VILLA C

La sort, capriciosa, va voler premiar per tercera vegada consecutiva la família ABC.
Millor no descobrir-li el nom veritable, tot i que la gent del poble d’origen dels ABC sabia perfectament de qui es tractava.
Tothom comentava si tenien algun pacte amb el diable ja que era inimaginable que VILLA C fos només el resultat d’un altre cop de sort.
Sigui com sigui l’enveja va anar creixent i, mentre la família afortunada, gaudia de la seva tercera adquisició immobiliària - qui sap si al pas que anaven pensaven arribar a la Z- l’imaginari de les ments més recargolades dels veïns passava per fer-ne una de grossa. O unes quantes!
D’entrada descarregarien la seva ràbia contra els ABC tot penjant cartells intimidatoris i amenaçadors a la flamant porta d’entrada de VILLA C.
Si d’aquestes primeres accions no en sorgís cap resultat, no resultés efectiu, passarien al pla B. Aquest consistiria a raptar el pequinès que tant estimaven els menuts de la família per tal de deixar-los ben tocats.
En el supòsit que el fracàs fos evident passarien al pla C. Un pla C per a Villa C.
Arribats a aquest extrem s'hi jugarien el tot pel tot. Llavors anirien a executar la proposta més agosarada i perillosa de totes: pelar-los a tots plegats.
Quan en Joan, l’encarregat del casino del poble, va escoltar la darrera bajanada que sortia de la boca d’en Pelut, el barber de la vila, es va adreçar a la taula rodona de marbre on la colla de sempre jugava l’enèsima partida de dòmino per advertir-los:
-Foteu pena! Molta xerrameca per res. Cardeu el camp, desgraciats!
La pluja d’idees dels desgraciats havia estat escoltada per en Joan amb extrema atenció. Especialment atractiu i contundent resultava el Pla C. Ell, que tenia estreta relació amb en Tomàs, el carnisser del poble, en faria una versió més realista…
VILLA C acabava de ser l’escollida per sortir de titular, en les properes hores, a les notícies de successos de la comarca.