El casament

Un relat de: Pallars
Per fi havia arribat el dia tan desitjat! En Frederic i la Marlène s’anaven a casar el primer dia que començava l’estiu. L’església estava a vessar. Tots els convidats anaven de vint-i-un botons. Les senyores agitaven amb molta gràcia els ventalls que les ajudaven a suportar millor la intensa calor de l’ambient. Els senyors resistien l’ofec de les corbates com bonament podien.
A tocar de l’altar el nuvi, tot emocionat i nerviós, esperava l’entrada de la Marlène. Com acostuma a passar en aquestes ocasions tan notòries la núvia es va fer pregar. Quan, per fi, va aparèixer, majestuosa, agafada del braç d’un parent llunyà -era òrfena de pare- bo i seguint el compàs de la música que encetava la cerimònia nupcial, en Frederic va respirar.
El vestit que lluïa la Marlène era exquisit, dissenyat per una modista de renom que li va costar un ull de la cara. El vel era ja un punt i a part. El caríssim model escollit, més aviat tupit que pas transparent, privava al personal allà present de copsar les emocions que s’hi amagaven al darrere. Un detall que van desaprovar la majoria de les convidades.
Arribat el moment d’apropar-se a l’altar on la rebria educadament el seu futur espòs, aquest es va disposar a retirar-li el vel per fer-li el petó de benvinguda. Malauradament no es va poder produir ja que en Frederic va entrar en xoc després de veure el que va veure.
La corredissa del nuvi fugint de l’estranya visió es va fer històrica en aquell indret.
Qui anava a pensar que la Marlène estaria a centenars de quilòmetres fumant-se un cubà i assaborint un whisky davant d’una platja canària envoltada de plàtans de grans proporcions…
- Per això estan les bones amigues, què caram!- es repetia la Marlène, mentre els seus llavis dibuixaven un somriure imprecís i el sol seguia escalfant aquell cervell recargolat.

Comentaris

  • El terror.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-03-2022

    Un relat de terror. Tot sembla fet per mostrar la maldat més nua i més pura.
    Si la Marlène no es volia casar, ho hagués pogut dir uns dies abans, almenys és com se solen fer aquestes coses. Però enviar una substituta i fer tot aquest paperot tan humiliant, ja és ser ben malvat, ja.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: