Contratemps

Un relat de: Pallars
T’adones que ja no ets imprescindible a la feina quan de sobte et trobes damunt la taula del despatx una nota de recursos humans comunicant-te que ja pots començar a desfilar. Bon vent i barca nova, diria segons qui amb ànsies de fotre el camp i fer una bona botifarra als amos. Però jo que m’he passat la vida treballant per aquesta empresa i lluitant per tal d’engruixir-li les arques no me’n sé avenir. Sempre he estat al peu del canó, fent hores extres a dojo i sense rebre cap remuneració o aprovació verbal per part dels meus caps.
De ben segur que estic “xapat” a l’antiga. Quan arribi a casa i li expliqui a la dona la forma com s’han atrevit a acomiadar-me em comprendrà només obrint la boca. Torno a casa a desgrat, contrariat, a una hora inhabitual i tot plegat se’m fa estrany.
Des de l’habitació estant s’ha sentit un cop de porta més fort del normal. Qui entra ara, es pot saber? És tot el que l’amant li pot fer arribar a cau d’orella a la dona coberta per un llençol florejat. La parella emmudeix: davant seu la imatge ferotge d’un home enfurismat. Precisament avui li han caigut merdes per tots costats.
No m’hagués arribat a imaginar mai que ni a la feina ni al llit podrien prescindir de mi amb tanta naturalitat. Potser és el moment d’agafar les regnes i demostrar qui sóc jo. Seré de tot menys un titella, un pocapena, un cornut.
I amb aquestes reflexions tan profundes encasta un parell de cops letals als que minuts abans regaven els seus jardins particulars amb fruïció i delit.
A partir d’avui tothom sabrà qui és en Pep Ventós. Per si algú en tenia algun dubte…


Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-05-2022

    Donant una ullada per la pàgina, m'he adonat que el teu relat m'havia passat per alt.
    De vegades les coses no són com un creu. Ningú és imprescindible, i potser el dia que t'adones que no ho ets. Et passa com el protagonista la "bena dels ulls" cau del tot.
    Però, potser ha arribat el moment de ser imprescindible per a un mateix, no creus?
    Bon relat,
    Fins aviat,
    Neus

  • Potser ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-04-2022 | Valoració: 10

    ... quan a la vida es fracassa tant súbitament, a vegades, només queda la venjança, doncs no tenim temps per a raonar-ho tot. I menys per a comprendre-ho, vaja.

    Sergi

  • Vaja![Ofensiu]
    kefas | 22-04-2022

    L'avantatge de la presó és que allí mai volen prescindir de ningú. És el lloc ideal per qui es té per imprescindible.

  • Crim d'honor.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-04-2022

    Pobre Pep, de veritat que fa llàstima que li passin aquestes coses. Sembla un drama de Calderón de la Barca: l'honor es renta amb sang. Tota una vida de treball i de dedicació a la família i el que li espera són un munt d'anys de presó, almenys els seus companys presos potser el tractaran bé, els crims d'honor solen estar ben vistos.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: