat ben ambientat en aquella època en la qual milers de pagesos les van passar magres per culpa de la fil.loxera i, com a conseqüència, moltes dones havien de desplaçar-se a la ciutat per guanyar-se la vida.
    Aprofitar els millors recursos personals és el que va salvar la teva protragonista. Ben trobat!
    Salutacions.

  • Pallars | 27-12-2021

    T'has sabut posar amb força destressa a la pell de la gosseta que farà tot el que estigui a les seves mans (potetes, millor!) per guarir el seu amo.
    Un relat emotiu que fa despertar l'esperança del lector.
    Salutacions.

  • Pallars | 27-12-2021

    Una bona adaptació d'una faula clàssica molt elogiable pel fet de transmetre uns valors que has sabut actualitzar en les joves adolescents del teu relat.
    Salutacions

  • Pallars | 25-11-2021

    I els que vindran! Jo diria que ja ens podem pintar la democràcia a l'oli.
    De xerrar i manar - els "virtuosos" de torn- en saben un niu, però d'escoltar al poble... Ja ho constatem i patim a diari. Aquí sí que no hi ha cap misteri ;)
    Plego, plego abans que m'encengui més. La salut va per davant de tot!
    Salutacions.

  • Pallars | 25-05-2021

    Aquest final del teu relat és de traca! Tot pot ser, per què no? Mentrestant esperarem una resposta definitiva sobre l'origen d'en C.C. que em va semblar llegir que no tardarien massa en comunicar-ho. I si tarden... ja no ve d'aquí.
    Bon final de temporada amb imaginació i bon humor.
    Salutacions.

    PD. No estaria malament que els nostres polítics revisquessin l'anècdota de GODIVA. En tot cas, estic ben segura que amb la feina que se'ls presenta, i com diria aquell, "Ara aquest tema no toca"

  • Pallars | 25-05-2021

    Emprant un to humorístic ben encertat aconsegueixes l'empatia del lector cap a en Sebastià. Tempus fugit! Sembla mentida com li canvien les coses gairebé de la nit al dia... o, fins i tot, en menys temps. No hi ha com trobar l'amor per accelerar-te la vida, per gaudir d'ella i oblidar-te de la grisor i la monotonia del dia a dia.
    Salutacions.

    PD. Vaig ometre com a personatge de GODIVA el sastre voyeur "Peeping Tom" per un doble càstig: el primer, que va venir de la divina providència deixant-lo cec; el segon, que va venir de part meva ja que cal ignorar tipus d'aquesta baixesa.

  • Pallars | 25-05-2021

    Una mena de conversa introspectiva que fa pensar en la teva pròpia ombra, a voltes agradable quan el sol sembla il.luminar l'esperit, a voltes privativa de llibertat o assetjadora potser en consonància amb els dies més rúfols o poc amables. Claror i foscor, les dues cares de la mateixa moneda.
    Sigui com sigui, sempre és aconsellable descórrer la cortina per tal d'afrontar allò que ens ve donat.
    Salutacions.

  • Pallars | 09-04-2021

    Que fàcil és assenyalar amb el dit, culpabilitzar, quan no s'ha descobert la veritat. Mentrestant es va passant per un infern com li passa al pare de la teva història.
    I perdonar en aquests casos no ha de resultar gens fàcil, la veritat.

    PD: Has encertat de ple en el teu comentari, el tema anava per on apuntes.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: