Aquest final del teu relat és de traca! Tot pot ser, per què no? Mentrestant esperarem una resposta definitiva sobre l'origen d'en C.C. que em va semblar llegir que no tardarien massa en comunicar-ho. I si tarden... ja no ve d'aquí.
Bon final de temporada amb imaginació i bon humor.
Salutacions.

PD. No estaria malament que els nostres polítics revisquessin l'anècdota de GODIVA. En tot cas, estic ben segura que amb la feina que se'ls presenta, i com diria aquell, "Ara aquest tema no toca"

Emprant un to humorístic ben encertat aconsegueixes l'empatia del lector cap a en Sebastià. Tempus fugit! Sembla mentida com li canvien les coses gairebé de la nit al dia... o, fins i tot, en menys temps. No hi ha com trobar l'amor per accelerar-te la vida, per gaudir d'ella i oblidar-te de la grisor i la monotonia del dia a dia.
Salutacions.

PD. Vaig ometre com a personatge de GODIVA el sastre voyeur "Peeping Tom" per un doble càstig: el primer, que va venir de la divina providència deixant-lo cec; el segon, que va venir de part meva ja que cal ignorar tipus d'aquesta baixesa.

Una mena de conversa introspectiva que fa pensar en la teva pròpia ombra, a voltes agradable quan el sol sembla il.luminar l'esperit, a voltes privativa de llibertat o assetjadora potser en consonància amb els dies més rúfols o poc amables. Claror i foscor, les dues cares de la mateixa moneda.
Sigui com sigui, sempre és aconsellable descórrer la cortina per tal d'afrontar allò que ens ve donat.
Salutacions.

Que fàcil és assenyalar amb el dit, culpabilitzar, quan no s'ha descobert la veritat. Mentrestant es va passant per un infern com li passa al pare de la teva història.
I perdonar en aquests casos no ha de resultar gens fàcil, la veritat.

PD: Has encertat de ple en el teu comentari, el tema anava per on apuntes.

Escenes íntimes portades amb força tacte i elegància. Amb un polsim de poesia que envaeix el relat s'agraeix aquest toc eròtic tan especial.
Salutacions.

Un contrast ben palpable: passar de les alegries que et dona la vida a com te les pot treure. I el paper que juga la nostàlgia intentant recuperar els bons moments viscuts que no tornaran mai més.Trist, però ben real.
Salutacions.

Sempre vénen bé unes bones dosis d'optimisme, i si van acompanyades de bona escriptura i bona meditació, millor que millor.
Salutacions.

Caram, no havia vist mai un funeral on l'erotisme agafa volada de tal manera que la tristor per la pèrdua d'un familiar queda en segon pla!
I és que de tot hi ha d'haver a la vinya del Senyor. Força original!
Salutacions.

Veig que els armaris i el que s'hi cou dintre donen molt de sí. Feliç coïncidència!
Salutacions!

Tot i estant a les palpentes he visualitzat aquesta colla d'amics agosarats a la recerca d'aventures sota terra. Segur que resultaven tan excitants com per mantenir-les vives dins la memòria i reviure-les a través dels somnis.Uns tocs de nostàlgia ben bonics.
Salutacions.

L'anhel principal del protagonista és escapar de la rutina. Per trencar-la no hi ha res millor que planificar una sortida, que en el seu cas resulta ser una fugida vital. Una experiència força real, ben portada.
Salutacions.

Un relat inquietant, que manté el lector tensionat de principi a fi. Un ambient claustrofòbic que ajuda a visualitzar aquest personatge que esdevé mig monstre, mig fantasma.
Salutacions.

Una aventura infantil ben portada que fa patir força, en especial a la pobra família que ho viu amb neguit. No és d'estranyar la reacció de la mare, malgrat el final feliç.
Salutacions.

Un relat molt ben portat, trobo que també tens la mà trencada (no et voldria aterrir, eh?) creant un ambient terrorífic com aquell que res...
Espero que acabis aquest any bandejant el terror per endinsar-te en una nova aventura que ens deixi bocabadats.
Salutacions!

No és fàcil mantenir des del començament fins al final una dosi tan potent de terror. El relat no decau en cap moment, ans el contrari, s'intensifica a mesura que avança. Felicitats perquè si pretenies aterrir el lector, segur que en el meu cas ho has aconseguit.
Salutacions!