MORTA LA CUCA, MORT EL VERÍ

...de vegades millor imaginar-los que veure'ls de debò aquests éssers que ens fan vibrar oi? M'ha fet riure el teu relat perquè no hi ha res com tenir imaginació i quan veus al company roncant t'adones que hi ha un cert decalatge entre nosaltres i ells. Faig broma!! Felicitats pel relat. Gràcies pels teus comentaris Rosa i que passis una feliç setmana santa. Una abraçada, Magda.

Tens una imaginació desbordant: a mi no se m'hauria ocorregut mai relacionar el passeig d'una mosca amb sensacions eròtiques.

per l'informació, esperem que amb la millora de la pàgina aquests missatges no volguts
puguin solucionar-se.

Hola, Rosa.

Del comentari anterior a aquest no en facis cas, esperem que quan arribi l'estiu nosaltres mateixos puguem esborrar aquests comentaris. La pàgina ja no té accés a esborrar missatges no volguts, tot i que els marquem com ofensius.

Una mica més de paciència i aviat no tindrem més visites indesitjades.

Associació de Relataires en Català

Tornat a llegir i és molt interessant.
Agraeixo el teu comentari.
Salutacions,

Ostres, pobre cuca, ella que havia vingut a proposar-vos un trio hahaha.

M'agrada't molt aquest Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Rutines.
Molt cordialment,

Rosa,

Molt bé!

Imaginació, sentit de l'humor... Molt ben trobat.

Cordialment,

Fidel Gangonells

M’ha fet riure molt. Ja t’hi trobes. Quina angunia, si em passa a mi, després d’aquesta experiència, davant de qualsevol pessigolleig sospitós, el pobre del costat, segur que se’n duu una plantofada!
Un plaer llegir-te.

Un relat molt visual portat amb humor del bo, d'aquell que et deixa un somriure després de saber la història de debò.
Un decencís resolt amb eficàcia i comicitat per part dels protagonistes.
Salutacions.

Que vigili ara el marit si un dia li plau despertar-la amorosament, ella, escarmentada, li pot clavar una bona plantofada pensant espantar un borinot que no és.
Divertit relat Rosa.

Salutacions

Recordo fa molts anys, el Noticiero universal o el Periódico de Catalunya va treure la notícia que en un poble de l'Espanya profunda a l'estiu la gent dormia amb les finestres obertes i es veu que hi havia una mà misteriosa vinguda del carrer que es dedicava, mentre els matrimonis dormien plàcidament, a tocar el flabiol dels homes. La notícia acabava en que mai van saber qui era qui és prestava aitals libidinosos jocs de mans....El teu relat tot i que va per un altre drecera, amb un toc d'inocencia i humor del fi ,m'ha fet recordar aquesta boníssim relat. Oficis periodístics.

cor que no sent! Trepidant acció malgrat començar de la manera més planera i sensual possible. Distret i ben escrit, amb ritme sostingut. Enhorabona, Rosa!

M'ha fet gràcia aquest minut. Des del principi al final, perquè és així, et va molestar prou. Molt enginyós, en la seua acció.
Cordialment.

On , de què O de qui podem obtenir plaer! En el teu relat ho expliques molt bé. M'agrada el final perquè jo he pensat: perquè hi van a cops d'escombra si era tan plaent? Pel seu aspecte que el trobem repulsiu??
Per pensar-hi!
Amb total cordialitat

Quan dormim les coses no es perceben igual. Molt divertit confondre les pessigolletes de l'animaló, amb les carícies de l'amic.

Jo, i això és verídic, un dia estava a casa la meva germana al llit i vaig notar que em llepaven la cara. També em vaig confondre i quan vaig obrir els ulls era un gos juganer que tenien, qui m'estava llepant...UFff