Escarabeu

Un relat de: Pallars
Recordo perfectament la nostra visita a la calorosa Sevilla quan va esdevenir l’amfitriona de l’EXPO, l’any 1992.
Aquell any estàvem tots eufòrics, pletòrics. Immersos enmig de muntanyes de gent, saludant-nos fins i tot sense conèixer-nos. Somriures creuats. Complicitats sorprenents. Tothom es mostrava feliç, il·lusionat.
Va ser el mes de setembre, tot visitant el pavelló egipci, quan la meva amiga i jo ens vam encapritxar d’un petit escarabat treballat en pedra lapislàtzuli que portaríem penjat al coll. La venedora ens havia explicat que la tria d’aquell objecte d’origen egipci resultaria molt significativa per ambdues. A nivell material i a nivell espiritual.
Qui ens anava a dir que a mi mateixa em tocaria un bon pessic de la rifa de Nadal mentre que a la meva amiga li tocaria quelcom difícil d’entendre…
Incomprensiblement la seva salut començà a empitjorar. I de forma alarmant, en un gir de guió inesperat, li van diagnosticar un càncer que en poc temps se l’enduria d’aquest món on ella s’hi sentia tant a gust. Amant de la vida com era.
Ara tinc entre les meves mans l’escarabat blau, tot recorrent per enèsima vegada al nivell espiritual, aquell que cerquem quan necessitem respostes que mai arriben.
Voldria quedar-me amb la definició de l’escarabeu quan parla del seu poder, de la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. No estaria gens malament que així fos, però no m’ho crec. Senzillament, no m’ho crec.
D’aquelles il·lusions llunyanes ja no en queda res. Sols el record d’uns dies meravellosos que algun déu cristià o egipci, -vés tu a saber!- li va donar la gana d’arrabassar. Massa d’hora.
Em plantejo llençar l’escarabeu. Però alguna cosa que em ve de dins em diu que no ho faci.
I entre el dubte i la tristor visc.

Comentaris

  • records[Ofensiu]
    Atlantis | 28-01-2023

    Amb l'excusa de l'amulet ens parles de les dues cares que té la vida. Ben relatat i en el to adequat cada uns d'aquests moments, que ens porta viure.

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Prou bé | 22-01-2023

    Hi ha alegria i pèrdua. Tristesa i ràbia. Bons records i no voler perdre tot llençant l'escarabat.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Esperança decebuda.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-01-2023

    Un relat molt ben escrit. Cal veure com contrasta l'alegria de la primera part amb la tristor de la segona; el que les lliga és l'escarabeu.
    No et puc donar cap consell, sovint les coses són així, un record de fira et pot portar sentiments molt diferents.
    Em sembla que has descrit perfectament el que és la vida, un pujar i baixar, un amulet que lliga les coses que ens passen, un record, una esperança, com sol passar una esperança decebuda.

  • Decret....[Ofensiu]
    Nil | 21-01-2023

    Tot dependrà de l'intenció que li posis.... Jo de tu només li donaria un valor merament decoratiu i si es dóna el cas que et dóna mal rotllo t'aconsello que el llencis a la mar bo i declarant: vete'n i emporta-te'n totes les energies negatives d'aquest món i en aquesta present existència que em puguin afectar...gràcies per haver-me protegit durant tots aquest anys....Un relat molt amè i ben escrit....i sobretot que et fa reflexionar de com és de fràgil la vida. Nil

  • Dubtes[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-01-2023

    Quan arriba l'hora, no hi ha amulet que valgui, però si alguna cosa és veritat és que la fe no s'ha de perdre. De dubtes sempre en tindrem.
    Bon relat Pallars.

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: