GODIVA

Un relat de: Pallars
A principis del segle XI una bella dama anglosaxona anomenada Godgifu que vol dir “gift of God”, és a dir, “regal de Déu” va viure una experiència inusual en la seva època. De gran bondat, i casada amb Leofric, comte de Chester i de Mèrcia i senyor de Coventry es va solidaritzar amb la gent d’aquest poble degut als abusos econòmics per part del seu espòs cap als seus vassalls. La comtessa, davant l’ambició creixent de Leofric d’enriquir-se a costa de la gent, va demanar-li que rebaixés els seus impostos. Ell accedí a la proposta amb una condició: s’hauria de passejar nua per Coventry damunt d’un cavall.
Quina reacció més digna per part dels vilatans quan tothom es va tancar dins de les seves cases per evitar veure la seva comtessa passejant nua! Una resposta d’aquesta categoria deuria ablanir el cor de Leofric fins al punt d'acabar acomplint la seva promesa.
-No li sembla, senyora?
-Totalment d'acord. I amb un final de pel·lícula!- vaig afegir jo mateixa, mentre la venedora de la botiga Godiva Chocolatier, situada a La Grand-Place de Bruxelles, m’explicava la història de lady Godiva -versió llatina del seu nom originari, puntualitzà ella- alhora que m’embolicava amb gran amor la capsa daurada de bombons que elaboraven en homenatge a aquesta figura històrica. Uns bombons de luxe, en una botiga de luxe que, curiosament i contradictòria als valors de la comtessa, havien esdevingut el “souvenir” estrella de turistes. “C’est la vie!”
De tornada a Barcelona, amb avió, vaig volar a través de la imaginació fins a deu segles enrere per tal de reviure un fet entranyable: veure cavalcar nua damunt un cavall blanc pels carrers de Coventry una jove solidària de la noblesa anglesa dolguda pels patiments de la seva gent.
No vaig poder evitar fer una absurda comparació amb els nostres líders polítics, i he de confessar que aquell record va resultar d'allò més inoportú ja que em va trasbalsar de valent, tot deixant-me un regust ben agredolç.
Sort vaig tenir dels bombons!

Comentaris

  • Com que cada vegada...[Ofensiu]

    Com que cada vegada em costa més entendre els relats —ja he dit en més d'una ocasió que sóc un mal lector— crec entendre que convides als nostres polítics a reviure l'anècdota... o no és així?
    De totes maneres no crec pas que et facin cas!
    —Joan—

  • La dama i l'aprofitat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-05-2021

    Una llegenda, una història de turisme i una reflexió, tot en un sol relat.
    Trobo molt adient la comparació de la generositat, el valor i la solidaritat de Lady Godiva amb els polítics actuals; els polítics no surten gaire ben parats d'aquesta comparació. Les virtuts que tenia la dama no són un bé gaire estès.
    Ara, trobo a faltar un personatge de la llegenda, l'aprofitat Peeping Tom que va ser l'únic que va mirar la senyora per un forat, mentre tots els altres se n'estaven de mirar.
    Potser els polítics tenen més afinitat amb l'aprofitat voyeur que amb la senyora; potser ells fan aquest paper a l'auca.

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 17-05-2021 | Valoració: 8

    Molt ben escrit i comparat amb la realitat actual. Tan de bo uns bombons poguessin endolcir tanta amargor.
    Per què els homes enlloc d'escoltar els nostres enraonats arguments ens fan xantatges emocionals? Una de bombons, sisplau!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Sort i gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: